Lisboa: tornar a la ciutat després de gairebé 10 anys, amb certs records i mig esborrada del meu cap.
La gràcia de tornar als llocs, des del meu punt de vista, deu ser caminar amb una altra intencionalitat i poder trencar amb la imatge encantadora i decadent que ens havíem format d'aquesta ciutat.
En aquesta ocasió, el pla era el següent: caminar i perdre's, resistir les pujades dels carrers i, cercar llibreries i altres espais que ens interessava conèixer, per pura necessitat i plaer, perquè d'aquesta manera volíem celebrar l'estiu i els dies lliures. I així, camina que caminaràs i, de manera inesperada, just quan un s'atura per agafar forces i fer un glop d'aigua, vam topar-nos amb la
Ó! Galeria , la de Lisboa, la que fa just 2 anys va obrir portes.
Recordeu que la mítica i la més coneguda és la d'Oporto, inaugurada l'any 2009.
Ó! Galeria és com una mena de cova d'art que acull obres originals, llibres d'autoedició, fanzines, alguna peça de ceràmica, i també exposicions temporals de joves artistes tant de Portugal com d'altres indrets d'arreu d'europa.
Com en un espai tan acollidor, amb aquell sofà que et convida a seure i a fotografiar-lo i, amb aquella taula antiga i de fusta massissa, hi pot haver tant de talent reunit? Com és possible?
Afortunadament, vam arribar a temps per veure d'aprop la recent inaugurada mostra
Linguaruda,
de la
Silvia Rodrigues.
Una cova galeria silenciosa i calmada, a mida, on conviuen obres d'art de gran riquesa i varietat, obres que han trobat un lloc i et miren amb deler.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada