Begoña Ibarrola
Il·lustracions de Pablo Auladell
Cruïlla, 2013
En Samuel era més alt i fort
que els seus companys de classe,
i pensava que tots els problemes
se solucionaven amb la força.
Quan algú no feia el que ell volia,
l'amenaçava dient-li que li clavaria un cop de puny.
Setmanes enrere vaig sentir la necessitat d'explicar aquesta història a un grup d'alumnes de P5 (dels quals sóc tutora), i és que en una classe hi ha persones, hi ha dies, i, hi succeeixen moltes coses.
I en certes ocasions, i, per raons diverses, l'harmonia d'un grup classe, pot quedar ben alterada...
El Club dels Valents va ser una lectura ben triada: una història amb un text dur, directe, sincer i honest. Una història amb unes imatges sensibles i inquietants.
Des del començament de la història que es va fer el silenci i la tensió narrativa anava augmentant.
Una història que ens va remoure a tots i totes.
Una història que ens va fer entendre les tensions que s'estaven generant en un grup: conductes que els propis nens i nenes identifiquen i rebutgen, conductes violentes i de força, conductes que desmunten la unió d'un grup, un grup amb tota la seva riquesa, i que no porten enlloc.
No es quedava altre remei que parlar-ne, reflexionar i triar camins.
Una història que, a hores d'ara, ens ha fet mirar als nostres companys amb uns altres ulls: amb els millors ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada