jeux d'ombres*Liliféfé

Joc d'ombres, 
de Liliféfé: Félix, Lison et Rose, 2013.
El blog dels tres fills de l'artista francesa Lili Scratchy

El plaer de trobar-te amb tu mateix, amb l'ombra.

Construir l'ombra i jugar amb ella.

Representar-la

Amagar-la.

Moure-la i interpretar-la.

L'interès per les ombres en general, i per la pròpia en particular, a suscitat en totes les cultures una gran quantitat de conceptes màgic-religiosos, de tabús i de supersticions. Podem assenyalar també que cada generació d'infants redescobreix l'ombra i el plaer de jugar-hi.
Mariano Dolci.

Through the Eye of a Lonely Kitten

Through the Eye of a Lonely Kitten
Anne-Sophie Rosenvinge Skov, 2009
Copenhagen

La sensació tàctil d'una gota d'aigua de roba.

.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.
.
.

 "... Betty Lou, a lonely household cat with no one to play with, gets a brilliant idea and turns the mundane into magical worlds of making and messing, deconstructing and reconstructing in order to master her own happiness"        

Via: The Art Room Plant

pies

pies descalzos*
de Yolanda Oreiro

Catherine

Catherine
Patrick Modiano
il·lustrat per Sempé
Blackie Books, 2014

Catherine Certitude i, en primera persona, recorda al detall (mirant com cau la neu a través de la finestra del seu pis de Nova York), la seva infantesa vora el pare, tots dos amb ulleres, tots dos passejant a cavall entre els somnis i la realitat que van compartir durant un temps a París.

I jo pujava amb ell a la bàscula. Ens quedàvem allà, tots dos, i el pare  em posava les mans a l'espatlla. No ens movíem gens. Semblava que ens poséssim davant de l¡objectiu d'un fotògraf. Jo em treia les ulleres, i el meu pare es treia les seves. 
Al nostre voltant, tot era suau i boirós. El temps s'aturava. Estàvem bé.

Catherine té una mena d'encant (com diu el seu pare) i, a banda de ser discreta i observadora i fer moltes faltes d'ortografia, ella mateixa té la "certesa" que si hi veiés bé, no ballaria tan bé.

Catherine explica, sense massa eufòria, però amb certa sensibilitat una vida: la seva.
Catherine recorda com tot ha quedat enrere:
els dies de passeig i joc al parc, les classes de ballet a l'acadèmia amb madame Dismailova (Odette), la gran festa de primavera amb l'Odile, els socis mediocres del pare i uns negocis no gaire legals, l'esmorzar amb el pare. El posar-se i treure's les ulleres.
Catherine guarda encara les cartes que la mare li enviava des de Nova York, acabades amb una forta abraçada.
Catherine, aquest personatge que Modiano i Sempé ens la dibuixen amb un to de nostàlgia, encara contempla i recorda per la finestra del seu pis, observa "l'edifici del davant, on hi ha l'acadèmia de ballet que dirigeix".
Aquí em tens, senyora vida, diria el pare de la Catherine...

tres

Va de tres:

d'una novel·la juvenil:
Catherine,
de Patrick Modiano
il·lustrat per Sempé.
Blackie books, 2014.
Traduït per Isabel Obiols.

d'un assaig:
Vivir, pensar, mirar
Siri Hustvedt
Anagrama, 2013
Traduït per Cecilia Ceriani.

i un llibre d'art i per experimentar:
El libro de los colores
Sophie Benini Pietromarchi
Thule, 2014

***

a new storytelling

a new storytelling
Milimbo, 2011

"L'art de contar contes" (títol del mític llibre de la Sarah Cone Bryant), va donant voltes, voltes en imatges, en colors, en línies i formes i perspectives, en format i edicions.
Contar contes populars (des d'una narrativa visual) també esdevé un "art": una nova manera de contar.

A new storytelling, editat l'any 2011, està format per 11 postals, 11 breus històries-objectes amb personatges i detalls representatius del conte popular.

Un homenatge a la tradició oral,
a la infància,
als somnis.

l'ofici de mirar*

Literatura sin adjetivos
de María Teresa Andruetto
comunicarte, 2009
Fotografía: Violette Cornelius

(...)
Tuve entonces una certeza: quiero ser observadora de las vidas de los otros, quiero ser la que mira y la que deja constancia de su mirada; quiero contar, ser testigo que mira desde un sitio y deja que ese sitio, ese lugar del mundo en donde está, le impregne la mirada.
(...)
Mirar entonces en las vidas ajenas para vernos o, lo que es lo mismo, contar las vidas ajenas para dar cuenta de nuestro modo de ser y mirar.

LE SAPIN

LE SAPIN
Delphine Chedru
naïve, 2008

De lluny ve l'avet, un petit àlbum gràfic, sans mots, recuperat del prestatge.

.
.

