8 febr. 2016

Visita a la Biblioteca Pública de Girona

De visita a la Biblioteca Pública Carles Rahola de Girona.
"La biblioteca serà un far per a la ciutat", deia Lourdes Reyes (directora de la biblioteca), sobre l'efecte que crearà l'edifici de nit, i especificant el seu sentit més metafòric afegia que "ara que es commemora el centenari de la Mancomunitat, Eugeni d'Ors sempre deia que totes les biblioteques havien de tenir un far; nosaltres, serem aquest far".

Una visita (amb discreció i silencis) que t'obre les portes a noves perspectives d'espai, temps i ambients lectors, en definitiva. Un trasllat que ha estat immillorable, un any de vida i llum que entra per totes cantonades. La Biblioteca Carles Rahola, a banda de ser la més gran del Sistema de Lectura Pública de Catalunya i multiplicar per set l'espai que ocupava a l'antiga seu ubicada a la Casa de la Cultura, es converteix en un d'aquells indrets que acullen a lectors que llegeixen, que prenen un té en taules degudament preparades amb tasses, platerets i llibrets, o bé per a usuaris que simplement baden. Que gaudiu de la visita!



5 febr. 2016

wodden dolls, d'Alexander Girard*

Wooden dolls and "le couleur du folklore",
del dissenyador Alexander Girard.

30 gen. 2016

murs il·lustrats

Valentí Gubianas  sap crear expectativa abans d'il·lustrar a l'exterior: el treball previ és cosa seva i en tot cas s'involucra i involucra a la resta de públic que formaran part del "show". En la representació i intervenció dels murals que acostuma a fer (i dels que he tingut la oportunitat de veure en directe) es percep un grau de moviment que s'intensifica, de mica en mica, alhora que els colors apareixen en els rostres dels personatges. És un procés en el qual el mur reviu.
Recentment l'autor es va endinsar en una escola al cor del Raval de Barcelona, on un grup d'alumnes va acompanyar la intervenció creativa de l'artista en aquest il·lustrar a l'aire lliure.
En aquest fer i acabar, en l'espera de veure el final, se senten aplaudiments.

Per llegir més:

"La tradició muralista al nostre país és llarga i farcida de bons autors i bones obres, moltes de les quals, gràcies als projectes de conservació, poden ser admirades arreu.
(...)
L'escola catalana d'il·lustració té tant de pes en l'imaginari col·lectiu del país que no ens ha d'estranyar gens ni mica que avui s'encarreguin obres murals a autors com Arnau Ballester, Ignasi Blanch, Valentí Gubianas, Pilarín Bayés o Philip Stanton, reconeguts il·lustradors que entenen com una dimensió més de la seva feina el fet de poder-la concebre i realitzar sobre una superfície mural perquè formin part del paisatge urbà de diferents poblacions".

Extret de l'article "Il·lustracions més enllà del paper", Nº 78, Revista Faristol, d'Àngel Burgas

29 gen. 2016

cross stitch, by samantha purdy*

.cross stitch.
punt de creu just i precís.
de la canadenca Samantha Purdy
...
....
.....





26 gen. 2016

Petros

Petros,
the wooden snowman made in Greece, by The Wandering Workshop.
Petros is a real story from Athina's childhood
(one of the creators of this wooden toys made of dreams).

24 gen. 2016

Mi abuela Isabel*

Mi abuela Isabel,
textos: Melania del Pino
dibuixos: Max Saladrigas
Chucherías de Arte ediciones

"Quina història, la de Mi abuela Isabel...!", vaig pensar entre emocionada i copsada, en llegir-la la primera vegada en una primera edició d'autoedició. I és que em semblava i em sembla que (l'experiència i l'afecte familiar) sovint esdeven contextos de gran riquesa personal que donen lloc a grans històries que queden en el record d'una fotografia, d'un objecte, una olor.
En aquest llibret, en aquesta delicadíssima edició, es desprèn una història pura, on el vincle afectiu entre àvia i néta es fa palès, mitjançant paraules sinceres i dibuixos senzills i nets. Amb un blanc de fons. Amb una clara marcada absència l'àvia.
L'autora, Melania del Pino, autora del bloc Los Cuentos de la Caputxeta, va sentir la necessitat d'escriure sobre la pèrdua i el record que li evocava la seva àvia, després d'anar assumint, progressivament, que havia marxat per sempre. A partir d'aquí, va ensenyar el text, demanà i insistí que l'il·lustrés en Max Saladrigas (el seu company i gran artista).
Ella la buscava sempre, en el seu més íntim racó: en els seus somnis,
en les estrelles,
en una fotografia.
Una història que t'omple les mans, que va més enllà d'una petita i actual publicació de 98x63mm i (amb xapa incorporada a la portada). La història es porta a dins, al cor.



21 gen. 2016

winter cards, de Steffie Brocoli


winter cards,
de Steffie Brocoli
I un concepte de disseny gràfic i gravat molt personal. I amb molt d'optimisme.
Steffie es forma i assenta les bases de la seva línia de treball a Paris. Steffie crea, dibuixa i manipula amb pintures des de casa i, quan fa bo, pels voltes de l'estiu fa murals en espais exteriors.
Ah, també fa propostes de tallers pels infants en centres i esdeveniments culturals potents d'arreu de França. Li apassiona el que fa, ho viu i ho transmet.
Ens agrada Steffie!