21 de març 2017

la poesia, sempre

Vull regalar poesia de bon matí
o potser al vespre?
I què tal si l'enlairem de nit quan la lluna s'amaga rere el fanal?
Tant se val.
Jo, a la poesia, la vull sentir de ben a prop.
*
*
*
"Bona nit, lluna"
de Núria Albertí
i il·lustracions de Mercè Galí.
El Cep i la Nansa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada