28 de nov. 2012

Infinity and me.



INFINITY
and me.
dibuixat per Gabi Swiatkowska
escrit per Kate Hosford.
Carolhroda books, 2012

L´infinit és...
Què deu ser?

La curiositat neix dels nens, 
i en aquest precís context, 
són els fills de l´ autora del text d´ aquest llibre que es qüestionen la noció de l´ infinit.
Després de moltes converses entre mare i fills, s´idea i sorgeix aquesta història.
 
 Obrim el llibre i descobrim l´ Uma , una noieta d´ulls rodons, vius i inquiets.
 
El dia que rep aquelles sabates vermelles se sent cofoia.
Però ella surt a fora.
I s´adona, per primer cop,
de la immensitat i la fredor del cel.
I allà dalt, tantes estrelles...
   “The night I got my new red shoes, I couldn’t wait to wear them to school. 
I was too excited to sleep, so I went outside and sat on the lawn. 
When I looked up, I shivered. 
The sky seemed so huge and cold. 
How many stars were in the sky? 
A million?
A billion? 

Maybe the number was as big as infinity. 
I started to feel 
very, 
very 
small







                                   How could I even think about something as big as infinity?”



Molts interrogants que
    vol resoldre.

Una obra elegant,
atrevida.
Amb un final
tancat,
( que de fet ja li està bé a l´ Uma, així que la fa sentir més feliç...
convençuda potser? )
 

Una exploració, sense por, a la noció abstracta de infinit, sense posar-hi límits.


  


26 de nov. 2012

Busco el meu núvol, de Montse Roure.


image

Wanted
busco el meu núvol,
Montse Roure
*autoedició*
2012 


L´ altre dia em va caure un núvol a les mans.

image
.
.
.

oooooh.......


image

.
.
.

un petit núvol,
transparent,
delicat.

Silenciós.




image
.
.
.



però va resultar que en vaig veure altres núvols.



image



.
.
.

Un núvol entre tants,
molts entre molts.
El meu.
image

24 de nov. 2012

*La Parada*




La Parada

I avui...
dia de mercat!,
al Mercat de l´ Abaceria Central de Gràcia
amb aquelles típiques
parades de fruites, llegums, verdures i roba i....,

Una parada que m´ atura!

La Parada.

La parada de llibres,
petits,
únics.
Autoeditats.
Fotos també.
Per a tots.

I allà, rere el taulell he coengut la Xènia i la Raquel.

 ( ... )

“t’imagines?… t’imagines poder treure l’art al carrer?…
  t’imagines agafar una parada exterior del mercat i posar una galeria de fotografia entre xoriços, pareos, cinturons i carxofes?…”
I vam seguir imaginant…
“t’imagines agafar-ne dues i muntar-hi una llibreria també?…
 art i cultura en un mercat, al mig del carrer…”

                                                                                                  Xènia i Raquel.

Així va sorgir tot..., amb un poder imaginar i voler treure llibres,
fotos,
i altres detalls al carrer,
a tocar el Mercat de l´ Abaceria de Gràcia.
Sí, sí..., i tot plegat és ben recent.
Petits detalls,
petites històries,
fines i delicades
a l´ aire lliure.

laparadallibres

 ...

IMG_8156

...

La Parada
parades 14 i 15.
Mercat de l´ Abaceria Central de Gràcia
( cantonada Torrijos  amb Travessera de Gràcia )

de dimarts a dissabte de 16’30h a 20’30h
divendres i dissabte també al matí, de 10h a 14h

...

21 de nov. 2012

Y si llueve...


 

Y si llueve
de Lidia Martín,
i esbossos de Marina Anaya

Un conte d´esbossos i poemes.

 

Un conte amb un principi i final juganer,
intercanviable.
I per a cada esbós... un poema, una frase.

Resulta que un quadern va tenir la "culpa" de tot plegat,
sí sí... una d’aquestes llibretes plenes d’esbossos dels que es fan sense pensar.
Gargots de viatges, idees de temps morts, esbossos d’obres que la pintora Marina Anaya
va acumular i ara comparteix.
Una història inspirada en protagonistes a mig fer,
una faula que obre la porta a nous significats...


                        ... infinites possibilitats d’explicar una imatge o llegir un dibuix...



19 de nov. 2012

Singing Away the Dark, Julie Morstad




 Singing-Away_cover-s.jpg
Singing
Away 
the Dark,
Caroline Woodward;
Ilustradted by  Julie Morstad
simply read books, 2011


On a dark winter morning

a girl...

walking a mile to catch... the school bus.

 


I com ens narra l´experiència de l´ autora del text, Caroline:

The year before I started Grade One (we didn’t have kindergarten), a school bus was brought in to serve our small farming community. 
Before then, students rode horses to school but we lived too far away for a safe ride for me.  
My parents were thinking of buying land close to the school just so we could attend. 


 Still, our farm on the riverbanks was tucked between and behind three farms, well off any school bus route. There were five barbwire gates to get through on one mile-long farm road going east to a passable side-road. The other northwest route to the school was nearly three miles long with only two gates. But there was a steep set of creek banks on either side of an old wooden bridge that our horses did not like walking on and worse, a long stretch where the dark, thick forest hemmed in the narrow wagon trail on both sides. 
Black bears and coyotes were very common. 
In the winter, it would often be cold enough to freeze fingers, toes and exposed parts of our faces if socks weren’t pulled up properly, mittens were lost and scarves and hats weren’t pulled down to protect our faces and ears especially.

 

 
This route also had one stretch where tall spruce trees grew on each side of the road. 
It was a scary stretch because 
I could hear noises in the forest but it was too dark to see anything 
when I was walking to the school bus stop early 
in the morning.






Singing-Away_17-s.jpg

16 de nov. 2012

*Perfum de Pintura*

                                                                                                les fulles blaves


*Perfum de Pintura*
   de meri hernández

Perfums,
rastres
en el camí.

En indrets vius i senzills,
els del dia a dia...,
els de la fantasia.


A mà.

                                                           camina camina... cap a casa

                                                   


                                           El que surt i entra per cadascuna de les finestres



                                                        l´ aroma del cafè, i a fora el fred
         


Tot és personal,
i no és pot contar.
Traçat, però, a mà.

                                                              Ester conoce a Poncho
la por.




I els moments de quadern d´aquest
tant sensible
Perfum de Pintura.

                                                                  Je suis tout seul...


                                                         *et les fenêtres grandes ouvertes*

12 de nov. 2012

La hierba más verde.



La hierba más verde
Olalla Hranz
Nafría,
A buen paso, 2012


Les nostres mans recorren un llibre recobert en una roba especial,
verda,
amb estampació i relleu que ens condueix cap a temps antics.
El tacte,
tacte.
La memòria.
Com un antic àlbum de fotografies que s´hi guarda tota una vida.

Olalla,
ella és qui s´ha llançat amb aquestes paraules certes i escrites.
Ella és qui parla.
A vegades ( guionista ). I més.

... De modo que estamos delante de un cuento de palabras certeras dese su principio, y aunque enseguida quieres desentrañar el enigma que estas encierran, así como su imagen reflejada en un plato mágico, ya aceptas que te vas a distraer por un tiempo, como se distraen los niños, cuando algo muy bonito concentra su atención de tal manera que sólo lo perciben instante tras instante, olvidando en el disfrute lo inmediatamente anterior. 
Es así, como en esta historia empieza a contarnos 
el último “Érase una vez” que nos lleva, 
embobados con su lengua, 
a esa aventura
atrevida.



Nafría,
que finalment va descobrir la fotografia li anava de perles per narrar allò que ell volia.
Nafría i el seu fotomontatge ens empeny a caminar, a l´ aventura.


Tal i com diu Olalla:

El viaje de una princesa que discurre a través del último almuerzo 
de una señora mayor 
que ha sido 
aventurera y princesa.

                                                   *abans del llibre, d´ Alejandro Nafría*


I amb tots vostès...

