29 de gen. 2013

L´ ABECEDARI de Xavier Nogués



Abecedari català
per a nens i nenes
Xavier Nogués
Llibreria Nacional de Catalunya, 1920.
Editorial Alta Fulla

Primera edició: abril del 1984.

Aquesta és una recuperada edició facsímil de l´Abecedari per a nens, de Xavier Nogués , gravador, pintor i dibuixant català. Una d´ aquelles figures representatives del noucentisme català....i,
publicat temps enllà, l´any 1920.



 Clàssic o modern


sacseja les lletres


que els Abecedaris mai no es passen de moda,






te´sl miris amb o sense ulleres.




Xauxa!

27 de gen. 2013

*Quatre calaixos per als llibres sense mots* Emma Bosch



Quatre Calaixos per als llibres sense Mots
Imatgiaris, llibre-joc, àlbums i còmics per a tothom...

Serà l´ Emma Bosch, exploradora i especialista en llibres sense mots,
que començarà a obrir del tot la seva calaixera...

La sessió tindrà lloc el proper dissabte 2 de febrer de 10h a 14h
a l´Escola d´Hivern de Rosa Sensat
de Barcelona.

Mirar i obrir,
obrir i mirar
l´interior i el procés de la il·lustració com un llenguatge que narra.
Per omplir-la amb sentit.




25 de gen. 2013

*bird*



Bird
Zetta Elliott
illustrated by Shadra Strickland
Lee and Low books, 2008




Creure en les teves pròpies possibilitats:

En Mehkai, o que és el mateix, en Bird, necessita una empenta, com tots.
Ell té talent: el dibuix. I la música.
En Bird adora la vida, i el seu germà, en Marcus,
un ésser lliure del carrer, on hi plasma el graffiti. I tota la vida la deixa allà, a fora, al carrer. I res més.

A en Bird li apassiona la música,
la melodia profunda del
saxofò.


Bird

com l´ocell
que fa front al vol,
a la vida,
també la mort,
del germà.


Ei, tu,
obre les ales.




La petjada del graffiti,
que encara sona...,
wow...què bé sona... 
llibertat. 
 
You can fix a broken wing with a splint / 
and a bird can fly again / 
But you can’t fix a broken soul.”

22 de gen. 2013

Le chaperon rouge...



Le Petit chaperon rouge
Charles perrault,
il·lustrat per Clementine Sourdais
hélium, 2013

La Caputxeta Vermella, 
un clàssic atemporal.
I és que les  possibilitats d´ aquesta història , contemporànies o modernes o reinventades són, enguany, originals.
No tothom s´ atreveix amb la Caputxeta, però quan sorgeix la idea... brilla!
 
Clementine Sourdais interpreta aquesta Chaperon com un gaudir en el procés de realitzar un llibre,
un treball "minutieux...!"



La història que es desplega,
el bosc que s´ allarga
com la gràcia d´un acordió que desprèn fils de música i riure.


Racons d´ombres, d´ on surten i entren personatges. 
El Llop i la Caputxeta que es mou i ens fa mims.
S´espanta i crida..., és muda i parla!

Una joia en paper, com un brodat!

   
  

19 de gen. 2013

El Petit Tresor: IV





El Petit Tresor
camina
discretament,
camina en una nit encara freda cap al 4...
Quatre etapes, doncs.

IV...

Gràcies per llegir i contemplar
aquest camí
de misteri,
fantasia,
ple i buit,
agitat
de la vida.

Celebro poder tocar les pàgines d´un llibre,
una imatge.
Celebro poder fascinar-me encara davant la lectura,
que no és única.
Celebro que les lectures em colpegen.
Un cop més.

IV...





Celebro que els llibres entrin i surtin dins de més i d´altres llibres,
que es trobin les mirades.

IV...




17 de gen. 2013

La vela que no se apagaba y otros...



La vela que no se apagaba y otros misterios con solución
Antonio Lozano. Alba Marina Rivera
A buen paso, 2012
 

Recoleta és algú amb una certa inquietud desbordant que la portarà a investigar casos realment
estranys. Ella trobarà la solució, que és allà on vol arribar.

"Els equips d´experts sovint arriben a absurdes conclusions!".


