Pinceladas
haikus
elsa pascual
montse tobella
Pol·len edicions, 2012
L'instant. Una pinzellada.
Parar atenció a allò que ens envolta. El moment viscut d'una terra.
Haikus.
Del silenci,
de l'aroma,
del rastre.
La quietud.
Pinzellades
netes,
amb l'esquitx de la tinta, la tinta justa i necessària.
El sol a la cara,
fons marí,
vent de mestral.
La presència.
Pinzellades
curoses,
del gouache i el vernís.
Espais per a no dir-ho tot.
Pinzellades que recorren camins per esdevenir moments i un tot.
.
.
.
( I )
Reflejos
el vaivé de la medusa, el so del bassal...
Paseo a solas
Los sonidos de la charca
al atardecer
.
.
.
( II )
Senda del huerto
pluja de primavera, lliris blaus, l'hort, les vinyes
Un corazón
en el tronco de un olmo
caen las hojas
.
.
.
( III )
Olor del aire
finestra oberta, núvols de tardor, el so del vent.
Cielo estrellado
El sonido del mar
en el silencio
.
.
.
(IV) Claroscuro
comiats i murmuris, quan també el vent xiula...
Humea el té
De vez en cuando
una hoja cae
.
.
.
Entre Pinceladas.
¡¡Muchas gracias, Stel.la!!
ResponEliminaMe ha encantado la reseña que has hecho del libro. Me ha llegado al corazón.
Un abrazo bien fuerte.
Elsa