Sota la pell del llop
Acompanyar les emocions amb els contes tradicionals
Eva Martínez Pardo
Editorial Graó
Publicat en català i castellà.
Il·lustracions de
Gisela Bombilà
Pròleg de
Jaume Centelles
Una lectura que ens arriba a través del boca a boca, com aquella història que ens regala la tradició oral més propera i encara latent, amb totes les seves formes i manifestacions. Un llibre que, amb el pròleg d'en
Jaume Centelles, ens descobreix el talent i la sensibilitat de l'
Eva Martínez Pardo, mestra, terapeuta, formadora de formadors i anomenada
tale singer del Renaixement. Una persona a qui ens agradaria veure-la en escena. I és que poques vegades haurem llegit un pròleg-agraïment tan encisador, amb ganes de travessar el mirall i poder-nos deslliurar d'una caputxa tantes vegades versionada.
Però, i qui voldria escoltar tants contes a hores d'ara?
Per a què tants contes?
I, quins contes...?
És interessantíssim descobrir com neix aquest llibre, com diu l'autora:
fruit del moviment que li han generat dos amors: d'una banda, l'educació, vocació des de la seva infantesa i, d'altra banda, els llibres. I, de mica en mica, creix un profund interès pels contes. Dos elements que, per a molts i moltes de nosaltres compartim i formen part de les nostres vides. Quan educació i plaer per la lectura es fusionen molts defensem que esdevenen imprescindibles pel creixement de les persones, més enllà de la intenció moral dels contes o de prendre o no consciència del nostre món afectiu i emocional. Perquè des del començament d'aquest llibre que l'autora, en traçar un camí clar i honest:
els contes no serveixen per a explicar les emocions, sinó que ofereixen una comprensió profunda de l'essència humana, amb totes les seves llums i totes les seves ombres, tot és fa més esperançador i real.
Sota la pell del llop, com si es tractés d'un perfecte conte popular, es divideix en tres parts: en la primera, s'estableix un marc teòric entorn aquesta mirada subtil i respectuosa en aquest acompanyament de les emocions, a través del valor dels contes. I per això, i en primer lloc, caldrà llençar les primeres pedretes que permetin a la persona educadora, revisar la seva actitud i prendre consciència d'acompanyar els seus sentiments de l'infant, de deixar-lo ser, de deixar-lo expressar-se, que sigui capaç de transitar i elaborar els s entiments a partir d'un o un altre conte que ens brinda la tradició oral i, de retruc, acompanyar-lo de retorn cap a casa.
En la segona part, la importància dels contes de la tradició oral queda palès. Així com el dret que tenen els infants, joves i adults d'escoltar-los i reviure'ls. I la idea és clara: regalar un conte en veu alta, lluny de qualsevol intenció didàctica o voluntat moralitzadora. Parlar del que tenim allà davant: del personatge malèfic, del bé i del mal, de l'univers ombrívol, de la princesa enverinada, l'heroï que ha caigut en un parany. I és quan la infància es topa amb un sense fi de conflictes, els propis de la infància i que amb pas ferm, no ens queda una altra opció que vénce'ls i alleugerir la nostra ansietat.
I sí, necessitem explicar contes, necessitem escoltar-ne més. Més contes, per favor. Contes que ens permetin créixer veritablement com a persones en un marc de respecte i dignitat. Els infants, els adults, necessitem, urgentment, un ventall ric de contes per humanitzar-nos.
 |
| Los cuentos tradicionales |
En la tercera part, els contes entren en acció i s'exposen algunes experiències amb diferents contes duts a terme en diversos àmbits educatius. Són experiències en les quals nens i joves i adults queden sacsejats pels personatges o situacions que cal fer front, en companyia, en tot moment, d'altres personatges i de la mirada atenta i curosa de l'adult. Realment molt inspirador.
Una travessia pels propis conflictes de l'ànima i els éssers humans.
