Paraules estimades

Paraules estimades
Conxita Pujadó
il·lustrat per Carme Solé Vendrell
Timun mas, 2001

Descobrir un llibre i no poder desprendre's d'ell, ( els de la Biblioteca de Canet de Mar ) m'haurien d'entendre. Però bé, no cal.
M'agrada el pròleg de Jaume Escala, músic, cantant i escriptor, ( i fill de la Conxita ):

Teniu a les vostres mans
els poemes, els pensaments,
els somnis i els records d'una dona senzilla.
Aquests textos no tenen
ornaments ni paraules erudites i vellutades.
Ella ha escrit aquests textos amb el cor, per a tots
nosaltres, i estan plens de sinceritat i saviesa, amb les paraules justes i un profund sentiment.

La Conxita Pujadó neix al barri de la Salut de Barcelona l'any 1924.
( ... )
Va anar a l'escola molt poc temps, perquè els mestres varen dir als seus pares que
"les lletres se li posaven al cap".
Quan mor el seu marit, l'any 1984, comença a escriure els seus poemes. Els seus somnis.

I el tronc trobarà a faltar
les fulles estimades.

I un paisatge càlid i fort, així com el traç enèrgic i intens de Solé Vendrell.

Els dies d'anar a escola, de l'arbre i de jugar. Del presumit.
De les estrelles del cel i un vestit. D'aquell cel ple de núvols. De parlar amb la mare.
De ser petita: la floreta.
Del record.
D'estimar.
Una vida.
Paraules estimades.

Ara ja sóc més gran
i tinc el mateix somriure.
Però el temps ha anat passant,
i la floreta és marcida.