El gener del 2009 feia fred, ho recordo. Fred gèlid. Fred de sentir mal a les puntes dels dits de les mans, en canvi, continuava pensant en aquell estiu londinenc tan calorós i de passejades per Portobello Market, allà vaig sentir les velles descobertes i que temps enrere (al llarg de la meva formació docent) havia llegit: les Nursery Rhymes, aquelles cançonetes i poemes rimats de la tradició britànica del segle XVIII-XIX.
I així neixen els primers tresors: del desig de recuperar els clàssics d'una cultura i d'una època i de voler mirar més enllà. I sí, "The Nursery Book" (1927), compilacions de l'autora anglesa Enid Blyton, em van servir per apropar-me i allunyar-me, molt discretament, del "moralisme" i de l'actualitat del llibre i de tots aquells elements que l'envolten.
El retrobament amb la literatura anglosaxona (que sempre m'havia cridat l'atenció), probablement pel joc de paraules, la seva musicalitat i aquella il·lustració que olorava a vell, va ser el punt de partida del bloc: d'El Petit Tresor. Han passat 7 anys.
Feliciats Stel·la!
ResponEliminaM'agrada mira el teu blog :)
Gràcies,
Immensa il·lusió que t'agradi continuar llegint el bloc!
ResponElimina