28 d’ag. 2014

I made These*Gözde

I made These
de Gözde Eker.
A la Gözde , prop stylist resident a Brooklyn (NY), li "obsessiona" el petit detall, un objecte, un bocí de paper, de textura, la senzillesa.
Com a prop stylist, ella contempla, camina, retalla, acoloreix, recull i recopil·la petiteses per després amb cura i elegant diversió arrenjar els elements que l'envolten per després fer un "click" i una foto per a editorials, catàlegs i altres...
Click.
Heus aquí les seves peces, unes composicions que va fer temps enrere (i jo en guardo una balena), i que ara tornen a sortir de l'aigua, tornen a respirar.
Temps i temps per combinar i contrastar els colors, donar-li temps a la mirada per què jugui amb el volum, la imperfecció, les paraules i un nou personatge.
 Les galtes de la Balena, escates de graffiti.
Antenes de turquesa, en sortir del mar.

Fer girar el cap quan te'l miris d'esquena o de costat: "Monstass".
I el Cactus a volar.
Passejar amb entusiasme el que més li fa feliç.
La Gözde, una d'aquelles persones que em desperta i m'atura davant el minúscul.
 

26 d’ag. 2014

El Maletí malgirbat i la llibreta vella

Mostra d'Il·lustracions del llibre
El Maletí Malgirbat i la llibreta Vella. Una història de la Guerra de Successió.
Subi&Anna.
Editat per l'Ajunatment de Vic i Eumo Editorial ,
amb la col·laboració del Museu d'Història de Catalunya.
Fins el 31 d'agost del 2014*
Un llibe que forma part de les activitats que la ciutat de Vic ha organitzat en commemoració del Tricentenari 1714-2014.
 Un breu recoregut, una fragment d'història dins el Temple Romà.
Els esbossos i el color de la la història i les vivències del Frare Manuel i el seu ajudant Bernat pels principals escenaris del conflicte de la Guerra de Successió a Catalunya.
I un maletí, un maletí ple d'herbes remeieres i medicaments per curar els ferits de guerra.
 El passat s'instal·la, es commemora, es llegeix de més a prop, amb una altra història que es desconeix.
Dins del Temple.





22 d’ag. 2014

DRAWINGS*Sylvia Plath

DRAWINGS                                       
Sylvia Plath
faber and faber, 2013

                                                                    (Per a Irina R. V.)
Heus aquí, en aquest just instant, que començo a admirar el dibuix i la calma d'aquesta poetessa.
I brought, from my walk yesterday, 
a purple thistle and a dandelion cluster home with me, 
and drew them both in great and loving detail; 
I also did a rather bad drawing of a teapot and some chestnuts, 
but will improve with practice; 
it gives me  
such a sense of peace to draw; 
more than prayer, 
walks, 
anything. 
I can close myself completely in the line, 
lose myself in it. . . .
El 22 de març del 1958 Sylvia escriu una carta a la seva mare Aurelia:
I feel I'm developing a kind of primitive style of my own which I am very fond of. Wait til you see. The Cambridge sketch was nothing compared to these.' - See more at: http://faber.co.uk/catalog/sylvia-plath-drawings/9780571295210#sthash.EGwk58NV.dpuf
I feel I'm developing a kind of primitive of my own which I am very fond of. 
Wait til you see. 
The Cambridge sketch was nothing compared to these.
(...)
I mentre la seva poesia sacsejava i allunyava a lectors i lectores, els seus dibuixos, de menys transcendència, es mostren i s'editen recentment.
Drawings són escenes recordades traçades entre el 1955 i el 1957, en el moment en què se li concedeix una beca d'estudis a Newnham College de Cambridge (US), alhora que contrau matrimoni amb Ted Hughes i volten la seva "honeymoon" per diversos països:
Anglaterra, França, Espanya i els Estats Units. Quatre escenaris i detalls estilitzats.
(...)
Drawings from England
I can close myself completely in the line, lose myself in it...
                                  Cambridge: a View of Gables and Chimney-pots, c. 1955.

