Plouen castanyes...

Plouen castanyes
Gemma Armengol
il·lustrat per Òscar Julvé
Animallibres, 2013

Això sembla, que la tardor s'ha instal·lat al jardí.

La marieta Antonieta, ( un d'aquells insectes eixerits, innocents i que sempre surten a fer le tomb ), és la protagonista de la col·lecció de contes "Les bestioles del jardí".
El cas és que aquesta marieta de cos verdós, aprofita aquest esplèndid temps de tardor per a collir bolets amb la seva cosina Marta. Típic d'aquest època de l'any. Sort si se'n troben.
Bé, el cas és que pel camí trobaran un cuc, el cuc Manel.
Ai pobrissó!, que no té casa ni terrat.
Han torrat la castanya on vivia.
Terrible.
Quin neguit!
I ara què?

Sense perdre el fil, sense perdre la gràcia, cauen cossos punxeguts que fan trontollar la terra humida del bosc.
El lector queda atrapat entre fulles i castanyes i l'expectativa creix.
Què passa?
Què passa?
Què és aquesta pluja?
Plouen castanyes,
plouen castanyes,
suc de magranes
i colors llampants.

(També algun bolet verinós..., serà aixó la salvació?)

I un:

"Oh, quin conte més xulo!", exclamen els infants.
Doncs que els infants opinen i se'l miren i el volen tornar a escoltar.

El Taller de los Juglares*

EL TALLER DE LOS JUGLARES

*26 d'octubre a la llibreria infantil i juvenil CASA ANITA *
Barcelona, a les 12:30h.

Música i tradició del poble veneçolà.
Fusions i contes cantats i que l'editorial Ekaré presenta amb música, amb veus i instruments temes de dos llibres musicals: "Minilibros Clave de sol" y el cancionero de cuna "Arrorró mi niño".
Un espectacle viu.

Interpreten:

veu i violoncel: Maria Elena Medina
veu i cuatro: "Tato".

I altres novetats...

El Show de la Roser Capdevila*

LLAPIS i ACCIÓ
un agitat espectacle de la Roser Capdevila.
Mostra al Palau Robert
fins al 27 d'abril del 2014.
Bcn.

I sí, m'agrada saber i llegir que la Roser és una dibuixant explosiva. Això i més.
Acció i seguir.
Sentir-se ben lliure i voler lluir la seva cabellera arrissada.
Una dona inqueta,
passió per l'educació,
els teixits i les màquines de cosir.

El record d'una època.
Passejades i refelxions sobre la seva infantesa al barri d'Horta de Barcelona.
Situacions personals, una vida plena, lliure i narrada a partir del dibuix.

Rememorar els records serens.
El llegat familiar i el seu valor.
Compartir i traçar.

Omplir els fulls d'esbossos d'aquelles entranyables Les Tres Bessones, ( 1969 ) i inspirades en les filles de l'autora, tot i que foren creades l'any 1983.

Reviure aquell naixement.
Llegir-lo i saber que encara hi és.

Amb humor i complicitat.

Pas a pas, les seqüències que et fan tornar enrere.
Oh, La Bruixa Avorrida!

Pas a pas, mirar endavant.

I aturar-se davant de molt més, llibres oberts.
Descobrir. Portes endins.
La seva vida, petits detalls més íntims.
( ... )
Crear amb altres objectes, sense bandejar el llapis, per tan sols, fer i fer i regalar als amics,
a la gent més propera.
                                                              Mons de cartrons

Caixes reconvertides en maletes de viatge,
cases i finestres obertes.
Adorar la música.

 Saborejar el "drama de la vida".

Riure's d'un accident,
signar ja amb un ull, però seguir mirant endavant.

                                                                       Amunt el teló!

CABARET!

Dins del Bosc, d'Stel·la*

Dins del Bosc: llibres i vestits*
d'Stel·la,
octubre del 2013 a La Corista.

El bosc és ple de colors, sorolls i temptacions. És tot un món.

Dins del Bosc per atrevir-se a entrar, quedar-se glaçat, afamat i trobar un caputxa.
Dins del Bosc per recordar.
Dins del Bosc i caminar, triar camins.
Perdre's.
Buscar.
Dins del Bosc per tastar, olorar, escoltar, tocar, per sentir.
Mirar.
Dins del Bosc per distreure's.

Bosc de ciment i totxos, de fulles i troncs.
Del passat i el present.
Bosc fred i hostil,
salvatge,
i de casetes ensucrades.
D'ombres i llums.
Un nou bosc per descobrir.

Al Bosc tothom et veu, però ningú no et mira.
Música, màgia, misteri.
Al cor del Bosc, però, pot ser molt fosc.

The Girl in Red, Aaron Frisch.

DINS DEL BOSC*

DINS DEL BOSC*
d'Stel·la
a l'espai La Corista Corista

 

“El bosc simbolitza el lloc on cal afrontar i vèncer l’ obscuritat; 

el lloc on es resolen els dubtes sobre allò que un és; 

i allà on un comença a comprendre el que vol ser".

Bruno Bettelheim.

 I doncs, per quin motiu hauríem d'entrar en un bosc?

Encara caminaven,
endinsant-se cada vegada 
més 
dins del Bosc.

*Fragment de les ombres i siluetes de Lotte Reiniger.

Boscos
humits
dolços
hostils
freds
foscos
laberints.
Bocins.
Olors.
Camins.

Dins.
La Corista
Vic-Barcelona.
18 d'octubre del 2013 a les 20 hores.

Si n'era un somni*

Si n'era un somni
D'Alambiq
Il·lustracions de l'espectacle: Ricard Ferran
Fotografia:  Jordi Pons

Un espectacle on, la poesia visual i la poesia escrita es fusionen per acostar l'espectador en la bellesa dels records, en la quotidianitat més propera, més llunyana. 
Poesies musicades. 

...Fer un viatge per l'imaginari del poeta català Salvador Espriu... 
...Evocacions a Sinera ( l'anagrama d'Arenys de Mar ), el seu món vital, del mar i literari...

Dins d'un teatret de cartró,

 en Salom es desperta d'un somni.

Oh...
Un nou dia a Sinera!

Fet i fet, serà l'Ariadna qui el despertarà i mourà els fils... 
dels records, 
la poesia,
les cançons.

 Sentir la literatura, 

 obrir les portes a la imaginació.

Paraules estimades

Paraules estimades
Conxita Pujadó
il·lustrat per Carme Solé Vendrell
Timun mas, 2001

Descobrir un llibre i no poder desprendre's d'ell, ( els de la Biblioteca de Canet de Mar ) m'haurien d'entendre. Però bé, no cal.
M'agrada el pròleg de Jaume Escala, músic, cantant i escriptor, ( i fill de la Conxita ):

Teniu a les vostres mans
els poemes, els pensaments,
els somnis i els records d'una dona senzilla.
Aquests textos no tenen
ornaments ni paraules erudites i vellutades.
Ella ha escrit aquests textos amb el cor, per a tots
nosaltres, i estan plens de sinceritat i saviesa, amb les paraules justes i un profund sentiment.

La Conxita Pujadó neix al barri de la Salut de Barcelona l'any 1924.
( ... )
Va anar a l'escola molt poc temps, perquè els mestres varen dir als seus pares que
"les lletres se li posaven al cap".
Quan mor el seu marit, l'any 1984, comença a escriure els seus poemes. Els seus somnis.

I el tronc trobarà a faltar
les fulles estimades.

I un paisatge càlid i fort, així com el traç enèrgic i intens de Solé Vendrell.

Els dies d'anar a escola, de l'arbre i de jugar. Del presumit.
De les estrelles del cel i un vestit. D'aquell cel ple de núvols. De parlar amb la mare.
De ser petita: la floreta.
Del record.
D'estimar.
Una vida.
Paraules estimades.

Ara ja sóc més gran
i tinc el mateix somriure.
Però el temps ha anat passant,
i la floreta és marcida.

TRENCACLOSQUES GEGANT

El sol, ( i un cel blau ), l'esquitx de pintura, l'aigua i el pinzell. Les mans i les rialles,
( i el peu descalç ), van deixar rastres i petjades al barri ben viu del Poblenou.
( Temps enrere , just fa un any, la trobada i la mirada va tenir lloc a la ciutat ( desconeguda per a mi ), de Buenos Aires.

Els cubs de cartró, tots impecables, tots elegants i allà presents, esperaven ser invaïts per personatges, per taques de color,( mirada somrient, trapella i misteriosa ).

Cubs i mans,
coneguts i desconeguts, amunt i avall.
Cubs rodolant.
Quin ordre seguiran?

 

Oh...!, és així l'Art? Un gran disbarat? O bé és el Gran Gegant?

Heus aquí, apilat i cercant el sol, el TRENCACLOSQUES GEGANT.