La Fée d'argent

Dominique Fortin
 Mues
et la fée d'argent

                                                                 

PEU

PEU
Piccolo Essere Umano in viaggio verso la luce
La ballade du Petit Être en voyage vers la lumière

Testo di Mafra Gagliardi
Illustrazioni di Dario Moretti
Françoise Brun pour la version française
Kuma Edizioni, 2014

PEU stava tranquillo nella sua casa
un sacco morbido e caldo
dentro la pancia della mamma
lui non sapeva
che cos'era una mamma
era tutto buio là dentro
ma PEU non aveva paura
...

El Petit ésser se sent a gust i protegit dins aquesta càlida "casa sac".
No té por.
No coneix la mare.
El Petit ésser comença sent minúscul, com un pèsol, com una pruna.
El Petit ésser creix, com les paraules de Mafra Gagliardi, juganeres i instintives, 
El Petit ésser es mou, s'inquieta i es prepara.
Sent les veus, d'allà fora.
Booom bum bu.
Sons que l'espanten, sons que l'adormen.
S'omple de vida, lluminós, acolorit per la força de Moretti.
Pieno di voci e di sorrisi.

El Petit ésser juga, juga.
Volta i fa cabrioles, s'enfila.
I mentrestant, escolta el pardal quan li parla, de les pors i les paraules.

D'una vida que l'espera. Sí, allà fora.
La sua nuova casa-mondo.

herbarium*de Merlijne Marell

herbarium
de Merlijne Marell
llibre autoeditat de 50 còpies

.

..

...

....

.....

......

.......

I l'espai més natural on trobar la col·lecció de plantes, parts de plantes, premsades, dessecades. L'herbari preservat, il·lustrat, el de l'herbari modern, avui dia.

*Il·lustradores*

L'Institut Català de les Dones, la Diputació de Barcelona i la Universitat de Vic organitzen a Barcelona l'exposició Dones il·lustradores, produïda pel Centre d’Estudis Interdisciplinaris de la Dona de la UVic, que es pot veure al vestíbul de l’Espai Francesca Bonnemaison, de Barcelona.
La inauguració de la mostra va tenir lloc el 4 de març i va comptar amb una taula rodona sobre el reconeixement a la il·lustradora  Mercè Llimona (1914-1997) amb motiu del centenari del seu naixement.

Aquesta exposició presenta 13 plafons en format roll-up: en el primer dels quals hi ha una introducció i en els altres 12 apareix la informació referent a les il·lustradores seleccionades.
El llistat de les il·lustradores és el següent:

• Lola Anglada i Sarriera (1892-1984)
• Mercè Llimona i Raïmat (1914-1997)
• Aurora Altisent i Balmas (1928)
• Maria Rius i Camps (1938)
• Roser Capdevila i Valls (1939)
• Fina Rifà i Llimona (1939)
• Pilar Bayés i de Luna (1941)
• Lluïsa Jover i Armengol (1942)
• Carme Solé i Vendrell (1944)
• Violeta Denou (1948)
• Montserrat Ginesta i Clavell (1952)
• Marta Balaguer i Julià (1953)

En cadascun dels plafons apareixen algunes dades biogràfiques essencials, la descripció de l’estil, i també una breu reflexió sobre la il·lustració expressada per les pròpies protagonistes.

Un petit recorregut, una selecció d'il·lustradores del segle XX que han assolit una obra important pel desenvolupament cultural. El projecte presenta la vida i obra de dotze il·lustradores catalanes nascudes abans del 1955, que han dedicat la seva activitat a la il·lustració.
(No sempre conegudes i reconegudes).

                                                          il·lustració de Mercè Llimona

Lloc: C. Sant Pere Més Baix, 7 
Barcelona
Fins al: 28 de març del 2014 

Aria, de ninamasina*

Aria,
de Ninamasina
red boots, 2014

Anna Masini i el seu primer llibre autoeditat amb plena llibertat: alla leggerezza dell'aria.
L'oreneta.
Un himne al vol.
L'oreneta quan bat les ales.

El ball de l'oreneta, si balla i si arriba. Al destí.

L'oreneta que es perd en silenci, en el temps transcorregut, com el llapis.
Lleugera.

La tendresse

La tendresse
Bourvil;
Noël Roux; Hubert Giraud
Lauranne Quentric
Didier Jeunesse, 2011

On peut vivre sans richesse
Presque sans le sou
Des seigneurs et des princesses
Y'en a plus beaucoup
Mais vivre sans tendresse
On ne le pourrait pas
Non, non, non, non
On ne le pourrait pas
(...)
Bourvil, 1963

Revifar La tendresse, del comediant francès André Bourvil, i apropar-lo als més petits i als més grans,
a aquells que estimen amb més o menys intensitat.

Un text delicat, un encara himne a l'amor, com les il·lustracions de Quentric.
Tot és fràgil i profund: "dans le feu de la jeunesse".

D'un petit fragment de vida.

"on ne peut vivre sans tendresse"

"Aguas de março"

"Aguas de março"
d'aquella cançó de Tom Robim i ara il·lustrada per Marianna Madriz

La Torre...

LA TORRE BLANCA
(fragment de la novel·la gràfica)
Pablo Auladell
Edicions de Ponent, (Colección Crepúsculo), 2005

Del que va ser un dia l'estiueig de Llevant. Dels records i les mirades. Del res i el buit.

Una altra lectura i anàlisi del llibre: Garabatos y Ringorrangos

La Torre que vam deixar enrere, en algun moment de l'adolescència.

Sueños de Pirata

Sueños de Pirata
cintia martin
tralarí, 2012

A vegades ser un pirata no és gens fàcil, gens fàcil quan la ciutat on vius no té mar.

Però gens difícil imaginar-se tenir un gran veler.

Sí, d'acord, resulta que ser un pirata avui dia és molt difícil.

Molt més quan s'han de bandejar cotxes, fums, crits i disbauxa.

Però hi ha moments en què cal atrevir-se i deixar anar l'ancla del teu vaixell, vora el parc de la teva ciutat. (Si és que la teva ciutat té un parc).

Bé, si no disposem de res de tot això, segur que ens quedarà les ganes, la il·lusió, el sarau i la imaginació. Les ganes de jugar.
A ser pirates, al que calgui.