SI
UNEIXES
TOTS ELS PUNTS
estel solé
il·lustracions de Paula Bonet
Galerada
Versos com
la hipotèrmia
el desglaç
el refugi
Versos de la vida
(real) i desitjada.
Versos que s'agiten dins i surten fora.
Sentir-se plom, feixuga,
i voler tornar-se suro.
"Unim l'u amb el dos i el dos amb el tres, però no entenem què dibuixen les nostres passes.
Cap pedra del camí no és imprescindible, ni cap trau ni cap fracàs.
(... )
S'ensorra tot, al nostre voltant i cos endins,
però seguim
unint
punts".
Versos teus,
traç que envolat el vers.
Regalat com un sospir.
La ferida del genoll.
La princesa. La cicatriu.
La xarranca.
El temps, la teva vida. La vida compartida.
Havia de ser així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada