29 de set. 2014

A través del espejo

A TRAVÉS DEL ESPEJO
Lewis Carrol &Franciska Themerson
Media Vaca, 2013.
Traducción: Andrés Ehrenhaus
Fotografías adicionales: Santiago Martí.
Comentarios: Jasia Reichardt&Jorge Cadavid

A través del espejo és el segon llibre d'Alícia escrit l'any 1871, sis anys després del caos i les Meravelles. Amb aquest llibre: una aventura impecablement ordenada, Carroll, ple de lògica i matemàtica, apassionat per la fotografia i encara més per dominar i deslligar el llenguatge, va voler acomidar-se d'aquella nena que tant el va inspirar: l'Alice Pleasance Liddell, tot regalant-li aquesta meravella de llibre.
*En aquesta edició, però, els editors, dediquen el llibre a totes les nenes que no es diuen Alícia.

A banda d'aquest incís, no costaria gens afegir que aquesta edició és extramadament saborosa i com els lectors tenen el poder d'establir vincles entre una banda i l'altre del mirall. Sí, el cas és que fou una lectora que proposa a l'editorial Mediavaca de descobrir l'arxiu i les il·lustracions de la senyora il·lustradora: Franciszka Themerson. A partir d'aquí, tot seria resoldre tot tipus de "problemes" que configuren tota l'obra, respectant i afegint fotografia, alhora que aconseguint una boníssima traducció al castellà.
Heus aquí: el domini del llenguatge de Carroll, dinàmic i tot un joc de paraules; i les il·lustracions de Themerson (finalitzades l'any 1946), recupera l'Alícia en blanc i negre i en tres dimensions, la del món real i inalterable (la mateixa que va dibuixar Sr John Tenniel); en canvi,  la resta de personatges de l'altra banda del mirall estan "acolorits" en blau i vermell, vermell i blau, o bé una barreja.
I en aquesta ocasió: autèntica interacció entre text i il·lustració.
L'Alícia curiosa i tossuda, valenta i ben educada.
L'Alícia que juga a donar-li sentit a les paraules.
L'Alícia de set anys i mig, exactament.
Dado que el problema de ajedrez que aparece
en las páginas anteriores ha sorprendido a 
algunos de mis lectores, quizá resulte
oportuno explicar que, en lo que hace a los movimientos,
está correctamente planteado.
Lewis Carrol
Navidad del 1896
 
Comença la partida d'escacs:
i l'inici del nonsense plens de diàlegs estrepitosos i encantadors,
d'absurda lògica matemàtica, on personatges impertinents i vestits poc escaients caminen del revés.
La partida d'escacs continua, dins del bosc, entre cavallers i reines beneïtes.
La partida continua sense caos possible: les normes del joc s'han establert enmig de l'anarquia.
Alícia juga la partida.
Alícia corre i travessa el mirall.
Alícia s'arrisca i se la juga.
Sí: és hora de travessar el mirall. De continuar la partida i d'arribar al final.

Travessar el mirall i el que allà va trobar.
"Imagínate que somos".


1 comentari:

  1. Bonjour,

    Merci de nous faire partager cet ouvrage.

    Gros bisous ♡

    ResponElimina