L´ arbre que no podia dormir
quan mirava les estrelles
Albert Güell
Glòria Falcón
Animallibres, 2012
La Quietud del bosc es converteix en una prudent narradora.
les passes i el "crec-crec" d´aquells qui trepitgen la terra humida del bosc.
Ella és qui ens presenta a en Socos, l´ arbre més vell i venerable. ( Tant debò les seves arrels el deixessin caminar i córrer ...! )
En Socos, com autèntic ésser viu, escolta i sent. Observa aquells que vénen i van però..., hi ha quelcom que el neguiteja, i vol saber què deu ser.
( en calma ) i que convida una vegada i una altra a "parar l´orella", a aprendre a escoltar no només la remor dels grills o la fressa del vent, sinó les històries que es belluguen des de les arrels fins a les branques, en la tranquil·litat d´un bosc.
Glòria Falcón va esquitxant la història amb petits trossets de bosc i sentiments. De natura. Traçats amb calma, al detall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada