30 de jul. 2013

Tresors


Tresors
( d'Hisae Maeda )

Nena,
bon viatge.
Camina,
alça els ulls.

Somriu
i
porta'm
nous
Tresors.


1 comentari:

  1. Bon dia Stel.la,
    Et deixo un tresor de bon estiu: Mirar el cel

    LES PLUGES D'ESTELS -N'HI HA DOTZENES CADA ANY- NI SÓN PLUGES NI SÓN D'ESTELS; SORPRÈN LA PUNTUALITAT: SEMPRE ARRIBEN EN LES DATES ESPERADES

    Arriba el temps de les llàgrimes de sant Llorenç. És la pluja d'estels fugaços més coneguda i més esperada, no només perquè és una de les més abundants, sinó també perquè se'n té notícia des de fa més de 800 anys.

    Les pluges d'estels -n'hi ha diverses dotzenes cada any- tenen la característica il·lògica que ni són pluges ni són estels, i la qualitat sorprenent de la puntualitat, perquè arriben sempre en les dates esperades. Com s'expliquen aquestes propietats tan distants del comú dels cossos celestes?

    En primer lloc, cal aclarir que no és un fenomen estel·lar, sinó que passa dins de l'atmosfera terrestre. En el seu viatge al voltant del Sol, la Terra xoca de vegades amb petits trossos de roca com grans de sorra que vaguen per l'espai en eixams, com els mosquits cap al tard.

    En penetrar en l'alta atmosfera a velocitats de desenes de quilòmetres per segon, la temperatura de la partícula s'eleva a milers de graus a causa de la fricció amb l'aire. Llavors es converteix en gas i brilla instantàniament, de manera que des del nostre lloc d'observació tenim la impressió de veure un estel que es desprèn del cel i es mou a alta velocitat. Si un d'aquests corpuscles és d'una dimensió més gran, per exemple com una bala, o de la mida del puny, llavors la brillantor és extraordinària i és possible que deixi una empremta de color verd o vermellós, o fins i tot que es fraccioni en diversos trossos.

    L'origen d'aquests eixams són els cometes que, en girar al voltant del Sol, es van desintegrant i deixen la seva òrbita marcada per una reguera de material. Si aquesta òrbita creua la de la Terra en algun punt, quan aquesta hi arriba, xoca amb l'eixam i es produeix la pluja d'estels. I ho fa en dates fixes, ja que l'òrbita de la Terra és com un calendari, de manera que sempre se situarà en el mateix punt el mateix dia de cada any.

    Les llàgrimes de sant Llorenç, o els Perseids, són els residus del cometa Swift Tuttle, l'òrbita del qual creua la de la Terra al lloc per on passa el dia 11 d'agost.

    L'observació de la pluja es resumeix en cinc línies:

    1. El millor dia: la nit de l'11 d'agost, però uns dies abans o després també es veuran alguns meteors.

    2. La millor hora: com més tard, millor.

    3. El millor equip: els ulls.

    4. El millor lloc: el més fosc.

    5. Cap on cal mirar: cap a qualsevol banda del firmament, perquè els estels brollen a l'atzar on menys s'espera.

    Ah! I cal que recordem el ritus de demanar un desig cada cop que caigui un estel

    Antonio Bernal González

    Divulgador científico

    ResponSuprimeix