27 de nov. 2013

¡DESPUÉS DE LA LLUVIA!


¡DESPUÉS DE LA LLUVIA!
Katsumi Komagata
petra ediciones, 2012

espérenme
apúrate
 ¿qué sucedió? 

¿a dónde vamos?

¿por qué?
no sé
Todos los animales caminan juntos, (solos y en parejas), hacia un destino incierto y dispuestos en acordeón, ( al reverso del librito la historia continúa), mientras, la lluvia cae, cae, cae.
La lluvia cae.
La pluja 
cau, 
cau, 
cau.
¿I..., després de la pluja?
Amb o sense un arc de Sant Martí.

   






25 de nov. 2013

Llegeix amb mi...

Llegeix amb mi,
un projecte per compartir la lectura entre els infants i les famílies d'una escola.

A l'inici del curs 2012-13, un grup de mares i pares amb iniciativa, motivats per tirar endavant l'escola i engrescar a infants i famílies en l'hàbit lector, demanen "ajuda" a la persona qui edita
El Petit Tresor. Oh!, sí, jo mateixa: l'Stel·la.
(És cert que, a vegades, els propis pares i mares observen i valoren la dedicació "lectora" d'una, que no pas els propis col·legues de tasca docent).

Bé, el cas és que els ronda pel cap un projecte lector on poder moure, compartir i apropar els llibres, les lectures a petits i famílies, en un sentit ampli i ric.
Tot va ser qüestió de seure i parlar-ne. Traçar un pla.
Dit i fet.
El curs passat vam començar amb tot allò i, el fet de veure de més a prop la gran varietat de llibres i les diverses tipologies de lectura va engrescar a tothom, sí.
Tot plegat va esdevenir gairebé un èxit, doncs s'hi van barrejar i sacsejar molts ingredients:
interès i ganes, motivació i dedicació, creativitat, col·laboració.
"Tothom" (famílies i infants), van agrair i disfrutar d'aquelles estones compartides on les paraules,
la veu i algunes històries van ressonar en un petit racó de la nostra escola.
Ah!, després de tot aquell enrenou fins i tot la premsa local de la ciutat "vigatana" va voler investigar sobre el tema... Què estava passant en aquella escola? Què era alló del Llegeix amb mi?
Enguany, continuem amb un nou Llegeix amb mi 2013-14, atents a allò que ens envolta, a la realitat i a l'imaginari, al sorprenent i al misteri.
Volem continuar llegint, que ens llegeixin, volem saber on trobar més i bons llibres, descobrir altres escenaris fantàstics, irreals i amb tocs d'humor.
Volem entrar i tafanejar una història, fer-la nostra.

Llegim plegats,
 amb mi.


23 de nov. 2013

El viento comenzó a mecer la hierba...


El viento comenzó a mecer la hierba
poemes d'Emily Dickinson
il·lustrat per Kike de la Rubia
Nórdica libros, 2012

Els poemes de l'Emily van entrar discretament per la finestra mig oberta de casa
i, a l'instant, cadascun dels versos es van anar agitant, moguts per una música.
Les estacions passen, sí, dibuixades amb elegància, alhora que cada vers recorren els camps vius i morts de l'autora.
Versos sincers, de la vida, l'amor, d'un viure recluït.
D'una vida solitària.

 El agua se aprende por la sed;
la tierra, por los océanos atravesados;
el éxtasis, por la agonía.
La paz se revela por las batallas;
el amor, por el recuerdo de los que se fueron;
los pájaros, por la nieve.
I els versos, després que l'Emily morí, es van trobar:1800 poemes dins d'uns llibrets cosits a mà per la mateixa autora i que són publicats l'any 1890, reeditats de manera "complerta" el 1955.
I els versos ja són lliures i són llegits, a vegades també s'il·lustren.
Encara s'escolten.

Mirar en la cajita de ébano, con devoción,
cuando los años han pasado,
sacudiendo el aterciopelado polvo
que los veranos han pasado.

Levantar una carta hacia la luz,
oscurecida ahora, con el tiempo, 
repasar las palabras desvaídas que, 
como el vino,
un día nos alegraron.




15 de nov. 2013

still on waves............




still on waves..........
de Cella and Wolves

little boats  


bringing goods 
from foreign lands

13 de nov. 2013

Etranges Créatures*


Etranges Créatures
de Cristobal León et Cristina Sitja
Editions Notari, 2013

Som dins del bosc.
És estiu. 
Som els animals.
C'était un été ennuyeux.
Jusqu'au moment où nous sommes
tombés sur une
mystérieuse annonce.
La Fête.
Nous avons dansé la cumbia,
la salsa et le cha-cha-cha...
À notre retour, une mauvaise surprise nous attend. 
"Nos maisons avaient disparu. Il ne restait que les squelettes." 
Oh!, marxar de festa i trobar-se sense bosc...,un entron destruït.

Una qüestió ben explícita: de respecte i de preservació d'indrets naturals.
I és que el missatge, emmarcat dins la temàtica de l'ecologia, es manté a partir del text directe i de la gran estètica il·lustrativa.
Traç veloç i alhora suau, entre arbres i sense casa.
Personatges de grans ulls i que miren d'aprop a l'ésser humà.
Viure junts o separats?
Algun pla?
Un final positiu, d'aquells de "cal respectar-se i viure junts."

"Mais finalement elles ont compris."








10 de nov. 2013

BLAU GROC ROIG




BLAU GROC ROIG
Carme Solé Vendrell

Museu Etnogràfic de Ripoll
fins al 2 de febrer del 2014.
Mirades de gran format colpegen l'espectador. L'aturen per un instant.
Com si fossin cartes d'amor l'autora pinta els infants que pateixen una guerra i les seves conseqüències.
Pintar el sofriment, la incomprensió. La tendresa. 
Creuar una altra terra amb un traç decidit.Valent.
Blau.
Groc.
Roig.
Només tres colors per pintar l'anhel. Pèrdues humanes. I una nova vida.
I deixar-ho tot enrere.
Tot menys la por.
Carregar-la a l'esquena i avançar per altres camps, altres parles, altres llengües. 
L'esperança, potser, de trobar la pau.









1 de nov. 2013

COSAS VIVAS*



COSAS VIVAS
de Stella Rubio

Revifar les coses:
el tronc d'un arbre,
la seva escorça, la llavor i un fruit, un bocí de paper. La natura.
 En la darrera edició del Festival de Llibres Il·lustrats Como Pedro por mi Casa els ulls van trobar coses, coses intactes i impolutes, Coses Vives, un mini llibre acordió, el primer de l'autora, d'aquells que l'acaricies amb les mans i amb els ulls.
Bocí a bocí.
Retalls.
De colors.
Un collage senzill i una frase.
 I que tot té un sentit: tot respira allà fora. Tot és viu.
 


28 d’oct. 2013

Plouen castanyes...




Plouen castanyes
Gemma Armengol
il·lustrat per Òscar Julvé
Animallibres, 2013

Això sembla, que la tardor s'ha instal·lat al jardí.

La marieta Antonieta, ( un d'aquells insectes eixerits, innocents i que sempre surten a fer le tomb ), és la protagonista de la col·lecció de contes "Les bestioles del jardí".
El cas és que aquesta marieta de cos verdós, aprofita aquest esplèndid temps de tardor per a collir bolets amb la seva cosina Marta. Típic d'aquest època de l'any. Sort si se'n troben.
Bé, el cas és que pel camí trobaran un cuc, el cuc Manel.
Ai pobrissó!, que no té casa ni terrat.
Han torrat la castanya on vivia.
Terrible.
Quin neguit!
I ara què?
Sense perdre el fil, sense perdre la gràcia, cauen cossos punxeguts que fan trontollar la terra humida del bosc.
El lector queda atrapat entre fulles i castanyes i l'expectativa creix.
Què passa?
Què passa?
Què és aquesta pluja?
Plouen castanyes,
plouen castanyes,
suc de magranes
i colors llampants.

(També algun bolet verinós..., serà aixó la salvació?)

I un:

"Oh, quin conte més xulo!", exclamen els infants.
Doncs que els infants opinen i se'l miren i el volen tornar a escoltar.









25 d’oct. 2013

El Taller de los Juglares*


EL TALLER DE LOS JUGLARES

*26 d'octubre a la llibreria infantil i juvenil CASA ANITA *
Barcelona, a les 12:30h.

Música i tradició del poble veneçolà.
Fusions i contes cantats i que l'editorial Ekaré presenta amb música, amb veus i instruments temes de dos llibres musicals: "Minilibros Clave de sol" y el cancionero de cuna "Arrorró mi niño".
Un espectacle viu.

Interpreten:

veu i violoncel: Maria Elena Medina
veu i cuatro: "Tato".


I altres novetats...

22 d’oct. 2013

El Show de la Roser Capdevila*


LLAPIS i ACCIÓ
un agitat espectacle de la Roser Capdevila.
Mostra al Palau Robert
fins al 27 d'abril del 2014.
Bcn.

I sí, m'agrada saber i llegir que la Roser és una dibuixant explosiva. Això i més.
Acció i seguir.
Sentir-se ben lliure i voler lluir la seva cabellera arrissada.
Una dona inqueta,
passió per l'educació,
els teixits i les màquines de cosir.
El record d'una època.
Passejades i refelxions sobre la seva infantesa al barri d'Horta de Barcelona.
Situacions personals, una vida plena, lliure i narrada a partir del dibuix.
Rememorar els records serens.
El llegat familiar i el seu valor.
Compartir i traçar.
Omplir els fulls d'esbossos d'aquelles entranyables Les Tres Bessones, ( 1969 ) i inspirades en les filles de l'autora, tot i que foren creades l'any 1983.
Reviure aquell naixement.
Llegir-lo i saber que encara hi és.
Amb humor i complicitat.
Pas a pas, les seqüències que et fan tornar enrere.
Oh, La Bruixa Avorrida!
Pas a pas, mirar endavant.
I aturar-se davant de molt més, llibres oberts.
Descobrir. Portes endins.
La seva vida, petits detalls més íntims.
( ... )
Crear amb altres objectes, sense bandejar el llapis, per tan sols, fer i fer i regalar als amics,
a la gent més propera.
                                                              Mons de cartrons
Caixes reconvertides en maletes de viatge,
cases i finestres obertes.
Adorar la música.
 Saborejar el "drama de la vida".
Riure's d'un accident,
signar ja amb un ull, però seguir mirant endavant.

                                                                       Amunt el teló!

CABARET!




19 d’oct. 2013

Dins del Bosc, d'Stel·la*


Dins del Bosc: llibres i vestits*
d'Stel·la,
octubre del 2013 a La Corista.

El bosc és ple de colors, sorolls i temptacions. És tot un món.

Dins del Bosc per atrevir-se a entrar, quedar-se glaçat, afamat i trobar un caputxa.
Dins del Bosc per recordar.
Dins del Bosc i caminar, triar camins.
Perdre's.
Buscar.
Dins del Bosc per tastar, olorar, escoltar, tocar, per sentir.
Mirar.
Dins del Bosc per distreure's.
Bosc de ciment i totxos, de fulles i troncs.
Del passat i el present.
Bosc fred i hostil,
salvatge,
i de casetes ensucrades.
D'ombres i llums.
Un nou bosc per descobrir.
Al Bosc tothom et veu, però ningú no et mira.
Música, màgia, misteri.
Al cor del Bosc, però, pot ser molt fosc.

The Girl in Red, Aaron Frisch.