23 de nov. 2013

El viento comenzó a mecer la hierba...


El viento comenzó a mecer la hierba
poemes d'Emily Dickinson
il·lustrat per Kike de la Rubia
Nórdica libros, 2012

Els poemes de l'Emily van entrar discretament per la finestra mig oberta de casa
i, a l'instant, cadascun dels versos es van anar agitant, moguts per una música.
Les estacions passen, sí, dibuixades amb elegància, alhora que cada vers recorren els camps vius i morts de l'autora.
Versos sincers, de la vida, l'amor, d'un viure recluït.
D'una vida solitària.

 El agua se aprende por la sed;
la tierra, por los océanos atravesados;
el éxtasis, por la agonía.
La paz se revela por las batallas;
el amor, por el recuerdo de los que se fueron;
los pájaros, por la nieve.
I els versos, després que l'Emily morí, es van trobar:1800 poemes dins d'uns llibrets cosits a mà per la mateixa autora i que són publicats l'any 1890, reeditats de manera "complerta" el 1955.
I els versos ja són lliures i són llegits, a vegades també s'il·lustren.
Encara s'escolten.

Mirar en la cajita de ébano, con devoción,
cuando los años han pasado,
sacudiendo el aterciopelado polvo
que los veranos han pasado.

Levantar una carta hacia la luz,
oscurecida ahora, con el tiempo, 
repasar las palabras desvaídas que, 
como el vino,
un día nos alegraron.




Cap comentari:

Publica un comentari