10 de març 2013

LA NIÑA DE ROJO, de Innocenti i Frisch



LA NIÑA DE ROJO
Historia e ilustraciones de Roberto Innocenti
Escrito por Aaron Frisch
kalandraka, 2013




Esta historia ocurre en un bosque.
Un bosque con pocos árboles, un bosque de cemento y ladrillos.

Una versió que molt actual de la Caputxeta, el llop i "un bosc" que colpeja.
Brutal. Terrible, però tan real.
Una història que va a parar cap a dos finals: el màgic i el real.


Alerta.
La primera il·lustració que s´observa, immediatament després de les guardes, és ben reveladora.
Una imatge esgarrifosa del univers que envolta els infants d´avui dia: un grup de nens i nenes asseguts en una taula envolten una àvia de joguina que els il·lumina. Terrorífic. Ella els parla ben clar:
"Acercaos niños, os voy a tejer un cuento".
Una frase perfecte per "xuclar" l´ interès del lector.
Una habitació farcida de detalls, de jocs i joguines, de roba i marques de roba, de publicitat..., de manera que el conte queda delimitat un contetx ( prou conegut ).


Partint doncs, d´una ambientació molt urbana i actual, tot flueix mentre mirem i llegim la història de Sofia, "una noia tranquil·la" que surt de casa per visitar l'àvia i fer-li "companyia".
Sofia haurà de travessar el bosc: la ciutat.
Una ciutat plena de "perills", missatges publicitaris, carrerons, gent, misèria. Clavegueres.
Tot perfectament i intencionadament retratat al detall per Innocenti.



De la resta de la història, vés caminant amb Sofia.
Sols advertir que hi ha dos finals:
el real ( els nens del principi escolten i ploren com magdalenes ); i el màgic ( on policíes i periodistes treuen pit, com els herois ).

*Innocenti i Aaron Frisch ( joveníssim autor mort recentment ),
aconsegueixen que, en tancar el llibre,
se´ns encongeixi el cor.

Cap comentari:

Publica un comentari