Històries que impacten l´ ull.
L´enginy.
La imaginació.

                                                                    todo el mundo comenta.....


Un llibre misteriós.
Traç i sabor de novel·la negra
i un xic de collage "vintage"
que ens agita l´ ull.
 
Un bon experiment...



15 de gen. 2013

*Abriga´m*



*Abriga´m*

Que allà fora jo tinc fred.

A. i la mestra Stel.la.






14 de gen. 2013

*El niño y el Basilisco* Luis Eduardo Aute



El niño y el Basilisco
Luis Eduardo Aute
Dempiage, 2012

Dibuixos, guió, direcció i música: Luis Eduardo Aute.

         *El niño y el Basilisco en ningún momento estaba previsto que naciera*

Fue en La Habana en el verano de 2010, pasenado con mi mujer y mis hijos por el malecón,
cuando  ami hija Laura se le ocurrió que nos hiciéramos unas fotos "turísticas".
Tras mirarlas en la pantalla del móvil me vi en una de ellas sentado en el bordillo del malecón,
mirando el mar.
Me recordó otra fotografía que me hizo mi padre casi desde el mismo ángulo en 1945
en el malecón de Manila, ciudad donde nací.
Ya de vuelta a Madrid, busqué en el álbum familiar y la comparé
con la de La Habana. 

                                                             Luis Eduardo Aute

Després d´aquest fet, l´ autor sent la necessitat d´ ajuntar les dues fotografies,
de manera que nen i home, estiguéssin junts amb el mateix propòsit de mirar
l´horitzó.
I així, va pensar en una canço.
Però la cançó noes presentava
i es va posar a dibuixar.
Paper i llapis i vora d´uns 300 dibuixos i així amb la construcció d´un guió,
un muntatge i una pel·lícula.

Manila, febrero de 1945.

Bomdardejos.



Fugida i records.


El nen d´aquesta pel·lícula té l´ ànima compungida,
mira la mar de manera interrogant, esperant d´ella no se sap ben bé el què...

 

Un home, ja gran, recorda aquells bombardejos que ell mateix va viure en la seva infantesa.

El nen, dalt d´un Basilisc volador i salvador,
travessa la vida, la seva pròpia vida futura,
amenaçada per riscs insondables i perillosos monstres.


Algún tiempo después...



                                                                Junts. El poema fílmic.


*Dibuixos, guió, direcció i música: Luis Eduardo Aute.


12 de gen. 2013

*Gastón y sus divinos mutantes*








Gastón Liberto
( Sembla ser algú que es va convertir en escultor, pintor, il·lustrador )

Ell neix en algun lloc de la Patagònia,
erò ja fa un temps que viu a Barcelona.


El Circ i el Carnaval
són en gran part el motiu de les seves representacions.


Els seus viatges també.



Divinos mutantes
són composicions de cubs que representen més d´un personatge, impressos sobre paper reciclat. Cadascun d´ aquests "divinos" o "cubs mutantants" estan pintats a mà, amb grafit, aquarel·les i també el sua i dolç acabat del pastel.

Cubs trapelles,
atrevits.
Res millor que entrar en una expo i poder tocar i jugar amb les peces que algú fa.

Part d´ aquests  DIVINOS MUTANTES  podreu trobar a la galeria d´art
CHÉ BACÁN,
( especilaitzada en obres i llibres contemporanis i clàssics argentins)
al barri de Gràcia
*fins el 25 de gener del 2013*
C/ Sant Domènech 1-3
08012 Bcn



El propi taller de Gastón el trobareu a l´espai d´art:
GÉNEROS DE PUNTA
Semolers 4 
CP: 08003
Barcelona -España
C/ Semolers, 4
08003 Bcn.
( Just darrere el Mercat de Santa Caterina )

Visiteu-lo!


9 de gen. 2013

*el baile diminuto* maría josé ferrada i sol poirot



* El baile diminuto*
maría josé ferrada
sole poirot oliva
kalandraka, 2012

Però...
¿D´on han sortit els animals diminuts que travessen el matí del jardí, 
i ara fan zum zum, 
i ara canten?

                                                                    

Poesia,
poesia de la que s´enlaira, aquella que en un inici no era res i va ser després.
Poesia,
barrejada amb grans dosis d´ art, vitalista. D´aquella per descobrir "petits dimunts" amagats en jardins o torratxes, i que ens conviden a mirar-los d´una altra manera.
Escriptora i il·lustradora evoquen en ells a petits poetes i músics, escultors.
( I altres "artistes" ),
que jo no passaran desapercebuts.


LA TERMITA

La termita en un principio no era nada
pero después fue termita.



Y como fue termita decidió que sería una pequeña,
pero gran escultora.
Tomó sus herramientas
y subió por ramas,
troncos,
ventanas.

Y en cada sitio en que se detuvo
talló:
Aquí un pequeño planeta de canelo,
ahí una nube de sándalo,
ahí una jirafa de ciprés.
Y la pequeña termita
que en un principio no era nada
pero después fue termita
hizo pequeños universos de madera,
poblados de diminutas obras de arte
que viven quietas
y silenciosas
en ramas,
troncos.



I al final, tots es reuneixen en un gran poema, 
a celebrar 
la vida.  
Una festa amb ball, música, 
amb el vol i el cant.  
Mirar amb atenció per a respirar la poesia.
Un cop més.

                                                       *elbailediminuto*

 


7 de gen. 2013

Presentació de LLEGEIX-ME, d´ Amaia Crespo i Paula Bonet



llegeix-me
Amaia Crespo i Paula Bonet
andana editorial, 2012

Totes les històries tenen el seu origen.
Alícia.
Noms i personatges recurrents... i que després continuen el seu curs.

...tot començà una nit que Alícia tenia tantes preguntes que no podia dormir.

En tenia de totes les classes: grans i menudes, fàcils i complicades, curtes i llargues.
Totes li creixien en el cap, li baixaven per la boca i li queien en la panxa, i juntes pesaven tant que la son no anava a visitar-la. 
Aquella nit, enmig d’una batalla amb els llençols, 
el peluix li caigué
 a 
terra i 
rodolà entre les potes del llit.
.
.
.

Va baixar a buscar-lo, però no veia res.
.
.
.

La foscor.
El forat.
Interrogants.

I de sobte, s´obrí un forat ...



                *I així, per continuar amb una imminent presentació a Barcelona*

                                    Llegeix-me. Léeme

                                        *dimecres 9 de gener del 2013 a les 19h*

                                                    LA CENTRAL DEL RAVAL
                                                                  Barcelona






6 de gen. 2013

L´arbre que no podia dormir quan mirava les estrelles



L´ arbre que no podia dormir 
quan mirava les estrelles

Albert Güell
Glòria Falcón
Animallibres, 2012

La Quietud del bosc es converteix en una prudent narradora.

Aquesta Quietud ens endinsa en el silenci, en el murmuri del riu,
les passes i el "crec-crec" d´aquells qui trepitgen la terra humida del bosc.
Ella és qui ens presenta a en Socos, l´ arbre més vell i venerable. ( Tant debò les seves arrels el deixessin caminar i córrer ...! )

En Socos, com autèntic ésser viu, escolta i sent. Observa aquells que vénen i van però..., hi ha quelcom que el neguiteja, i vol saber què deu ser.

Albert Güell crea una Quietud  encarregada d´ endinsar al lector en el devenir d´ un bosc,
( en calma ) i que convida una vegada i una altra a "parar l´orella", a aprendre a escoltar no només la remor dels grills o la fressa del vent, sinó les històries que es belluguen des de les arrels fins a les branques, en la tranquil·litat d´un bosc.


Glòria Falcón va esquitxant la història amb petits trossets de bosc i sentiments. De natura. Traçats amb calma, al detall.





3 de gen. 2013

Re...





Pia.

Xino-xano,
fem via.
Amunt.
Avall.

-Pausa-

A l´ aigua.
I ara neva.
Fem ninots de neu.

Xino-xano.

Que aquest camí ple d´entrebancs,
és llarg,
( un xic feixuc )
és Tot un ritual.


*Gràcies a la Pia Valentinis un altre any,
pel teu estil,
i el seu sentit de l´ humor,
grazie*