18 d’oct. 2017

Àlbum Barcelona

ÀLBUM BARECLONA

Àlbum Barcelona és una iniciativa destinada a donar visibilitat i rellevància social a l’àlbum i·lustrat amb propostes que volem desenvolupar conjuntament amb llibreters, biblioteques i escoles. Perquè pensem que l'àlbum és imprescindible per construir una societat amb esperit lliure i literari.

Celebro que existeixi aquesta iniciativa i que 12 editorials facin força i escampin les múltiples possibilitats de l'àlbum. I com tot en aquesta vida, partim d'un clar manifest proclamat i llegit en veu alta ja fa uns mesos i que defensa el gènere de l'àlbum i que en aquests moments, pretén arribar, a través d'una varietat d'activitats, arreu de Barcelona i comarques.
I és que això comença ja: del 6 al 12 de novembre tindran lloc trobades, xerrades i altres actes de gran importància en diferents punts de la ciutat de Barcelona i arreu.
En aquest enllaç hi trobareu el menú sencer: ÀLBUM BARCELONA.
Llarga vida a l'àlbum!

11 d’oct. 2017

Cappuccetto Rosso

"Cappuccetto Rosso", la darrera serigrafia de la Elisa Talentino.
La caputxeta vermella, la més versionada, la més estimada, la més temuda...,
sempre ens sorprèn. Eterna caperucita...



5 d’oct. 2017

Sota la pell del llop, Eva Martínez Pardo

Sota la pell del llop
Acompanyar les emocions amb els contes tradicionals

Eva Martínez Pardo
Editorial Graó
Publicat en català i castellà.
Il·lustracions de Gisela Bombilà
Pròleg de Jaume Centelles

Una lectura que ens arriba a través del boca a boca, com aquella història que ens regala la tradició oral més propera i encara latent, amb totes les seves formes i manifestacions. Un llibre que, amb el pròleg d'en Jaume Centelles, ens descobreix el talent i la sensibilitat de l'Eva Martínez Pardo, mestra, terapeuta, formadora de formadors i anomenada tale singer del Renaixement. Una persona a qui ens agradaria veure-la en escena. I és que poques vegades haurem llegit un pròleg-agraïment tan encisador, amb ganes de travessar el mirall i poder-nos deslliurar d'una caputxa tantes vegades versionada.

Però, i qui voldria escoltar tants contes a hores d'ara?
Per a què tants contes?
I, quins contes...?

És interessantíssim descobrir com neix aquest llibre, com diu l'autora: fruit del moviment que li han generat dos amors: d'una banda, l'educació, vocació des de la seva infantesa i, d'altra banda, els llibres. I, de mica en mica, creix un profund interès pels contes. Dos elements que, per a molts i moltes de nosaltres compartim i formen part de les nostres vides. Quan educació i plaer per la lectura es fusionen molts defensem que esdevenen imprescindibles pel creixement de les persones, més enllà de la intenció moral dels contes o de prendre o no consciència del nostre món afectiu i emocional. Perquè des del començament d'aquest llibre que l'autora, en traçar un camí clar i honest: els contes no serveixen per a explicar les emocions, sinó que ofereixen una comprensió profunda de l'essència humana, amb totes les seves llums i totes les seves ombres, tot és fa més esperançador i real.

Sota la pell del llop, com si es tractés d'un perfecte conte popular, es divideix en tres parts: en la primera, s'estableix un marc teòric entorn aquesta mirada subtil i respectuosa en aquest acompanyament de les emocions, a través del valor dels contes. I per això, i en primer lloc, caldrà llençar les primeres pedretes que permetin a la persona educadora, revisar la seva actitud i prendre consciència d'acompanyar els seus sentiments de l'infant, de deixar-lo ser, de deixar-lo expressar-se, que sigui capaç de transitar i elaborar els s entiments a partir d'un o un altre conte que ens brinda la tradició oral i, de retruc, acompanyar-lo de retorn cap a casa.
En la segona part, la importància dels contes de la tradició oral queda palès. Així com el dret que tenen els infants, joves i adults d'escoltar-los i reviure'ls. I la idea és clara: regalar un conte en veu alta, lluny de qualsevol intenció didàctica o voluntat moralitzadora. Parlar del que tenim allà davant: del personatge malèfic, del bé i del mal, de l'univers ombrívol, de la princesa enverinada, l'heroï que ha caigut en un parany. I és quan la infància es topa amb un sense fi de conflictes, els propis de la infància i que amb pas ferm, no ens queda una altra opció que vénce'ls i alleugerir la nostra ansietat.
I sí, necessitem explicar contes, necessitem escoltar-ne més. Més contes, per favor. Contes que ens permetin créixer veritablement com a persones en un marc de respecte i dignitat. Els infants, els adults necessiten, urgentment, un ventall ric de contes per humanitzar-nos.
Los cuentos tradicionales
En la tercera part, els contes entren en acció i s'exposen algunes experiències amb diferents contes duts a terme en diversos àmbits educatius. Són experiències en les quals nens i joves i adults queden sacsejats pels personatges o situacions que cal fer front, en companyia, en tot moment, d'altres personatges i de la mirada atenta i curosa de l'adult.
Realment molt inspirador.
Un travessia pels propis conflictes de l'ànima i els éssers humans.


3 d’oct. 2017

3 d'octubre

Són moments d'infinita tristor, intranquil·litat, malestar, incomprensió..., sentiments que busquen tranformar-se en el camí cap a l'esperança i la construcció del diàleg.
Des d'aquí rebutjo qualsevol tipus de violència. No m'agrada i em fa por.

*Cartell de Valentí Gubianas.



27 de set. 2017

Mudeu Digital d'Il·lustració Contemporània

Transformant Ilustrarium en un Museu Digital d'Il·lustració Contemporània...
Just a l'inici d'aquest darrer estiu em va arribar la gran notícia de la transformació d'Ilustrarium, un projecte ideat per la Marta Ardite, historiadora de l'art, educadora i una persona que desprèn absoluta passió entorn l'art en l'àmbit i acció educativa.
La proposta, inicialment, va ser presentada a la campanya "Fem educació", impulsada per la Fundació Jaume Bofill que promou projectes d'innovació educativa. La bona notícia va ser que va quedar seleccionat juntament amb altres dotze iniciatives més entre més de 90 participants en la convocatòria. Això ens va alegrar moltíssim. Coneixem bé la Marta i sabem que hi aboca amor, sensibilitat i bellesa en cadascuna de les parts dels seus treballs entorn l'art i, enguany, en aquest Museu que just esperem que comencia a caminar...
El que es pretén crear és una plataforma digital dedicada al món de la il·lustració actual per donar a conèixer el treball d'alguns dels principals autors amb una finalitat educativa, és a dir que serveixi principalment com a eina pedagògica per a escoles i famílies de tot arreu amb els objectius principals de potenciar la creativitat i el desenvolupament d'un pensament crític.
Per saber-ne més sobre el projecte i per tal que aquesta plataforma esdevingui una realitat que realment pugui arribar a infants, joves i adults, no dubte de veure la presentació de la web del projecte a través de Goteo i poder fer una petita aportació.
Nosaltres ja hi hem participat i esperem col·laborar amb aquest Museu ben aviat!




25 de set. 2017

Un tast d'allò de la Gisela Bombilà

En aquest inici de tardor em fa il·lusió apropar-me als projectes personals de la il·lustradora
Gisela Bombilà, descoberta al llarg d'aquest darrer estiu arran d'una lectura que aplaudeixo: "Sota la pell del llop", escrita per l'Eva Martínez Pardo. Avui fem un delicat tast. Demà, serà una altra història.


20 de set. 2017

Les imatges de la Manon Gauthier

Algunes imatges elaborades amb llapis i paper i molta sensibilitat que ens deixen amb l'ànima reposant en un parc de fulles i esquirols, en una habitació de casa, en una roca enmig de les onades...
De la canadenca Manon Gauthier.