L'estiu passat vam inaugurar, a la nostra manera, una ruta lectora un xic peculiar: anar de llibreria en llibreria. Viatges amb aturades literàries i necessàries que en algun moment de les nostres vides havíem tingut el costum de fer i que així hem volgut continuar.
I amb certesa podríem dir que, després de visitar la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya d'enguany, vam voler explorar el que ja feia temps ens estava cridant l'atenció: la producció i els usos del llibre (infantil i juvenil) d'algunes editorials portugueses.
Cal aclarir que, tot i que el nostre itinerari tenia la intenció d'aproximar-se al món editorial portuguès, desconeixíem que poguéssim quedar tan enlluernats i amb el cap ple de dubtes i interrogants després de visitar cadascuna de les cases on habiten i conviuen llibres i, sobretot, persones humanes.
Lisboa ens donava la benvinguda.
Primera parada:
IT'S A BOOK,
Rua Forno do Tijolo, 30 A Lisboa 1170-137.
 |
| It's a book |
La descoberta d'aquesta llibreria oficina té el seu origen a la xarxa social i la curiositat ens va portar fins a aquest petit indret, on tot està perfectament calculat i mesurat, amb un fons de llibres específics i selectes. Al capdavant del projecte hi ha l'António Alves, de família portuguesa, encara que nascut i educat al Canadà. L'António és escultor i professor d'art i, estar envoltat de llibres mai ha estat suficient. Amb aquest projecte de llibreria i espai de formació, inaugurat el novembre del 2016, vol viure una aventura i apropar-la als altres.
 |
| It's a book (foto arxiu) |
Segona parada:
Baobá livraria, la teníem present en el nostre cap, però afortunadament l'exploradora LIJ Ana Garralón ens la va acabar de recomanar. No ens la podíem perdre.
 |
| Baobá |
I resulta que al darrere i al capdamunt del projecte, també inaugurat pels volts de la passada tardor, hi ha la Carla, editora de
Orfeu Negro.
Mentre recorríem els espais d'aquella llibreria, comentàvem i ens miràvem, amb discreció, això i allò, quan, de sobte, ens va sobtar l'atenció i l'acollida de la Carla, i que en no-res ens va fer cinc cèntims del projecte, que quedava clar. I esclar, vam començar a entendre moltes coses.
I és que d'aquesta manera, editors i convertits a llibreters s'asseguraven que els llibres circulessin de veritat, evitant que quedessin arraconats en les grans superfícies... Per tant, estava tot perfectament pre dissenyat, planificat.
 |
| Aparador de Baobá |
I sí, aquells "azulejos" que envaïen carrers i edificis, envoltaven amb encant tota la façana d'una recent llibreria que en poc temps ja havia començat sessions de narració oral.
 |
| El pati de Baobá |
I de Baobá, tot celebrant el dia mundial dels avis i àvies, cap a una altra llibreria recomanada per la mateixa llibretera! Així anàvem posant punt i fnal al passeig llibresc per Lisboa.
Tercera parada:
Ler Devagar
 |
| Ler Devagar |
Ler Devagar (Llegir lentament) impressiona tan sols entrar i la mirada va en direcció la bicicleta voladora que penja del sostre. La innovadora llibreria, gestionada i cofundada per José Pinho, conserva encara els aires d'una antiga impremta, situada dins el modern espai
LX Factory, al barri d'Alcántara. Un espai de trobada, de tertúlies, de cafè i llibres rars, d'ascendir escales i vorejar passadissos que et porten cap a sales d'exposicions temporals. Un concepte on s'hi barreja l'olor de maquinària antiga amb la modernitat.
 |
| La planta de dalt |
I de Lisboa cap a Oeiras: una invitació inesperada que vam acceptar amb molt de gust.
Quarta parada:
GATAfunho
 |
| GATAfunho |
Enmig de la nostra ruta lectora, una llibretera atenta i curiosa, la Inés, ens va convidar molt eufòricament a conèixer el seu espai ubicat al poble d'Oeiras, a poc menys de quinze minuts en cotxe. I així va ser com a la sortida de Lisboa ens vam plantar allà davant, ben puntuals a la nostra cita inesperada. Un d'aquells matins per recordar. I es tronava a repetir la història: al darrere d'aquell projecte hi havia mare i filla, l'Ana Paula Faria i la Inés Aranjúo, editores i llibreteres. Gatafunho és això: d'una banda, segell editorial independent i, d'altra banda, llibreria amb un espai per a la infància i per als adults. A més a més, comparteixen l'espai amb una associació molt activa i cultural de narració oral. Cal dir que GATAfunho ha patit també els seus alts i baixos, i, després d'un temps instal·lada a Lisboa, van decidir de trobar un entorn desprovist de llibreria. Oeiras va ser el destí.
