ALLÀ FORA,
de
Maurice Sendak
traducció:
Miquel Desclot
kalandraka, 2015.
"
Allà on viuen els monstres" (1963), "
La cuina de nit" (1971) i, aquest darrer títol "
Allà fora" (1981), completen aquesta mítica trilogia
onírica de Sendak i de com "els nens superen o controlen els sentiments que sorgeixen a les seves vides".
Per tant,
tres llibres (diferents),
tres històries,
tres obstacles.
Però, què succeeix "
Allà fora"?
L'Ida sonava la trompa màgica
per adormir la germaneta...
però no vigila gaire.
Dues germanes.
Dins d'una casa.
El pare és absent, navegant pel mar; la mare, a casa, sota la pèrgola, llegint la carta del pare.
I de sobte,
entre els sons de la trompa i els follets encaputxats, es produeix el segrest de la germana petita.
I un gran error: l'Ida (valenta i responsable) "surt de recules" per la finestra cap "allà fora" decidida a trobar la germaneta.
I tot esdevé, progressivament, inquietant:
l'entrada a la foscor,
veus i xiscles,
els
follets,
mirades malicioses,
la veu del pare que guia l'Ida,
el so de la trompa que encanta els éssers malignes,
la nit i la lluna plena.
Tots els detalls que s'entrellacen i busquen la sortida.
El rescat i la tornada cap a casa,
(i Mozart, de lluny, que toca el piano...)
I l'Ida, (i la seva nova mirada) assumeix una nova responsabilitat que creix dins seu.
"Bàsicament aquesta és la meva història i la de la meva germana.
Ella és l'Ida i la seva ira, pel fet de tenir cura de mi"
Maurice Sendak.