Drawings from France
Such a joy to have subtle, gray weather after the blank blazing sun.
Life is so much heightened by contrasts.
                                                                    Ted Hughes, 1956

                                                     Citronnade Stand in Tuileries, 1956

Drawings from Spain
Els dibuixos no caminen sols, Plath els acompanya amb cartes destinades a la mare, al seu estimat Ted, cartes i cartes i un diari personal completen aquests Drawings.
                                                              Carreró dels Gats, 1956

Drawings from The USA
                                                Boat off Rock Harbour, Cape Cod, c. 1957
(...)
L'any 1998 Ted Hughes descriu els Drawings de la Sylvia en un darrer poema:
Drawing calmed you. Your poker infernal pen
Was like a branding iron. Objects
Suffered into their new presence, tortured
Into final position. As you drew
I felt released, calm. Time opened
When you drew the market at Benidorm.
I sat near you, scribbling something.
Hours burned away. The stall-keepers
Kept coming to see you had them properly.
We sat on those steps in our rope-soles,
And were happy…”
—“Drawing”

I feel I'm developing a kind of primitive style of my own which I am very fond of. Wait til you see. The Cambridge sketch was nothing compared to these.' - See more at: http://faber.co.uk/catalog/sylvia-plath-drawings/9780571295210#sthash.EGwk58NV.dpuf

18 d’ag. 2014

pretty little thieves

Pretty Little Thieves
Des de California hi ha qui ens recupera un plat per postres.
Girl in plate.
El dibuix d'un rostre buit, de mig somriure i contingut, prò amb sentiment amagat per un roser. 




15 d’ag. 2014

Ver la luz


Ver la luz
Emma Giuliani
Kókinos, 2013
Sobre el blanc. Sobre el negre. Escampar els colors del cicle de la vida:
"nacer en un vasto universo".
Deixar un fil escrit sota la natura i deixar-se sorprendre per les mans quan obren la flor,
quan comparteix els colors,
quan reconcilia els amics,
quan demostra l'amor.
Resistir al fil, a la història i al comiat.
Recórrer, d'una altra manera, la vida. Senzilla, visual, de poques paraules, les justes i silencioses.
Vivir gracias al calor del otro, 
y después darlo también.
 Agraïr els dies.
De foscor. De llum. Veure la llum.





11 d’ag. 2014

De viatges, de tornada

Viatjar, més lluny o més a prop, és quelcom que em fa bé, que em desperta l'ànima i els ulls se m'engrandeixen. Viatjar, (i molt millor quan és en tren) em permet, per uns segons, apropiar-me de noves olors: a llibre ranci i llibre vell, llibre arriscat i en moviment.
Llibreria Panta Rhei, Madrid.

 Mostra SINPALABRAS, Roger Olmos
Viatjar i entrar en aquella realitta tan propera i incompresa. Repensar-la a través de les imatges.
Viatjar i aturar-me.
Viatjar i repensar l'aparador.
Bicis
al Centro de Creación Contemporánea Matadero, Madrid.
Mai tantes bicis havien estat tan bé arrenglerades!
Ah, i si continues el viatge, tots queden fora: jugant.
La Casa del Lector (un nom escandalosament mal pensat) és tancada.
Deu ser que el nom per sí mateix tanca a un tipus de persones. No ho sé, no voldria jutjar.
Però...,
i la lectura? 
i els lectores i les lectores?
No ho sé pas, sinó això:
Casa del Lector és un gran centro cultural que hará de los lectores y la lectura 
sus protagonistas fundamentales.
Tots juguen i es gronxen amb les lletres.
Com un entreteniment en dies de calor asfixiant.
Solar con juegos,
fotografia de Francesc Català-Roca
de la Mostra Playgounds: Reinventar la Plaza, (ben recomanable!), al Museo Reina Sofia, Madrid.