Serious

Serious people
Beatriz Martín Vidal
Un article d'humor

Trompe l'oeil

Trompe l'oeil
Mikio Hasui
By ZebraBooks, 2006

Un joc de símbols màgics: la del gest i el caminar, la del bufar i mirar.
Fotografies del japonès Mikio Hasui.

Caminar per enganyar l'ull i fer girar paraules.

No parar de mirar, mirar, mirar;
ara cap aquí; ara cap allà.

Nedar amb il·lusió òptica.

Convidar a llegir el cor de la poma.

...d'équilibre

Simple 
question 
d'équilibre
Sempé
Éditions Denoël, 1992

Una trobada amb els llibres

Llegeix amb mi: una trobada amb els llibres
es va presentar el passat 15 de febrer del 2014, dins el marc d'Intercanvi Pedagògics de Centre de la ciutat de Vic, a cura d'una mare de la nostra escola, la Núria; i d'una mestra, jo mateixa, l'Stel.la.
Molts projectes, molta varietat, entusiasme. Ganes de compartir. D'intercanviar idees, de descobrir com s'enfoquen certes disciplines o camps d'aprenentatges, descobertes, que, al cap i a la fi, tants nens i nenes hi participen i s'impliquen.
Llegeix amb mi es va deixar veure amb discreció: va convidar a petits i grans a mirar i a llegir d'una altra manera, a traçar camins per a apropar-se cap als llibres.
El projecte, sens dubte, es va atrevir a obrir una mica més la porta a la lectura, a la riquesa dels llibres, a continuar despertant aquesta curiositat lectora, a ser capaç de triar un llibre o un altre, amb ganes de parlar i opinar sobre llibres. Qualsevol.

Llegeix amb mi va tancar una Jornada d'Intercanvi de manera sorprenent, captivant.

 (...)

 Llegim junts, tu i jo, fent voltes i voltes,
recorrent el món amb l’alegria als llibres.

                                   Pat Mora

Presentació LLEGEIX AMB MI*

Presentació
LLEGEIX AMB MI: una trobada amb els llibres 
a la 5ª Jornada d'intercanvi de Projectes Pedagògics 
dels Centres Educatius de Vic.

Lloc: Edifici El Sucre 
C/ de l'Historiador Ramon d'Abadal i de Vinyals, 5
Data: Dissabte 15 de febrer del 2014
Horari: 13 hores
Inscripcions

Els centres eduactius de la ciutat de Vic presenten un total de 24 experiències educatives 
(úniques i sorprenents) adreçades, en aquesta ocasió i trobada, a professionals de l'educació, 
famílies i a aquelles persones que participen activament en l'educació dels infants. 
Molt per compartir, per aprendre i millorar. 
L'experiència de créixer:
de jugar amb els cromos,
de conèixer una ciutat,
d'escriure,
de parlar llengües,
de fer ciències
i crear matemàtiques,
mirar amb atenció,
i distreure's,
de llegir.
De trobar-se amb els llibres, també.






 

Daily poetry*Liekeland

Daily Poetry
(mostra a Eindhoven)
del segell LIEKELAND

Compartir els estels.

Recollir la inspiració de les volves de neu.

Mirar de lluny el pastís del plat i la gelada.

Deixar caure la ploma a la taula, de fusta enfosquida.

Rodejar-se d'avets. Escalfar-se del fred.

Con un Palloncino rosso***

Adéu a Iela Mari,
tornar a mirar-la amb calma i discreció.
Així com ho fa
la "mella",
la "farfalla",
il "ombrello".
Un dia, un aparent globus vermell, tot ho va revolucionar.

L'any 2013 uns nens i nenes d'una escola van mirar i van llegir, en silenci i amb misteri
EL PETIT GLOBUS VERMELL.

 

It's raining elephants!

It's raining elephants
Evelyne Laube and Nina Wehrle
Col·lectiu d'Il·lustració i Disseny Visual.
Berlin, 2008

La Mostra de Extrañas Criaturas

Étranges Créatures,
el llibre creat per Cristóbal León y Cristina Sitja Rubio y editat per Notari,
es deixa veure, pas a pas, esbós a esbós,
al llarg de tot el mes de febrer.
Una mostra que arrenca el dimecres 6 de febrer i fins el dia 28, a la llibreria infantil i juvenil
ABRACADABRA,
de Barcelona.

Un procés que comporta esbossos, traços a llapis, experiments, ratllar i tornar a ratllar.
Quaderns reutilitzats.
Veure i imaginar, de més a prop, les anotacions del procés.

Bona nit

La lluna somia...
que és una marinera
i que endins la mar blava
troba ampolles amb missatges secrets.

Bona nit
Alba Garcia Puig
Sd.edicions, 2008

Oda*

Oda als objectes
Glòria Coll
il·lustració de portada: Alba Domingo
Galerada, 2013

I parlar de coses quotidianes.
De l'objecte.
Deixar que la pintura, la música i el violoncel, i la poesia s'entrelliguin i remoguin els objectes.
Escenes quotidianes.
I un punt de partida.
"El mot, l'espai que el volta".