 |
| Racons de Gatafunho |
Una llibreria ubicada en un poble aparantment tranquil i avorrit, a tot color, gairebé amb aires tropicals i artesanals i amb una gata que, molt amablement, ens va deixar seure a la seva butaca vermella.
 |
| Gatafunho infantil |
Aquí vam constatar, una altra vegada, el gran predomini de títols en altres llengües. Un aspecte que es reiterava en les visites a les llibreries i que ens deixava pensant en aquest aspecte. I l'interrogant s'anava fent més i més gran.
 |
| L'espai d'adults |
 |
| L'espai d'adults |
Vam tornar a ser conscients de com aquells "azulejos" autèntics tornaven a envair, aquesta vegada, els interiors de l'espai d'adults i del que va ser la casa privada del marquès de Pombal...!
Va ser un plaer haver acceptat aquell tastet matinal.
De Oeiras cap a les meravelles d'Óbidos.
Cinquena parada amb cafè inclòs:
O BICHINHO DE CONTO
 |
| O BICHINHO DE CONTO |
I arribar a un petit paradís enmig de la natura.
En arribar, la Mafalda Milhôes, la fundadora d'aquest gran projecte ens van obrir les portes i de seguida ens va preparar un cafè ben gustós. I amb un castellà ben bé impecable, ens va explicar el conte.
O Bichinho de conto existeix des del 2003 i, ara que farà els 15 anys, voldran celebrar-ho amb una gran festa. De fet, va ser la primera llibreria infantil i juvenil que es va aixecar a Portugal.
Un projecte que, després de donar moltes voltes, s'instal·là a Óbidos, una ciutat emmurallada a l'oest de Portugal. Un projecte que es reinventa amb els anys i que un cop es topen amb el havia estat l'antiga escola rural del poble, hi aboquen totes les seves idees i forces per remodelar i preservar i construir una veritable llar literària i artística, envoltat de cabres i ovelles que se'n cuiden de mantenir la gespa en perfecte estat.
 |
| La cabra que també volia llegir |
L'ànima i el cor de
O Bichinho de conto és la Mafalda Milhôes, formada en Arts gràfiques, dissenyadora, autora i mediadora de lectura. I junt amb el Pedro, el seu company, impremter, han expandit el projecte cap a un segell editorial propi.
Una llibreria que esdevé una llar que acull els projectes que li donen sentit a aquests "animals dels contes", des d'una perspectiva molt humana.
Per a la Mafalda llegir és:
ouvir, ser, estar e sentir.
 |
| L'interior de la llibreria |
 |
| Alguns llibres |
|
 |
| El jardí: en procés |
El temps volava, el cafè que ens havíem pres de bon matí s'havia esvaït d'entremig d'aquell prat i començava a sortir el sol. Quin paradís...
Però Porto ens esperava.
Sisena parada:
Papa livros/Tcharán
 |
| Papa-livros Tcharán |
“Sempre quis ter uma livraria, achava que era quando fosse velhinha e estivesse reformada, mas resolvi antecipar esse sonho”, és el que afirma la fundadora de la llibreria
Adélia Carvalho, la que va ser mestra d'infantil i decidí inaugurar-la l'any 2010, en moments realment inestables i complicats al país. Però era el seu repte. I no ho va fer sola, al projecte es va afegir la dissenyadora i il·lustradora
Marta Madureira. I van trobar el lloc adequat per instal·lar-s'hi: la Rua Manuel Bombarda, un indret molt actiu on proliferen galeries d'art i una ruta dedicada a l'
street art d'altíssima qualitat!
Papa-livros era una altra història i també tenia la seva personalitat, malgrat no em quedés clar si allò s'aproximava més a una cafeteria o galeria d'art o bé un museu de llibres. D'altra banda, però, també hi havia lloc per al segell Tcharán. Ah!, anava lligant caps. Era l'espai perfecte, doncs, per què l'editorial disposés també de la seva pròpia llibreria? Seria aquesta la idea? La cadena del llibre (infantil i juvenil) consistia en això? Ai, quants dubtes.
En aquesta ocasió, tot i que no vam tenir el plaer de xerrar amb les editores i qui ens va atendre no mostrava massa entusiasme en intercanviar ni un mot, vam marxar "xino-xano", tot mirant-nos de reüll i omplint els carrers de més interrogants.
Calia pair i digerir aquest aventura llibresca viscuda de manera intensa, calmada i, sobretot, tan vital per a nosaltres.
Continuarà.
