Carme Solé Vendrell
Barcelona.
Experimenta i deixa els seus previs traços amb la pintura a l´ Escola Massana de Barcelona fins que l´any 1968 edita el seu primer llibre... i, des d´ aleshores ha il·lustrat i il·lustrat obres amb força expressiva, traçant la més pura sensibilitat.
Una obra que s´ endinsa i creix, que camina cap a altres àmbits:
ensuma el cartellisme, l´ animació, l´escenografia, dramatúrgia...
Una obra que explora.
"Los colores apoyan siempre lo que uno quiere decir y dependen del estado interno de cada uno, sobre todo cuando una obra es personal de verdad.
( ... )
Lo que me interesa a mí, y pienso que es lo mejor puedo hacer, son los libros sobre la sensibilidad,
sobre el fondo de las personas, es lo que mejor puedo transmitir y donde más a gusto me encuentro.
La evolución en mi forma de ilustrar también proviene de una necesidad interna, del aburrimiento.
(... )"
Carme Solé, veinticinco años de color. Peonza, n. 26.
La luz es como el agua
Jo les volia
Carme segueix una camí inesperat.
I en paraules d´una altra il·lustradora, l´ Asun Balzola:
Solé elige la pirueta, tira el aerógrafo a la basura,
renuncia al camino trillado,
a los trucos conocidos,
en una palabra: a su dominio.
I més enllà dels premis i no premis,
col·laboracions, treballs i exposicions...,
dibuixar per llibres que conmoguin.
Sentiments dins
La lluna d´en Joan
Realitats.
La vida.
Un dibuix que m´explica quelcom.
Aquest ofici d´ il·lutració és molt bell, perquè va destinat a un públic,
que sent,
que pensa,
que et permt treballar sobre la imaginació,
que és exigent,
que et permet estar despert.
( ... )
Una elección artística. CLIJ 64, sep 94.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada