Sólo un pie descalzo
Ana María Matute
ilustrado por Albert Asensio
Destino, 2013
Gabriela és el nom d'aquella qui té la facilitat per perdre una sabata, només una.
En aquest conte, Matute ens apropa les ganes de viure d'un ésser humà, algú que batega i alhora no acaba de comprendre aquells que l'envolten.
Cada cop que perdia una miserable sabata els adults tan sols s'enrabiaven.Gabriela
( se sentia estranya, trista ),
( sola i petita ).
-¡Ha perdido otra vez una sandalía! ¡Búscala de una vez, tonta...!
Però un dia va descobrir que quelcom succeïa en aquells moments.
Gabriela sap que quan li cluquen l'ullet, i només ho fa Tomasa,
els secrets es poden compartir.
Així se sent menys sola.
Gabriela s'amaga sota el llit, sanglotant. No vessa llàgrimes.
Gabriela s'esvaeix en les històries dels seus llibres.
I un mirall, de traç clàssic, real, nostàlgic, com un refugi.
El Espejo estaba cruzado de arriba a abajo por una larga cicatriz.
Decía:
-Alguna gente cree que, cuando un espejo se rompe, trae mala suerte a los que se miran en él.
Yo tuve la desgracia de que me ocurriera eso, hace ya mucho tiempo. Desde entonces, nadie volvió a asomarse a mí, me relegaron al desván, y aquí estoy, cubierto de polvo y de añoranza.
-¿Cómo te rompiste?- preguntoó Gabriela, apenada.
-Es una historia tan antigua qu eya no puede interesar a nadie.
-¡Cuéntala, cuéntala, por favor!
