JUGAR*André Stern

JUGAR,
text d'André Stern
de les imatges: Anne Loustaunou Greenberg, Pualine Stern, Arno Stern i André Stern.
de la traducció: Emilio Encabo Lucini
Litera libros

"Mi profesión es jugar!", diu contundent l'Antonin, el fill gran d'André Stern...

Confesso que és la primera vegada que llegeixo l'André Stern. Tenia present la seva admirable trajectòria com a persona, com a investigador en temes educatius, sabia sobre el fet extraordinari que mai havia anat a escola, malgrat que encara no he llegit aquell llibre que va obrir debat sobre l'educació, Yo nunca fui a la escuela. Però, sobretot, he descobert, sense haver assistit a cap classe magistral de música, que és un virtuós del violí, a més de la seva línia de treball basada en el respecte vers la disposició d'espontaneïtat en l'ésser humà.

Aquest és un d'aquells llibres que tan sols obrir-lo, sents, progressivament, que realment no hi ha cap mena de distinció entre el joc, sentir, aprendre i viure, que tot està connectat i que tot plegat ens porta a construir-nos com a persones.

"Jugar" ens convida, de manera molt íntima i propera, a situar-nos vora l'experiència com a pare que viu l'André Stern, i de com el joc forma part de les vides dels seus fills: pàgines on s'exemplifiquen múltiples experiències del joc originades, en moltes ocasions, de l'observació atenta que fa l'infant, la seva curiositat pels objectes, per transformar-los, per engrandir-los.
"Jugar" traça un recorregut per diferents situacions, personalitats i persones, viatges, trobades, que han deixat una petjada profunda en l'ànima de l'André Stern. Així s'ha construït a ell mateix, i així és com el respecte i la llibertat que ha viscut en la seva infància l'ha permès continuar jugant i acompanyar el seus fills en el món de "jugar".
"Jugar" ens obre una mena d'àlbum d'imatges capturades per l'objectiu fotogràfic d'aquells moments i expressions més rellevants en la vida dels fills de l'André. Imatges que parlen per si soles.

Jugar als coets, jugar a tocar el violí, jugar a... tantes i tantes coses requereix concentració, dedicació, temps, materials, espais per sortir allà fora i provar els nous invents, moments per fer i desfer. Jugar és una experiència seriosa i si és un regal de la infància, fora bo que repenséssim la nostra actitud: que confiéssim més en els infants, ser-hi a prop, escoltar-los, deixar-los fer i que siguin ells mateixos, autèntics.

Cuando se deja a los niños en su elemento-el juego-todos son geniales.