Que els infants, mestres i educadors es deixin portar per la passió, senzillesa i serenor que transmet un il·lustrador és com veure d'una altra manera un arc acolorit.
Amb en Valentí Gubianas a l'escola i la seva visita avui en una escola perduda a la Plana de Vic, és com tornar a descobrir els colors, mirar-los de nou, mirar-los de prop, mirar com es mouen.
Mirar un nou cel, un nou traç, de núvols enllà.
Fer aparèixer colors.
Fer aparèixer vida.
La maleta quan s'obra.
En Gubianas ens parla, de pinzells i de brotxes, de pintura amb l'aigua i algunes barreges.
de pluja que queia,
d'alegrar-nos el dia.
"Oh!", exclamen petits, segueixen les mestres.
Silencis. Cridòria. Silenci i tornem-hi.
... i un Aplaudiment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada