Susanna Mattiangeli
Chiara Carrer
Traducido por: Vanna Andreini
Calibroscopio, 2013
Com un regal, vist per els ulls d'algú, de l'adult.
Com un regal, obert per una mestra, esmicolada pels infants. Vista pel darrera i pel davant.
Algunas veces las maestras
salen de la escuela,
y se mueven con ruedas,
en esquíes, a vela, a motor.
Cada tanto vuelan.
reencontrar una poesía, un lago,
o una vieja historia escuchada
en clase, basta buscar bien,
y al final, vendrán todos juntos,
como los había puesto
la mestra, los más pequeños sentados adelante y los más
altos detrás, de pie.
Mestres que foren mestres d'altres, mestres que creuen el carrer.
Mestres farcides de nombres, cims i muntanyes.
Mestres que escolten, mestres rabiudes.
Mestres que canten i somien.
Mestres de galtes vermelles.
A la mestra, sempre la reconeixes.
La mestra marxa i torna a l'aula, com el gran i el petit.
La mestra, aquella que es vesteix i es desvesteix també.
A la mestra, sí, sempre la reconeixes.
Un dia mentre esperaves el semàfor, la tornes a veure.
És ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada