Anno's Counting Book*

Anno's Counting Book
Mitsumasa Anno,
Crowell, 1977.

L'agradable to de l'aquarel·la va dibuixant un paisatge, canviant i alterat en el transcurs del dia, de les estacions de l'any, dels mesos i dels anys. Tot canvia al nostre voltant.
Tot canvia: l'activitat frenètica de la gent, els animals que traginen, el riu que flueix.

I el lector curiós haurà de mirar i interactuar amb l'ordre de la natura.
I el lector haurà de captar el moviment i observar l'aparició d'"unitats i desenes":
del sistema de nombres.
I processos cognitius posats en marxa.
De l'1 al 12.
El llibre per comptar, per llegir, per engrandir-se.
El llibre per comparar, classificar, per comptar.

"Every child is a natural mathematician"

LOS ANTEOJOS

Los anteojos son dos círculos de vidrio que se ponen
enfrente de los ojos. Las personas miran a través de ellos
y ven las cosas diferentes.

Una gota de agua puede ser -mirada con anteojos
y muy de cerca- un pequeño lago que tiene dentro
un pez transparente.

Una montaña -mirada con anteojos y muy de lejos-
puede ser un grano de arena de la playa que queda al final
de la ciudad.

Las cosas se ven diferentes a través de esos dos círculos.
Por eso es bueno tener un par encima del seto que crece
al lado de la cama (que mirando sin anteojos se ve como
mesillas de noche).

EL LENGUAJE DE LAS COSAS
María José Ferrada
Ilustraciones de Pep Carrió
El Jinete Azul, 2011.

OFF

OFF
Xavier Salomó 
Seuil Jeunesse, 2014

Presentació de l'àlbum il·lustrat (sense paraules i sense embuts) com diuen al Pati de Llibres, sobre el tancament de les centrals nuclears i de com la natura replantejaria l'entorn arrasat.
Llegeiu més i més aquí*

I nova vida.

61 pájaros en la cabeza

Ester García y Adolfo Serra
Exposició del 12 de febrero al 30 de abril*
En El Bosque de la Maga Colibrí.

61 pájaros en la cabeza

Pájaros en la cabeza,

algunos lejos,

otros muy cerca.

Volando pasan en bandadas,

61 picos

122 alas.

Ninguno común

todos extraños,

miles de plumas

formas y tamaños.

Uno a unos los puedes contar

para saber si hay menos

o si hay más.

                                                                                          

EL BOSQUE DE LA MAGA COLIBRÍ

C/ Rufo Rendueles, 9
(muro de San Lorenzo, entre escaleras 10 y 11)
33203 Gijón – Asturias
T 984 19 24 41

                                                                                                foto: A. Nafría

Caperucita Roja

 Caperucita Roja 
Gabriela Mistral.
Il·lustracions de Paloma Valdivia
Amanuta Editora

El cuento Caperucita Roja, siempre ha sido mi favorito. 
No recuerdo quién me lo contó por primera vez, creo que ha estado siempre conmigo. 
Sí recuerdo el primero que ví. 
Estaba dentro de una caja de madera preciosa, antigua y toda ilustrada. 
Esa caja estaba llena de libros antiguos que venían de Europa, 
esa caja maravillosa y atractiva se me prohibía ver porque 
era la caja de cuentos de mi tía Marta cuando niña. 
Obviamente, igual me las arreglaba para mirarlos todos los días. 
Eso le sumaba misterio. 

Paloma Valdivia

Gabriela Mistral, mestra i poetessa xilena (guanyadora del Premi Nobel de Literatura l'any 1945), també es va atrevir amb la Caputxeta Vermella, tot respectant la versió original de Perrault (sense massa dosi de sucres ni sobresalts).
El conte, escrit en vers, va aparèixer en el seu llibre Ternura, l'any 1924.
Més tard, l'editorial xilena Amanuta "rescata" el conte popular i el transforma en un llibre il·lustrat amb uns altres aires, amb l'estètica i narrativa visual tan personal de la Paloma Valdivia.

El llibre, però dóna un altre gir quan esdevé una "lectura en pantalla": "Caperucita App!"
http://idea.me/proyecto/275/caperucitaapp

I heus aquí la Caputxeta en versió digital, de manera que el nostre "dit juganer", experimentat i savi, i sovint més àgil que la nostra capacitat d'escolta pel conte, interactua i canvia els versos,
refà un cop més i mai de la mateixa manera, un clàssic.

 I totes les mencions que el llibe obté:

★ Mención Los Imprescindibles de la Biblioteca, Banco del Libro, Venezuela, 2014

★ Mención Acierto Editorial Categoría Infantil, Banco del Libro, Venezuela, 2014

★ Premio "Libro más Bello" 2014, Comisión Alemana para la UNESCO y Fundación Alemana de las Artes Gráficas

★ Mención de Honor, Categoría New Horizons, Bologna Children's Book Fair 2014

★ Premio a la Edición, Municipalidad de Santiago, 2013

★ Seleccionado en la lista “The White Ravens 2013", Internationale Jugendbibliothek, Alemania.

ceramics* martina vanda

ceramics*
de Martina Vanda

TUS OJOS

                                                        *la taula de fusta obscura del 1933*
TUS OJOS
Eduardo Abel Giménez
Cecilia Afonso Esteves
Calibroscopio, 2014

Els ulls són.
Els ulls són com el principi i el final.
Els ulls són.
Els ulls són com paraules noves.

Els ulls són la tirallonga de versos, com "anar a un lloc que no existeix."
Els ulls fets de traços de papers, d'objectes i emocions.
Els ulls són com "l'espurna que encén la foguera..."

