¡DESPUÉS DE LA LLUVIA!

¡DESPUÉS DE LA LLUVIA!
Katsumi Komagata
petra ediciones, 2012

espérenme

apúrate

 ¿qué sucedió? 

¿a dónde vamos?

¿por qué?
no sé
Todos los animales caminan juntos, (solos y en parejas), hacia un destino incierto y dispuestos en acordeón, ( al reverso del librito la historia continúa), mientras, la lluvia cae, cae, cae.
La lluvia cae.
La pluja 
cau, 
cau, 
cau.
¿I..., després de la pluja?
Amb o sense un arc de Sant Martí.

   

Llegeix amb mi...

Llegeix amb mi,
un projecte per compartir la lectura entre els infants i les famílies d'una escola.

A l'inici del curs 2012-13, un grup de mares i pares amb iniciativa, motivats per tirar endavant l'escola i engrescar a infants i famílies en l'hàbit lector, demanen "ajuda" a la persona qui edita
El Petit Tresor. Oh!, sí, jo mateixa: l'Stel·la.
(És cert que, a vegades, els propis pares i mares observen i valoren la dedicació "lectora" d'una, que no pas els propis col·legues de tasca docent).

Bé, el cas és que els ronda pel cap un projecte lector on poder moure, compartir i apropar els llibres, les lectures a petits i famílies, en un sentit ampli i ric.
Tot va ser qüestió de seure i parlar-ne. Traçar un pla.
Dit i fet.
El curs passat vam començar amb tot allò i, el fet de veure de més a prop la gran varietat de llibres i les diverses tipologies de lectura va engrescar a tothom, sí.
Tot plegat va esdevenir gairebé un èxit, doncs s'hi van barrejar i sacsejar molts ingredients:
interès i ganes, motivació i dedicació, creativitat, col·laboració.
"Tothom" (famílies i infants), van agrair i disfrutar d'aquelles estones compartides on les paraules,
la veu i algunes històries van ressonar en un petit racó de la nostra escola.
Ah!, després de tot aquell enrenou fins i tot la premsa local de la ciutat "vigatana" va voler investigar sobre el tema... Què estava passant en aquella escola? Què era alló del Llegeix amb mi?

Enguany, continuem amb un nou Llegeix amb mi 2013-14, atents a allò que ens envolta, a la realitat i a l'imaginari, al sorprenent i al misteri.
Volem continuar llegint, que ens llegeixin, volem saber on trobar més i bons llibres, descobrir altres escenaris fantàstics, irreals i amb tocs d'humor.
Volem entrar i tafanejar una història, fer-la nostra.

Llegim plegats,

 amb mi.

El viento comenzó a mecer la hierba...

El viento comenzó a mecer la hierba
poemes d'Emily Dickinson
il·lustrat per Kike de la Rubia
Nórdica libros, 2012

Els poemes de l'Emily van entrar discretament per la finestra mig oberta de casa
i, a l'instant, cadascun dels versos es van anar agitant, moguts per una música.

Les estacions passen, sí, dibuixades amb elegància, alhora que cada vers recorren els camps vius i morts de l'autora.
Versos sincers, de la vida, l'amor, d'un viure recluït.
D'una vida solitària.

 El agua se aprende por la sed;
la tierra, por los océanos atravesados;
el éxtasis, por la agonía.
La paz se revela por las batallas;
el amor, por el recuerdo de los que se fueron;
los pájaros, por la nieve.

I els versos, després que l'Emily morí, es van trobar:1800 poemes dins d'uns llibrets cosits a mà per la mateixa autora i que són publicats l'any 1890, reeditats de manera "complerta" el 1955.
I els versos ja són lliures i són llegits, a vegades també s'il·lustren.
Encara s'escolten.

Mirar en la cajita de ébano, con devoción,
cuando los años han pasado,
sacudiendo el aterciopelado polvo
que los veranos han pasado.

Levantar una carta hacia la luz,
oscurecida ahora, con el tiempo, 
repasar las palabras desvaídas que, 
como el vino,
un día nos alegraron.

still on waves............

still on waves..........
de Cella and Wolves

little boats  

bringing goods 

from foreign lands

Etranges Créatures*

Etranges Créatures
de Cristobal León et Cristina Sitja
Editions Notari, 2013

Som dins del bosc.
És estiu. 
Som els animals.

C'était un été ennuyeux.

Jusqu'au moment où nous sommes
tombés sur une
mystérieuse annonce.
La Fête.
Nous avons dansé la cumbia,
la salsa et le cha-cha-cha...

À notre retour, une mauvaise surprise nous attend. 

"Nos maisons avaient disparu. Il ne restait que les squelettes." 

Oh!, marxar de festa i trobar-se sense bosc...,un entron destruït.

Una qüestió ben explícita: de respecte i de preservació d'indrets naturals.
I és que el missatge, emmarcat dins la temàtica de l'ecologia, es manté a partir del text directe i de la gran estètica il·lustrativa.
Traç veloç i alhora suau, entre arbres i sense casa.
Personatges de grans ulls i que miren d'aprop a l'ésser humà.
Viure junts o separats?
Algun pla?
Un final positiu, d'aquells de "cal respectar-se i viure junts."

"Mais finalement elles ont compris."

BLAU GROC ROIG

BLAU GROC ROIG
Carme Solé Vendrell

Museu Etnogràfic de Ripoll
fins al 2 de febrer del 2014.

Mirades de gran format colpegen l'espectador. L'aturen per un instant.
Com si fossin cartes d'amor l'autora pinta els infants que pateixen una guerra i les seves conseqüències.
Pintar el sofriment, la incomprensió. La tendresa. 

Creuar una altra terra amb un traç decidit.Valent.
Blau.
Groc.
Roig.
Només tres colors per pintar l'anhel. Pèrdues humanes. I una nova vida.

I deixar-ho tot enrere.
Tot menys la por.
Carregar-la a l'esquena i avançar per altres camps, altres parles, altres llengües. 

L'esperança, potser, de trobar la pau.

COSAS VIVAS*

COSAS VIVAS
de Stella Rubio

Revifar les coses:
el tronc d'un arbre,
la seva escorça, la llavor i un fruit, un bocí de paper. La natura.

 En la darrera edició del Festival de Llibres Il·lustrats Como Pedro por mi Casa els ulls van trobar coses, coses intactes i impolutes, Coses Vives, un mini llibre acordió, el primer de l'autora, d'aquells que l'acaricies amb les mans i amb els ulls.
Bocí a bocí.
Retalls.
De colors.
Un collage senzill i una frase.

 I que tot té un sentit: tot respira allà fora. Tot és viu.