LA HIERBA MÁS VERDE

el proper dissabte 17 de novembre a les 19:00h

a la llibreria infantil i juvenil El Bosque de la Maga Colibrí,
un lloc que tant bé coneix Olalla.
C/ Corín tellado, 20
33204 GIJÓN,
Asturias.
info@elbosquedelamagacolibri.es




...

9 de nov. 2012

Carla Serrat. Joana Serrat.

                                                                                                          ciutat
                                                                                           

la ciutat, freda i humida,
et regala dues germanes,
dues viagatanes:

Carla Serrat
 ella il·lustra


                                                                                 l´ autorretrat...






Joana Serrat
ella fa música,
i també  s´enlaira amb les lletres i la veu.
Canta canta canta com vol.


                                                           

                                                   I entre totes dues... música!

THE RELIEF SESSIONS..., 
un cd que s´ha colat entre un xic de literatura i alguns llibres.





Un Cd calmat, on
la Joana, en Marçal, l´ Adrià i en Toni
componen música també.



I la lluna, ànimes, l´astronauta,
el poble, el meu regne,
la princesa de colors.
Més.  
Paraules escrites.
Cantades.
Il·lustrades. 

8 de nov. 2012

Poemes i cançons de la Mar Salada.




PoeMes i canÇons de la Mar Salada
varis autors
dibuixos: Rebeca Luciani
Publicacions de l´ Abadia de Montserrat, 2005

Els poemes i les cançons són sempre benvinguts, especialment si provenen de la Mar,
la mar Salada.
Poemes i cançons que s´ impregnen en l´interior
escrits per Teodor Llorente,
Miquel Ferrà,
Costa i Llobera,
Apel·les Mestres,
Joaquim Folguera,
Bonaventura Carles Aribau,
Joan Alcover,
M. Antònia  Salvà,
Marià Manent,
Víctor Balaguer,
Joan Maragall.
Poemes i cançons que miren la Mediterrània,
plena d´onades, gavines i vaixells,
peixos, tramuntanades i somnis,
il·lustrats amb la mirada sensible de Rebeca Luciani.



Joan Carles Martínez Prat ha musicat alguns d´aquests poemes i n´ha fet cançons tenyides de blau,
blau gris, blau turquesa, blau roig... Amb regust mariner,


cales gentils, petxines, mar grisa,
escuma blanca.



...les ones que fugen...








6 de nov. 2012

Salon du Livre et de la Presse Jeunesse de Montreuil.



Salon du Livre et de la Presse jeunesse
                                 * del 28 de novembre al 3 de desembre *

El conegut Saló del Llibre Infantil i Juvenil francés de Montreuil
escalfa motors.
Tot sota el focus de l´Aventura!
Projeccions.
Impressionant l´exposició que arriba.
Trobades.
Lectures.
Tallers.
Conferències de l´ escrit a la pantalla.
Molta riquesa.
I potser alguna signatura.

Aventura´t.

            

Espace Paris-Est-Montreuil
128, rue de Paris
93100 Montreuil


4 de nov. 2012

El monstre de colors, d´Anna Llenas.


 
 PROPERA PRESENTACIÓ...

el monstre de colors
Anna Llenas
Flamboyant, 2012

El Monstre de Colors no sap que li passa.
S´ha fet un garbuix d´emocions i ara li toca desfer l´embolic... 
 
I si véns a conèixer a aquest monstre?

Ell i la seva autora t´hi esperen...


*El proper dijous 8 de novembre a les 19h*
a la llibreria LA CENTRAL.
C/ Elisabets, 6
Barcelona 




Explosions d´emocions vives i a tot color.





2 de nov. 2012

Antonello Silverini...



                                                                                       la màquina del temps.

Antonello Silverini

Silverini,
amb el seu estil.
Amb caràcter.
Tanta força.
Que s´ expressa i denuncia.

I tan sols una petita selecció
d´ imatges publicades en premsa.
a Geo-Mondadori, 2009.

Sèries
d´angoixes... pors...visions
d´infants.


competició!!!


la pèrdua de l´ afecte.


 on casa casa meva?


perdut en els nombres



Retrobar i acollir les mirades i la humanitat.