Viatjar, més lluny o més a prop, és quelcom que em fa bé, que em desperta l'ànima i els ulls se m'engrandeixen. Viatjar, (i molt millor quan és en tren) em permet, per uns segons, apropiar-me de noves olors: a llibre ranci i llibre vell, llibre arriscat i en moviment.
Llibreria Panta Rhei, Madrid.
Mostra SINPALABRAS, Roger Olmos
Viatjar i entrar en aquella realitta tan propera i incompresa. Repensar-la a través de les imatges.
Viatjar i aturar-me.
Viatjar i repensar l'aparador.
Bicis
al Centro de Creación Contemporánea Matadero, Madrid.
Mai tantes bicis havien estat tan bé arrenglerades!
Ah, i si continues el viatge, tots queden fora: jugant.
La Casa del Lector (un nom escandalosament mal pensat) és tancada.
Deu ser que el nom per sí mateix tanca a un tipus de persones. No ho sé, no voldria jutjar.
Però...,
i la lectura?
i els lectores i les lectores?
No ho sé pas, sinó això:
Casa del Lector és un gran centro cultural que hará de los lectores y la lectura
sus protagonistas fundamentales.
Tots juguen i es gronxen amb les lletres.
Com un entreteniment en dies de calor asfixiant.
Solar con juegos,
fotografia de Francesc Català-Roca
de la Mostra Playgounds: Reinventar la Plaza, (ben recomanable!), al Museo Reina Sofia, Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada