Pablo Caracol

Me gustan los globos, editat per Narval

Lo de "Pablo Caracol",
va ser tot un descobriment (just de la passada tardor), en una "petita" fira d'edició anomenada Liberisliber, una d'aquelles fires per trobar-te amb llibres desconeguts, i ubicada en un lloc encantador com és la vila medieval de Besalú. Bé, d'aquest esdeveniment de gran qualitat ja us en vaig parlar fa temps.
El cas és que "lo" de Pablo Caracol és ben curiós: mentre rondava les paredetes de la fira d'aquestes anomenades "editorials independents", vaig decidir aturar-me a l'estand de l'editorial de Narval. Allà, els meus ulls van trobar Me gustan los globos, de l'autor valencià Pablo Caracol. Però, qui era aquest Pablo Caracol? D'on havia sortit aquest autor? Quin era el seu recorregut? I quin gran interrogant!

Me gustan los globos

Mentre em mirava aquell llibre, l'editora de Narval, la Mercedes Bouzo, que anava amunt i avall, me'l va apropar i no va dubtar en narrar-me'l delicadament, en veu alta. Jo vaig quedar entre sorpresa i copsada per aquella manera tan subtil de regalar lectures i acabar de descobrir una història sobre la vida i la "memòria" tan bellament narrada, amb aquell poder abocada en la imatge, imatges que em miraven i que vaig sentir que trepitjaven fort. Projectes que, en un inici, provenien de l'escultura, de la fotografia, i, darrerement, de la il·lustració i d'aquesta "dramatúrgia de les pròpies històries", que segons l'autor, és el que el mou.
El llibre, sense cap mena de dubte, va caure a les meves mans.

I van passar els dies, els mesos... I resulta que, entre els prestatges d'una petita llibreria, s'hi amagaven altres llibres, un il·lustrat de poesia de la tradició valenciana, per aquest Caracol.
Però quantes troballes (en tan poc temps!).

Gori-gori rum-rum

I van passar encara més mesos i va arribar l'esperada Fira del llibre infantil i juvenil de Bolonya, i, amb ella, tantes altres sorpreses. I va arribar aquell vespre que, d'entre la fantàstica troupe de gent i il·lustradors com en Ximo Abadía, Adolfo Serra, Ana Pez, Ester García, Iratxe López de Munáin, Ana Bustelo, Betania Zacarías, Miguel Pang, reunits per xerrar i debatre sobre llibres i atipar-nos amb aquella exquisita pasta del Belfiore, em vaig topar, gairebé ja sortint del restuarant, amb en Pablo Caracol! Oh!, quines sorpreses que ens regala la vida: una trobada fugaç i eufòrica. Contenta, però,  de saber que existeix gent amb un talent extraordinari, discret. Gent propera que cerca camins per anar creixent. En fi, que "lo Caracol" deixa rastre, i, entre llibre i llibre, fa camí.