.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.
.

grazie*

Buon Natale*
grazie, Ninamasina

Tornar al Pati*

Pati de Llibres és, per a qui edita aquest espai de llibres i altres mirades relacionades amb la paraula i la imatge, un referent i una porta sempre ben oberta.
Des de que vaig entrar per primer cop en aquesta llibreria que alguna cosa es va moure en la meva manera d'apropar-me als llibres. I això no sols ho fan els llibres, sinó les persones. Les actituds i les mirades de les persones que transmeten dedicació i afecte per la lectura.

Agraeixo l'acolliment del primer dia.
Agraeixo com la Sònia, una de les llibreteres, la dels ulls grans i blaus, m'encoratja encara a mirar un núvol i a passejar en els dies més confusos i freds.
Al cap i a la fi, em meravella poder continuar pel camí dels llibres per a infants i la Literatura Infantil i Juvenil.

Gràcies.

un conte?

T'expliquem un conte?
***
Diumenge 21 de desembre del 2014
Narració de contes il·lustrats a càrrec de Moi Boixadera, Joan Casadesús i
i Valentí Gubianas.

Lloc: Casino Manresa a les 11:30h
***

Tipi dels Tresors

TIPI DELS TRESORS
Disseny i concepte: Sweet Sowing
Petit text: stel·la

 El Tipi dels Tresors neix des de la infantesa: és el coixí dolç per a petits i grans, i moments per compartir.
Darrere d'El Tipi dels Tresors hi ha un infant i una mare i les estones de conversa que s'enlairen i que es cusen abans d'anar a dormir.
Cada Tipi dels Tresors, únic i fet a mà, té una butxaca que amaga i guarda.
Una butxaca que escolta una por, que escamapa un malson, tocar petites il·lusions, un secret i algun tresor. Troballes, el camí del dia i la nit.
"M'agraden tots", diu el petit.

.
.
.

.
.
.

 El Tipi dels Tresors és amb tu,
(tant si surt el sol com si fas non-non).

du thé*

L'heure du thé
Benjamin Chaud

miradas de la Wäwä*

un refugio
de La Wäwä

una mirada oscura, intensa, penetrante y llena..."

Arturo.

ARTURO
text: Davide Cali
fotografia i titella fet a mà: Ninamasina
bruaá editora, 2012

En la història d'Arturo, narrada en primera persona, el lector acompanya el caminar abandonat d'un gos: un titella de feltre i fet a mà, a cura de l'Anna Masini.
Cada escenari, captat per la fotografia de l'Anna, ens situa en diferents indrets per on aquest personatge ja havia recorregut abans en companyia: el parc, el port, la cafeteria, la llibreria...
L'Arturo torna a passar per aquests llocs, tot esperant la presència dels seus interrogants, que no acaben d'arribar enlloc. 
Els diferents punts de vista i els primers plans omplen la seva mirada perduda alhora que intensifiquen els moments de solitud de l'Arturo.

De repente, virei a cabeça e tu já nao estavas. Perdeste-te?

... pensando que te veria chegar.

Fui procurar-te em todos os sítios onde gostavas de ir...

Mas tu nao estavas...

Eu continuo aquí, à tua espera.
Preguntes sense resposta, i esperar en va.

in the skies*

up in the skies
all is impossible sometimes
Camilla Engman*
collaboration with Maria Vettese*

HILDAFOLK

HILDAFOLK
Luke Pearson
Nobrow Press, 2010

But tonight
clouds rolling
in from the east

Temperatures remind mild.

With the 
likelihood
of heay rain.

El debut de la Hilda i la seva aventura explicada en còmic. La Hilda, aquest personatge que ja fa anys que camina per un món fantàstic. La Hilda, la que llegeix llibres sobre els trols i altres criatures fantàstiques. La Hilda, la que fa esbossos de formes rocoses sospitoses en forma evident de trol.
La Hilda, honestament, està esperant la nit, la pluja i la tempesta i dormir en una tenda de campanya, amb l'esperança de trobar-se amb un trol.
La Hilda.
Un còmic d'aquells per llegir-los vora "el foc" amb la manta i la ràdio de fons, tot esperant la notícia de canvis climatològics.

.
.
.

.
.

Oh no!

Well, I'm pretty sure that
TROLL isn't finding
us.
But we are in a big scary
FOREST.

Wildlife in textile*Laura Di Francesco

Wildlife in textile*
Laura Di Francesco
La natura més salvatge ha revolucionat el petit univers tèxtil:
pur i innocent, de mirades i silencis. Com el nadó acabat de néixer.

La vida acabada d'estrenar, refugi del cèrvol i la petita.
Vestir-se amb la natura

 *Patrons i dissenys per a Djeco, 2014.

*Patrons i dissenys per a Lindex, 2013-14.

Mai la vida havia començat a esdevenir, una altra vegada, tant emocionant...

Appena nato