L'ús precís de l'objecte:
el violencel,
la torradora, 
la cafetera,
el sofà,
les sabates gastades,
el mirall,
els bombons.
El mot adequat.
Palpable.
Final.
Després del terrabestall,
un silenci dens i nítid
reposa sobre les coses.
L'objecte viscut i ensumat, desdibuixat que envolta i descriu una experiència,
la més personal.

Seasonal changes*

Seasonal changes,
de Jen Corace.

In the Space

Gathering time

Fallen in the Garden

Bloom

Around you, Around me.

Celebro 5 anys*

Celebrant 5 anys de petits tresors.
De contes i guarides,
de finals i derrotes,
d'identitats.
D'arbres de paraules,
pedres pel camí,
un petó sublim,
D'escoltar la història més bella.
Del somni. I arrencar la realitat.
D'un món obert i estrany.
Fils de Petits Tresors.

Petits bonics titelles

El disseny de Catarina Bessel

Movent 
els 
fils 
dels objectes:
cavalls de cartró,
ulleres de pasta,
rellotge del car,
vestit estampat,
somriure fictici.
Movent
els 
fils
dels objectes:
a l'abast de l'infant.
I un llibre de segona mà, com a únic regal!

The Shoe Tree*L'arbre de les sabates

The Shoe Tree 
L'arbre de les sabates
El árbol de los zapatos
Pea Green Boat :

Autora: Emilia Esteban Langstaff        

Fotografia i disseny gràfic: Marta Sánchez Marco

Construcció de titelles: Emilia Esteban Langstaff i Edu Blanch

Editorial Walrus Books de Barcelona.

Història inspirada en un arbre dels desigs de Xipre.

Personatges de titelles, boscos i rius, arbres i sabates, i, fins i tot, coets, fets amb materials reciclats com teles, fustes, mitjons, llaunes..., tot manejat i presentat per la Companyia Pea Green Boat.

En Tim, el personatge central de l'espectacle, viu en una maleta no troba la seva sabata esquerra, no la troba enlloc.
La busca i busca per tot arreu.
Poster, saltant a peu coix..., faràs un bon viatge.

He walked through the forest...

Shoes, shoes!

There he climbed climbed in and up...

And a bit of trailer:

 

THe Gingerbread Man

The Gingerbread Man
Whitman, Tell-a-tale books, Wisconsin, 1953.

M'arriba aquest "Gingerbread Man" des de terres llunyanes, fugint de la gelades i les nevades recents dels Estats Units. Arriba sa i estalvi, amb regust de gengibre i antic.
Un "Gingerbread Man" de més de 50 anys.
Un clàssic que apareix per primer cop als Estats Units el maig del 1875,
a la revista infantil St Nichola's.

La història del conte diu així:

A little old woman and a little old man lived all alone in a little old house.
They were lonesome for they had no little boys or girls to live with them.
One day the old woman said,
"I will make a
Gingerbread Man."
So she made a man of gingerbread and popped him into the
oven to bake.
Then she sat down to rest.

Una dona, dolça i bona cuinera, de grans faldilles i blanc davantal, d'antigues tradicions, decideix fer unes galetes de gengibre. Galetes per acompanyar el te. Galetes per a ser menjades.
Galeta que és cuinada i galeta que fuig corrents!

"Run! Run ! Run!
As fast as you can.
You can't catch me.
I'm the Gingerbread Man."

Un conte clàssic amb aquella musicalitat i ritme que recorre, d'una banda a una altra, els prats americans, anglesos, alemanys i de més enllà. Una galeta és per a ser ben tastada, o no?
But then...
... a gingerbread man
is supposed to be eaten.

E sulle case il cielo

E sulle case il cielo
Giusi Quarenghi
illustrazioni Chiara Carrer
Topipittori, 2007

Poesie da recitare insieme ai bambini come formule magique
per superare gli ostacoli lungo il cammino delle giornate.

I de sobte, les estacions, una rere l'altra, que ballen totes les cançons...
dins el meu cap, quan et toquen les mans,
quan camines cada dia surts d'escola.

De la terra al foc:
Creure que el cel enorme,
si pogués ser un arbre,
el vent que m'agrada.
Que m'expliquin la història.
Quan era petita.

De l'herba a la neu:
Vull algú amb qui jugar, 
no m'agrada el buit de la nit.
Fuig hivern, fuig d'aquí.
Ascoltami
inverno
non sognarti di entrare
Mi piaci sui rami
sdraiato nel cielo
disteso sul mare
seduto nel prato ma
ascoltami inverno
non ti voglio qui dentro.

Estacions que surten i entren,
juguen i parlen,
miren i esperen.
Fugen. Tornen.
Ti conosco 
primavera
vieni sempre all'improvviso
se ti chiamo non mi senti
se t'aspetto non t'importa.

Vado via.
Vado stare in una casa
dove nessuno mi sgrida se sbaglio
dove mangio se mi pare
quanto mi pare quel che mi pare
dove dormo
dove 
dove...
Non dove guai se non ubbidisci
e non tieni in ordine i tuo giochi
e non ti allacci le scarpe
e non te cambi
le mutande
e non te lavi i denti
e non ti soffi il naso
e...

Uffa, che fatica,
fare il bambino della mia mamma!