dove ci piove dentro
(I. Calvino)
No és cosa fàcil resumir, i tampoc ho voldria fer, el que hem sentit i viscut al llarg dels primers dies d'abril a la ciutat de Bologna. Han estat dies intensos, plens d'abraçades, de coneixences i d'anar topant-se amb grans tresors, amb grans persones.
Dies de respirar i omplir-se de noves idees.
De tornar a casa tocant de peus a terra, de veure de lluny aquell finestral i obrir-lo, amb cura, per sortir de la realitat i anar cap a la fantasia, però també de saber entrar-hi a temps.
*Diria que aquesta va ser l'última fotografia que vaig fer a Bologna, a l'espai de cafè i detalls, i d'obres d'art anomenat ZOO. Arrivederci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada