Bona nit

La lluna somia...
que és una marinera
i que endins la mar blava
troba ampolles amb missatges secrets.

Bona nit
Alba Garcia Puig
Sd.edicions, 2008

Oda*

Oda als objectes
Glòria Coll
il·lustració de portada: Alba Domingo
Galerada, 2013

I parlar de coses quotidianes.
De l'objecte.
Deixar que la pintura, la música i el violoncel, i la poesia s'entrelliguin i remoguin els objectes.
Escenes quotidianes.
I un punt de partida.
"El mot, l'espai que el volta".

L'ús precís de l'objecte:
el violencel,
la torradora, 
la cafetera,
el sofà,
les sabates gastades,
el mirall,
els bombons.
El mot adequat.
Palpable.
Final.
Després del terrabestall,
un silenci dens i nítid
reposa sobre les coses.
L'objecte viscut i ensumat, desdibuixat que envolta i descriu una experiència,
la més personal.

Seasonal changes*

Seasonal changes,
de Jen Corace.

In the Space

Gathering time

Fallen in the Garden

Bloom

Around you, Around me.

Celebro 5 anys*

Celebrant 5 anys de petits tresors.
De contes i guarides,
de finals i derrotes,
d'identitats.
D'arbres de paraules,
pedres pel camí,
un petó sublim,
D'escoltar la història més bella.
Del somni. I arrencar la realitat.
D'un món obert i estrany.
Fils de Petits Tresors.

Petits bonics titelles

El disseny de Catarina Bessel

Movent 
els 
fils 
dels objectes:
cavalls de cartró,
ulleres de pasta,
rellotge del car,
vestit estampat,
somriure fictici.
Movent
els 
fils
dels objectes:
a l'abast de l'infant.
I un llibre de segona mà, com a únic regal!

The Shoe Tree*L'arbre de les sabates

The Shoe Tree 
L'arbre de les sabates
El árbol de los zapatos
Pea Green Boat :

Autora: Emilia Esteban Langstaff        

Fotografia i disseny gràfic: Marta Sánchez Marco

Construcció de titelles: Emilia Esteban Langstaff i Edu Blanch

Editorial Walrus Books de Barcelona.

Història inspirada en un arbre dels desigs de Xipre.

Personatges de titelles, boscos i rius, arbres i sabates, i, fins i tot, coets, fets amb materials reciclats com teles, fustes, mitjons, llaunes..., tot manejat i presentat per la Companyia Pea Green Boat.

En Tim, el personatge central de l'espectacle, viu en una maleta no troba la seva sabata esquerra, no la troba enlloc.
La busca i busca per tot arreu.
Poster, saltant a peu coix..., faràs un bon viatge.

He walked through the forest...

Shoes, shoes!

There he climbed climbed in and up...

And a bit of trailer:

 

THe Gingerbread Man

The Gingerbread Man
Whitman, Tell-a-tale books, Wisconsin, 1953.

M'arriba aquest "Gingerbread Man" des de terres llunyanes, fugint de la gelades i les nevades recents dels Estats Units. Arriba sa i estalvi, amb regust de gengibre i antic.
Un "Gingerbread Man" de més de 50 anys.
Un clàssic que apareix per primer cop als Estats Units el maig del 1875,
a la revista infantil St Nichola's.

La història del conte diu així:

A little old woman and a little old man lived all alone in a little old house.
They were lonesome for they had no little boys or girls to live with them.
One day the old woman said,
"I will make a
Gingerbread Man."
So she made a man of gingerbread and popped him into the
oven to bake.
Then she sat down to rest.

Una dona, dolça i bona cuinera, de grans faldilles i blanc davantal, d'antigues tradicions, decideix fer unes galetes de gengibre. Galetes per acompanyar el te. Galetes per a ser menjades.
Galeta que és cuinada i galeta que fuig corrents!

"Run! Run ! Run!
As fast as you can.
You can't catch me.
I'm the Gingerbread Man."

Un conte clàssic amb aquella musicalitat i ritme que recorre, d'una banda a una altra, els prats americans, anglesos, alemanys i de més enllà. Una galeta és per a ser ben tastada, o no?
But then...
... a gingerbread man
is supposed to be eaten.

E sulle case il cielo

E sulle case il cielo
Giusi Quarenghi
illustrazioni Chiara Carrer
Topipittori, 2007

Poesie da recitare insieme ai bambini come formule magique
per superare gli ostacoli lungo il cammino delle giornate.

I de sobte, les estacions, una rere l'altra, que ballen totes les cançons...
dins el meu cap, quan et toquen les mans,
quan camines cada dia surts d'escola.

De la terra al foc:
Creure que el cel enorme,
si pogués ser un arbre,
el vent que m'agrada.
Que m'expliquin la història.
Quan era petita.

De l'herba a la neu:
Vull algú amb qui jugar, 
no m'agrada el buit de la nit.
Fuig hivern, fuig d'aquí.
Ascoltami
inverno
non sognarti di entrare
Mi piaci sui rami
sdraiato nel cielo
disteso sul mare
seduto nel prato ma
ascoltami inverno
non ti voglio qui dentro.

Estacions que surten i entren,
juguen i parlen,
miren i esperen.
Fugen. Tornen.
Ti conosco 
primavera
vieni sempre all'improvviso
se ti chiamo non mi senti
se t'aspetto non t'importa.

Vado via.
Vado stare in una casa
dove nessuno mi sgrida se sbaglio
dove mangio se mi pare
quanto mi pare quel che mi pare
dove dormo
dove 
dove...
Non dove guai se non ubbidisci
e non tieni in ordine i tuo giochi
e non ti allacci le scarpe
e non te cambi
le mutande
e non te lavi i denti
e non ti soffi il naso
e...

Uffa, che fatica,
fare il bambino della mia mamma!

The Storytellers

The Storytellers,
Lotte Oldfield
 (en procés)

La veu s'escampa, amb ella la paraula. Tota la paraula. L'escrita i l'oral. 
D'un indret a un altre.

Un llibre on s'amaguen les històries, les que es perden, les que s'ensumen i, a vegades,
les que es busquen.

Un llibre tancat, adormit, on reposen històries obertes, a mig fer, a mig dir.
Un llibre d'històries que ni s'expliquen.

Històries que viatgen arran de mar, al vol.

Històries que recorren indrets muntanyencs i desconeguts. Per arribar.

Una obra que gira entorn els llibres.
Un llibre de llibres.
De narrar històries, i d'abraçar-les, les d'una cultura o una altra.

Di ver ti men to!

El divertimento d'avançar,
"xino-xano"
(m'agrada dir i escriure).

El divertimento de mirar endavant,
al terra,
i ben amunt.

El divertimento de trobar i deixar volar un tresor.

El divertimento d'arribar al 1, 2, 3 stella !

*Gràcies a Pia Valentinis.