Letras en los cordones

Letras en los cordones

Cristina Falcón Maldonado
Marina Marcolin
kalandraka, 2012

Flor es la mayor de nosotros siete. 
Tiene siete años.

Por eso y porque es muy valiente,
podemos ir a la escuela por ella.

I com un diari,
la poetessa veneçolana Cristina Maldonado i la il·lustradora italiana Marina Marcolin,
evoquen la infància i l´ escola
i altres experiències afectives i emotives que ens apropen per sempre cap als llibres.

 Las letras, que son como contadoras de historias...
( Eso dice Flor, que ya sabe leer... )

 Una exposició d´allò més propera de Letras en los cordones, 

a la ciutat de Santiago de Compostel·la.

                              
                                             ... Un àlbum on la llum remou la memòria ...

"Y el derecho a la escuela, a vivir como niños y niñas, aunque sea con lo esencial"

Migas Migrantes

Migas 
Migrantes
de Redondo
nariz, 2012

Entre llibres, disseny i música súper electrònica però elegant,
va i em trobo amb engrunes..., de Redondo,
el cognom d´ aquesta il·lustradora
que als vuit anys ja era tota una il·lustradora professional, però que ho va deixar estar i va preferir  estudiar i fer altres coses.

La història de "Migas Migrantes",
de text fragmentat,
senzill i no tant,
amb imatges que impacten,
iròniques,
i al detall,
va així:

Del pa al bigoti, del bigoti a la taula,

de la taula al terra, del terra a l´escombra,

de l´escombra a la galleda, de la galleda al carrer...

Gens fàcil d´ anar d´un lloc a un altre.
 
( I qui ho ha dit, que això sigui fàcil? )

El retrat d´ una família i de persones que es mouen,
o potser que els mouen i els escombren,
a vegades viatgen i no saben ben bé on van,
d´ altres ho saben molt bé del tot.

Fent camí.

Le petit homme de pain d´ épice

Le petit homme de pain d´ épice

The Myers

éditions des deux coqs d´or, 1959

Em resulta sorprenent rebre llibres que havien viscut en llars d´ altres persones,
així que aprecio molt moltíssim aquest tresor, una edició francesa del 1959 d´un simpàtic
"Gingerbread Man Cookie".

L´origen d´ aquest personatge cal buscar-lo en una galeta mítica de la cultura anglosaxona,
les primeres elaboracions daten aproximadament del segle XVI , típiques del regnat de la reina Elisabet I d´ Anglaterra, on s´ acostumava a oferir amb distinció galetes de gengibre als nobles i eminències de la cort...

En fi, que aquesta Galeta ha anat evolucionant i, de mica en mica, se li ha anat afegint sucres i més sucres... ! Ara ja és tot un ninot farcit de decoracions, amb una pila de variants. Un dolç molt adient per a degustar-lo en èpoques de l´ any ben assenyalades...

I com no,
un clàssic que s´ha endinsat en l´ imatgiari literari, rescatat i adaptat en algunes animacions cinematogràfiques.

Je suis monsieur pain d´ épice

cours, cours tant que tu voudras

jamais tu ne m´attraperas.

Un galeta
feta per menjar.

Chichi Huang

Chichi Huang

Sense paraules,

algú que sorprèn...

i que s´ expressa
amb el color
i la tendresa,
delicada.

...

save

* The story of Ferdinand*

The story of Ferdinand
by Munro Leaf
drawings by Robert Lawson
Viking, 1964.

I en cartell avui... el popular i estimat Ferdinand,
tot un personatge i una història que data del 1936.
Encara avui, tot i que amb discreció, es continua passejant pels prats i nuclis urbans més contemporanis, mirant-se molt de lluny les disputes entre bous,
atemorit per la cridòria de la gent.

Ferdinand va a la seva,
vol viure la vida,
i d´ aquesta manera senzilla,
en blanc i negre, coneixem els seus ideals i els seu posicionament davant la vida.

Que no, que no, que  "las corridas" no és el seu plat fort,
tampoc ho són el folklore ni les tradicions.
Ni suporta la controvèrsia!

Ell és feliç com és.

Recopilació... 10 anys.

Si faig memòria i...
remeno entre les capsetes 
plenes de fotos,
dibuixos,
cartes,
postals
i records,

resulta que ja fa 10 anys que m´hi dedico amb il·lusió a l´ aventura docent.

Amb molta determinació,
convençuda desde ben petita,
des de que jugava a "fer de mestra",
sempre he cregut dedicar-m´hi a aquesta aventura de voler aprendre i compartir amb els infants.

Però el petit homenatge va dedicat amb aquelles
personetes que van creixent, que són com són.
Amb respecte.

Els dies guarden
riures,
esgotament,
sorpreses,
comprensió,
escolta,
mirades.

Silencis.
Estima.
Converses.

Molta vida, d´aquella que ens il·lumina
dia sí, dia també.

Emocions que broten.

I a mi que sempre m´ inspiren...
bé, crec que és una mena d´ inspiració mútua.

 

continuarà...