Donner corps**

Donner corps
de Cécile Denis
Rouergue, 2009

El segell francès de llibres infantils Le Rouergue (sota la direcció d'Olivier Douzou),
ens té acostumats a una col·lecció de petit format que recull diferents títols on l'evidència de la imatge salta a la vista, gira i continua sota els peus.
Nez à nez ou dos à dos.
De dos en dos.
El cos es transforma.
De dos en dos.
De la tête aux pieds.
La fotografia s'encarrega, un cop més, de "retratar" associacions i descobertes:
un joc de parelles,
de dos en dos, de l'un i l'altre, del jo i l'ombra, del joc dels miralls, d'una simetria imperfecte.
De veure com el cos es transforma, del reflex de mirar, d'espiar amb els binocles.
Dos per dos, entre semblances i diferències.
"El meu cos i jo".

.
.

.
.

.
.

Dibujos Invisibles

Dibujos invisibles
por Troche
Editorial sudamericana, 2013

I per pintar, poca cosa:
un pot de tinta, pinzell i aigua.
Dibujos invisibles:
dibuixos fets entre el 2009 i el 2012.

Pipiripip Magazine

Pipiripip Magazine és i esdevindrá una revista infantil d'aquelles "100% creativitat" que vol apropar-se directament als lectors.
El grup de mediadors: il·lustradors i escriptors, mestres i artistes, bloggers i altres, es basen en el treball cooperatiu, tot creant una editorial flexible i a mida.
La resvista està pensada per a famílies amb infants de 0 a 10 anys, de periodicitat mensual i en tres formats: el paper, el digital i un extra cada 15 dies (en digital), "perquè l'espera no es faci tan llarga", diuen.
A més, des de Pipiripi es planteja una intenció clara: ajudar a educar a través de la lectura, la reflexió i les emocions que transmeten les històries. 
A recuperar la lectura i el diàleg.

La direcció i coordinació de la revista són: l'Isaac Bosch i l'Annabel Sardans.
Així, els creadors que trobareu a la revista són:
Susanna Ayala (il·lustradora), Enric Bastardas (blogger i guionista), Isaac Bosch (il·lustrador i escriptor), Susanna Campillo (il·lustradora), Teresa Clua (mestra i escriptora), Anna Crespo (artista i docent), Bernadette Cuxart (il·lustradora), Valentí Gubianas (il·lustrador), Pep Molist (bibliotecari i escriptor) i Annabel Sardans (bibliotecària, colorista i escriptora).
A banda dre moltíssims i altres professionals, cantaires, col·laboradors i entitats.
De mica en mica, tot a punt.

Ah!, el projecte necessita un mica més de suport: els millors mecenes per a financiar i seguir tirar endavant amb el projecte: tot a través de la plataforma Verkami.*
Això s'acosta, endavant.

into the Limelight

Into the Limelight*
Robert Sae-Heng.

la Vella!

La Vella Quaresma
de la Carme Sala 

La Carme (dibuixant i col·leccionant d'imatges) i, des del seu espai La meva maleta ens presenta, en exclusiva, un kit de la Vella Quaresma, per a muntar i personalitzar-la al vostre gust.

                                                  la Vella damunt l'escriptori d'El Petit Tresor*

Una altra manera d'avançar cap a les tradicions populars i fer el compte enrere fins a la Pasqua. 
Un kit que no només te la seva gràcia per estar molt ben dissenyat, sinó per ser súper manejable i entretingut.

 Un mini kit-capseta ben acertat.

Bé, el cas és que la Carme us acabará de donar les darreres instruccions per al seu muntatge, tot i més a La Meva Maleta.

 

tricot*

"tricot",
d'Elisa Talentino.

remémorant Adèle mortadelle*

Adèle mortadelle,
d'Audrey Calleja
l'atelier du poisson soluble, 2009.

À pèine le temps de sortir de son rêve
qu'un nouveau jour se lêve...

I no és la primera vegada que presento aquesta història d'Audrey Calleja, (deu ser l'estranya admiració que sento per la protagonista, que em sembla tenir-la i sentir-la a prop).

Per a la "princesse Adèle" la vida va i ve. Té una mare, un pare, dues germanes.
La vida va i ve: els jocs d'infants i adolescents, les bromes i les burles,
les petites disputes del dia a dia.
De mica en mica, tot s'engrandeix i vénen les grans disputes.

 Un trencament absolut: una separació familiar.

I l'aparició del gat com a personatge confident, el que protegeix el silenci i l'angoixa dins del coll de la "princesse Adèle".

Je me retrouve propulsée dans le monde
des adultes.

"senza titolo"

Alessandra Vitelli,
"senza titolo" d'un Carnaval en procés...

A sbagliare le storie

A sbagliare le storie
Gianni Rodari
il·lustrat per Alessandro Sanna
Emme edizioni, 2003

C'era una volta una bambina...
(ni Cappuccetto giallo, ni nero, ni verde, ni....)
che se chiamava Cappuccetto Rosso, ROSSO!

Gianni Rodari (escriptor, mestre i pedagog italià)va escriure aquesta faula de personatges desdibuixats i confusos l'any 1962, inclosa dins el recull de Contes per telèfon.
Anys després, el seu text es transforma en un àlbum il·lustrat per Alessandro Sanna. En aquesta nova edició queda clar les ganes per conservar i alhora experimentar amb el clàssic.