"Tus ojos son
como comos,
como comas,
como comienzos,
como cometas,
como comedias,
como comodoros,
como comodines,
como comensales,
como comisuras,

como todo con o,
como si."

 "Tus ojos son
como la suma de otros ojos,
como la diferencia entre otros ojos,
como mis ojos
pero sin la tristeza."

Relligats

Relligats Olivé
En l'elaboració d'un bon i complet menú calen els ingredients precisos i el temps adequat.
A foc lent.
A foc lent.
Delicadesa.
I és que en el menú dels llibres hi ha enquadernacions que no passen desapercebudes.
I és quan es troben postres exquisites que fan de l'àpat un plaer distingit:
fetes a mà, casolanes, artesanals.
Enquadernacions a vegades personals i que esdevenen peces úniques.
Enquadernacions destacables.
Enquadernacions que embolcallen cada pàgina del llibre.

Relligats Olivé s'hi dedica a l'enquadernació i als manipulats de manera artesanal des dels anys 70, tot i que fa un any que va obrir la pròpia botiga taller a Barcelona.

Enquadernacions distingides, com petits objectes que surten del llibre.

1,2,3,4,5,6 anys!

Celebrant
1,
2,
3,
4,
5,
6 anys de petits tresors.

Continua.

La Nonette

Voilà,
des façons de...
Manon Nanette

Alba Domingo Basora

"You can't tame a wild thing"
Alba Domingo Basora

jeux d'ombres*Liliféfé

Joc d'ombres, 
de Liliféfé: Félix, Lison et Rose, 2013.
El blog dels tres fills de l'artista francesa Lili Scratchy

El plaer de trobar-te amb tu mateix, amb l'ombra.

Construir l'ombra i jugar amb ella.

Representar-la

Amagar-la.

Moure-la i interpretar-la.

L'interès per les ombres en general, i per la pròpia en particular, a suscitat en totes les cultures una gran quantitat de conceptes màgic-religiosos, de tabús i de supersticions. Podem assenyalar també que cada generació d'infants redescobreix l'ombra i el plaer de jugar-hi.
Mariano Dolci.

Through the Eye of a Lonely Kitten

Through the Eye of a Lonely Kitten
Anne-Sophie Rosenvinge Skov, 2009
Copenhagen

La sensació tàctil d'una gota d'aigua de roba.

.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.
.
.

 "... Betty Lou, a lonely household cat with no one to play with, gets a brilliant idea and turns the mundane into magical worlds of making and messing, deconstructing and reconstructing in order to master her own happiness"        

Via: The Art Room Plant

pies

pies descalzos*
de Yolanda Oreiro

Catherine

Catherine
Patrick Modiano
il·lustrat per Sempé
Blackie Books, 2014

Catherine Certitude i, en primera persona, recorda al detall (mirant com cau la neu a través de la finestra del seu pis de Nova York), la seva infantesa vora el pare, tots dos amb ulleres, tots dos passejant a cavall entre els somnis i la realitat que van compartir durant un temps a París.

I jo pujava amb ell a la bàscula. Ens quedàvem allà, tots dos, i el pare  em posava les mans a l'espatlla. No ens movíem gens. Semblava que ens poséssim davant de l¡objectiu d'un fotògraf. Jo em treia les ulleres, i el meu pare es treia les seves. 
Al nostre voltant, tot era suau i boirós. El temps s'aturava. Estàvem bé.

Catherine té una mena d'encant (com diu el seu pare) i, a banda de ser discreta i observadora i fer moltes faltes d'ortografia, ella mateixa té la "certesa" que si hi veiés bé, no ballaria tan bé.

Catherine explica, sense massa eufòria, però amb certa sensibilitat una vida: la seva.
Catherine recorda com tot ha quedat enrere:
els dies de passeig i joc al parc, les classes de ballet a l'acadèmia amb madame Dismailova (Odette), la gran festa de primavera amb l'Odile, els socis mediocres del pare i uns negocis no gaire legals, l'esmorzar amb el pare. El posar-se i treure's les ulleres.
Catherine guarda encara les cartes que la mare li enviava des de Nova York, acabades amb una forta abraçada.
Catherine, aquest personatge que Modiano i Sempé ens la dibuixen amb un to de nostàlgia, encara contempla i recorda per la finestra del seu pis, observa "l'edifici del davant, on hi ha l'acadèmia de ballet que dirigeix".
Aquí em tens, senyora vida, diria el pare de la Catherine...

tres

Va de tres:

d'una novel·la juvenil:
Catherine,
de Patrick Modiano
il·lustrat per Sempé.
Blackie books, 2014.
Traduït per Isabel Obiols.

d'un assaig:
Vivir, pensar, mirar
Siri Hustvedt
Anagrama, 2013
Traduït per Cecilia Ceriani.

i un llibre d'art i per experimentar:
El libro de los colores
Sophie Benini Pietromarchi
Thule, 2014

***

a new storytelling

a new storytelling
Milimbo, 2011

"L'art de contar contes" (títol del mític llibre de la Sarah Cone Bryant), va donant voltes, voltes en imatges, en colors, en línies i formes i perspectives, en format i edicions.
Contar contes populars (des d'una narrativa visual) també esdevé un "art": una nova manera de contar.

A new storytelling, editat l'any 2011, està format per 11 postals, 11 breus històries-objectes amb personatges i detalls representatius del conte popular.

Un homenatge a la tradició oral,
a la infància,
als somnis.