Una...
La pinto de blanco.
Caliento los corazones de quienes viven allí.
Juego ante ella.
Una Casa,
La Mia Casa.
Corraini Edizioni, 2009Dos parets i un terrat com a refugi.
Alesandro Sanna,
de la millor manera,
re-crea l´atmosfera de calidesa, serenor,
amb un toc de molta simplicitat, de poder estar en una casa.
La il·lustració en vermell s´incorpora al traç negre, donant lloc i altres formes,
altres situacions.
Heus aquí el dret de l´ habitatge, un cop més.
Tan Essencial. Vital.
* Aquest llibre és un poema creat just després del terratrèmol d´Abruzzo,
dedicat a tots els nens i nenes que van perdre la seva casa.
Estamos aquí desde hace mucho antes que ella.
Hola Stel·la,
ResponEliminaM'encanten les teues ressenyes i el teu bloc. I aquest àlbum te molt bona traça. Per una vivenda!
Besets,
Ade
Un maravilloso libro-poema, precioso!
ResponEliminaQué álbum tan curioso! me gusta mucho la idea y la poesía que se respira en el!
ResponEliminaun tesorito!
un abrazo :)
Minimalista, poètic i original. Molt be!
ResponElimina