El text de Rodari, juganer, i, amb una certa musicalitat inesperada, adopta un nou recorregut (de tramvies i boscos amb girafes, d'embolics per el camí i de noves senyalitzacions errònies cap a casa de la "nonna"), fins a arribar a l'esglaó més alt: una nova història (aparentment sense sentit).
A vegades, però, vivim i creiem que confonem totes les històries, sí.

un hilo

un día
un hilo rojo en el jardín...
Mir Uberti, 2014.
autoedición*

Anno's Counting Book*

Anno's Counting Book
Mitsumasa Anno,
Crowell, 1977.

L'agradable to de l'aquarel·la va dibuixant un paisatge, canviant i alterat en el transcurs del dia, de les estacions de l'any, dels mesos i dels anys. Tot canvia al nostre voltant.
Tot canvia: l'activitat frenètica de la gent, els animals que traginen, el riu que flueix.

I el lector curiós haurà de mirar i interactuar amb l'ordre de la natura.
I el lector haurà de captar el moviment i observar l'aparició d'"unitats i desenes":
del sistema de nombres.
I processos cognitius posats en marxa.
De l'1 al 12.
El llibre per comptar, per llegir, per engrandir-se.
El llibre per comparar, classificar, per comptar.

"Every child is a natural mathematician"

LOS ANTEOJOS

Los anteojos son dos círculos de vidrio que se ponen
enfrente de los ojos. Las personas miran a través de ellos
y ven las cosas diferentes.

Una gota de agua puede ser -mirada con anteojos
y muy de cerca- un pequeño lago que tiene dentro
un pez transparente.

Una montaña -mirada con anteojos y muy de lejos-
puede ser un grano de arena de la playa que queda al final
de la ciudad.

Las cosas se ven diferentes a través de esos dos círculos.
Por eso es bueno tener un par encima del seto que crece
al lado de la cama (que mirando sin anteojos se ve como
mesillas de noche).

EL LENGUAJE DE LAS COSAS
María José Ferrada
Ilustraciones de Pep Carrió
El Jinete Azul, 2011.

OFF

OFF
Xavier Salomó 
Seuil Jeunesse, 2014

Presentació de l'àlbum il·lustrat (sense paraules i sense embuts) com diuen al Pati de Llibres, sobre el tancament de les centrals nuclears i de com la natura replantejaria l'entorn arrasat.
Llegeiu més i més aquí*

I nova vida.

61 pájaros en la cabeza

Ester García y Adolfo Serra
Exposició del 12 de febrero al 30 de abril*
En El Bosque de la Maga Colibrí.

61 pájaros en la cabeza

Pájaros en la cabeza,

algunos lejos,

otros muy cerca.

Volando pasan en bandadas,

61 picos

122 alas.

Ninguno común

todos extraños,

miles de plumas

formas y tamaños.

Uno a unos los puedes contar

para saber si hay menos

o si hay más.

                                                                                          

EL BOSQUE DE LA MAGA COLIBRÍ

C/ Rufo Rendueles, 9
(muro de San Lorenzo, entre escaleras 10 y 11)
33203 Gijón – Asturias
T 984 19 24 41

                                                                                                foto: A. Nafría

Caperucita Roja

 Caperucita Roja 
Gabriela Mistral.
Il·lustracions de Paloma Valdivia
Amanuta Editora

El cuento Caperucita Roja, siempre ha sido mi favorito. 
No recuerdo quién me lo contó por primera vez, creo que ha estado siempre conmigo. 
Sí recuerdo el primero que ví. 
Estaba dentro de una caja de madera preciosa, antigua y toda ilustrada. 
Esa caja estaba llena de libros antiguos que venían de Europa, 
esa caja maravillosa y atractiva se me prohibía ver porque 
era la caja de cuentos de mi tía Marta cuando niña. 
Obviamente, igual me las arreglaba para mirarlos todos los días. 
Eso le sumaba misterio. 

Paloma Valdivia

Gabriela Mistral, mestra i poetessa xilena (guanyadora del Premi Nobel de Literatura l'any 1945), també es va atrevir amb la Caputxeta Vermella, tot respectant la versió original de Perrault (sense massa dosi de sucres ni sobresalts).
El conte, escrit en vers, va aparèixer en el seu llibre Ternura, l'any 1924.
Més tard, l'editorial xilena Amanuta "rescata" el conte popular i el transforma en un llibre il·lustrat amb uns altres aires, amb l'estètica i narrativa visual tan personal de la Paloma Valdivia.

El llibre, però dóna un altre gir quan esdevé una "lectura en pantalla": "Caperucita App!"
http://idea.me/proyecto/275/caperucitaapp

I heus aquí la Caputxeta en versió digital, de manera que el nostre "dit juganer", experimentat i savi, i sovint més àgil que la nostra capacitat d'escolta pel conte, interactua i canvia els versos,
refà un cop més i mai de la mateixa manera, un clàssic.

 I totes les mencions que el llibe obté:

★ Mención Los Imprescindibles de la Biblioteca, Banco del Libro, Venezuela, 2014

★ Mención Acierto Editorial Categoría Infantil, Banco del Libro, Venezuela, 2014

★ Premio "Libro más Bello" 2014, Comisión Alemana para la UNESCO y Fundación Alemana de las Artes Gráficas

★ Mención de Honor, Categoría New Horizons, Bologna Children's Book Fair 2014

★ Premio a la Edición, Municipalidad de Santiago, 2013

★ Seleccionado en la lista “The White Ravens 2013", Internationale Jugendbibliothek, Alemania.