EGUBERRIA

EGUBERRIA
text de Juan Kruz Igerabide
il·lustracions d'Elena Odriozola
Nerea, 2012

 Les tradicions, la música i les cançons, els mites, i "el pa nou bondadós" es reuneixen de nit per a resorgir en un món màgic, gairebé natural.
Eguberria recupera les olors d'un sentiment, de la vivència personal. El record dels avantpassats i la cultura oral, la tradició literària.
Eguberria contempla de manera afectuosa el cicle de la vida, la natura.
Mirar des de la finestra l'ocell que marxa, el" reyezuelo"; l'ocell que arriba, el "petirrojo".
A mesura que s'apropa el solstici de l'hivern, el Nadal, el Sol sembla cansat, 
encorbat, s'adorm un xic,
va morint de mica en mica, 
i torna a renéixer, 
nu com un infant, sense flors, mort de fred.

Igerabide i Odriozola ens regalen la mirada desperta d'una nena que acompanya a la seva amona,
(l' àvia), qui coneix al detall i els secrets de tots els rituals, costums i cantarelles que tenen a veure amb la celebració del nadal al País Basc, des de l'Antiguitat a l'actualitat. Un passat contingut que encara perdura i el retroben en mig del bosc sempre present.
Fred, gelada. El vell i el nou. Nous cants.

Amassar bé el pa, el "nou pa", 
que les engrunes d'aquest pa protegeix de les bruixes i les làmies malignes...

 Plantar esqueixos de clavell en un test, on creixerà la flor més bella.

Olentzero, l'espantaocells.
La noche Olentzero
en lo alto de la escalera
hay una cesta de castañas
y dos chorizos por bandera.

 

 Buenas hierbas en la huerta

Las hierbas aromáticas

perfuman el huerto;

luce la luna en lo alto

y un clavel en el centro.