"Els punts cardinals" de la Gala Pont

En sortir de casa, ens topem, sense voler, amb els punts cardinals
de la il·lustradora Gala Pont.

D'anada i de tornada.
I de retorn cap a casa.

Pablo Caracol

Me gustan los globos, editat per Narval

Lo de "Pablo Caracol",
va ser tot un descobriment (just de la passada tardor), en una "petita" fira d'edició anomenada Liberisliber, una d'aquelles fires per trobar-te amb llibres desconeguts, i ubicada en un lloc encantador com és la vila medieval de Besalú. Bé, d'aquest esdeveniment de gran qualitat ja us en vaig parlar fa temps.
El cas és que "lo" de Pablo Caracol és ben curiós: mentre rondava les paredetes de la fira d'aquestes anomenades "editorials independents", vaig decidir aturar-me a l'estand de l'editorial de Narval. Allà, els meus ulls van trobar Me gustan los globos, de l'autor valencià Pablo Caracol. Però, qui era aquest Pablo Caracol? D'on havia sortit aquest autor? Quin era el seu recorregut? I quin gran interrogant!

Me gustan los globos

Mentre em mirava aquell llibre, l'editora de Narval, la Mercedes Bouzo, que anava amunt i avall, me'l va apropar i no va dubtar en narrar-me'l delicadament, en veu alta. Jo vaig quedar entre sorpresa i copsada per aquella manera tan subtil de regalar lectures i acabar de descobrir una història sobre la vida i la "memòria" tan bellament narrada, amb aquell poder abocada en la imatge, imatges que em miraven i que vaig sentir que trepitjaven fort. Projectes que, en un inici, provenien de l'escultura, de la fotografia, i, darrerement, de la il·lustració i d'aquesta "dramatúrgia de les pròpies històries", que segons l'autor, és el que el mou.
El llibre, sense cap mena de dubte, va caure a les meves mans.

I van passar els dies, els mesos... I resulta que, entre els prestatges d'una petita llibreria, s'hi amagaven altres llibres, un il·lustrat de poesia de la tradició valenciana, per aquest Caracol.
Però quantes troballes (en tan poc temps!).

Gori-gori rum-rum

I van passar encara més mesos i va arribar l'esperada Fira del llibre infantil i juvenil de Bolonya, i, amb ella, tantes altres sorpreses. I va arribar aquell vespre que, d'entre la fantàstica troupe de gent i il·lustradors com en Ximo Abadía, Adolfo Serra, Ana Pez, Ester García, Iratxe López de Munáin, Ana Bustelo, Betania Zacarías, Miguel Pang, reunits per xerrar i debatre sobre llibres i atipar-nos amb aquella exquisita pasta del Belfiore, em vaig topar, gairebé ja sortint del restuarant, amb en Pablo Caracol! Oh!, quines sorpreses que ens regala la vida: una trobada fugaç i eufòrica. Contenta, però,  de saber que existeix gent amb un talent extraordinari, discret. Gent propera que cerca camins per anar creixent. En fi, que "lo Caracol" deixa rastre, i, entre llibre i llibre, fa camí.

Sant Jordi '17 a Vic

Sant Jordi 2017, vist des dels ulls d'un petit tresor representa sentir-se rodejats de gent comprensiva, afectuosa, curiosa i alhora inquieta. Gent propera. Gent que fa troballes. Gent que viatja.
Lectors i lectores que surten allà a fora i passegen pels carrers, corren per plaça.
Lectors i lectores que entren, probablement, dins d'una llibreria, un lloc on també passen coses.
Sant Jordi '17 a Vic, també és un bon pla.

Bona lectura!

BONA LECTURA,
la pròpia, la teva, la nostra,
la que ens regalin i caigui a les mans.
Bon Sant Jordi 2017.

*Imatge: Valentí Gubianas

LA INFANCIA DE MAX BILL

LA INFANCIA DE MAX BILL
textos de María José Ferrada
imatges de Rodrigo Marín Matamoros
Santillana infantil: Chile.

Haig de confessar que va ser una sorpresa (doble) descobrir el procés de creació d'aquest llibre a través de les xarxes socials. Sí, així va començar tot. I és que al llarg del 2016 s'establí una mena d'exercici pràctic, com bé anomenen els autors, en el qual els textos van ser creats a partir de les imatges que deixava anar en Rodrigo Marín. I resulta que, progressivament, es va generar una forta expectació cada cop que apareixien noves interaccions entre l'escriptura i el ball d'imatges amb aires de fotos antigues d'un àlbum familiar.
En aquest llibre, però, es recullen unes 27 històries fantàstiques vistes sota la mirada de l'infant curiós, inquiet, astut, innocent, sota les mil i una (i infinites) mirades i llenguatges de l'infant.
Històries per anar digerint, una a una, de dues en dues, potser, i sense intentar seguir un ordre en concret. El fil de la vida va d'aquí cap a allà, amb camins pedregosos, avis que es converteixen en tots els cignes, amors d'infància, temps de collir fruits vermells i fer la melmelada en família, nostàlgia que torna a nosaltres quan obrim l'àlbum de fotos.

amor

mermelada

tiempo

último

shakespeare

Fragment del text de Shakespeare

La mascota del pueblo era un oso que había escapado
de uno de los circos itinerantes que se instalaba en las 
afueras.
Al principio nos dio miedo, pero luego nos acostumbramos
a su presencia. Y fue mi abuelo a quien, viendo que el
oso no tenía intención de irse, se le ocurrió fabricar una
Máquina de Traducir, que captaba los sonidos del animal
y los hacía comprensibles para el oído humano (mi abuelo
era lingüísta y, además, había pasado una temporada 
en Siberia).

(...)

*Aviso que aquest llibre, de moment, no es troba disponible per aquí, es tracta d'un intercanvi que la vida ens va regalar en aquesta Fira de Bolonya 2017, on vam tenir la immensa sort de conèixer els autors, tenir temps per prendre un cafè i comentar les jugades de la vida!

Ous de primavera

Ou de primavera,
d'estampat miraculós,
acolorit, de vida.
De la dissenyadora anglesa Louise Lockhart.

AGU TROT

AGU TROT,
ens arriba gràcies a la Fundació Joan Miró, i des del servei d'activitats familiars Familimiró.
AGU TROT, la història entranyable de dos veïns i una tortuga que no creix, és, en aquesta ocasió, l'adaptació teatral que ha fet Mima Teatre, de la novel·la de l'autor Roald Dahl.

Tota la info al detall: fmirobcn

La il·lustració del cartell és de la Gala Pont.

Fantasia e invenzione a ZOO

La fantasia è un posto
dove ci piove dentro
(I. Calvino)

No és cosa fàcil resumir, i tampoc ho voldria fer, el que hem sentit i viscut al llarg dels primers dies d'abril a la ciutat de Bologna. Han estat dies intensos, plens d'abraçades, de coneixences i d'anar topant-se amb grans tresors, amb grans persones.
Dies de respirar i omplir-se de noves idees.
De tornar a casa tocant de peus a terra, de veure de lluny aquell finestral i obrir-lo, amb cura, per sortir de la realitat i anar cap a la fantasia, però també de saber entrar-hi a temps.

*Diria que aquesta va ser l'última fotografia que vaig fer a Bologna, a l'espai de cafè i detalls, i d'obres d'art anomenat ZOO. Arrivederci.

Fira del llibre infantil i juvenil de Bologna!

Fira del llibre infantil i juvenil de Bologna 2017!
Un any molt especial.
A la tornada us compartirem les nostres experiències com a 
viatgers, lectors, llibreters i persones curioses...
Arrivederci!