EL CAOS
Que ens hem parat mai a pensar... com s'origina, el caos?
Quina forma té?
Com l'interpretem?
Quin so té?
De quin gust fa?
És per a tothom igual?
Es pot tocar?
El podem travessar?
Es pot mesurar?
Interrogants que just ens donen una empenta per apropar-nos a l'eix temàtic del caos.
I és que en aquesta 6a edició d'Art i Escola promoguda des de l'ACVIC
(Centre d'Arts Contemporànies de Vic) i amb la implicació de 31 centres educatius d'Osona i d'altres poblacions de Catalunya, s'ha desenvolupat el projecte, de caire transversal i des de diferents perspectives, del CAOS.
ART+ESCOLA+CAOS acull una mostra visual i interactiva on l'espectador té la possibilitat de participar, amb tots els sentits, d'aquest procés de creació tan ric i estimulant en el qual infants, adults, junt amb el suport de professionals i experts en l'art.
Detalls pràctics i que cal saber, perquè val la pena predre's entre el caos:
11.05.2017 - 23.06.2017
Exposició dels projectes realitzats en el marc de la sisena edició d’ART I ESCOLA.
Inauguració, el passat dijous 11 de maig a les 18.00 h a ACVic (Sant Francesc, 1 Vic)
30 de maig 2017
27 de maig 2017
Mundo ao contrário, Amalteia (Ana Melo)
Una altra imatge de la Ana Melo (Amalteia), per al passatemps de "Mundo ao contrário",
del segell portuguès Planeta Tangerina.
25 de maig 2017
19 de maig 2017
LA VIDA EN EL CAMPO, Julia Rothman
LA VIDA EN EL CAMPO
Saberes y curiosidades
para disfrutar fuera de la ciudad
Julia Rothman
Errata naturae
La vida en el campo (Farm Anatomy), representa topar-me amb el treball en paper, i, per primera vegada, de l'autora novayorquesa Julia Rothman. I he de confessar que em fa especial il·lusió dedicar-li aquest article, a més de comentar certes curiositats entorn el seu treball i aquest manual de la vida al camp.
L'any 2008, probablement l'època i en el màxim esplendor dels blocs, que vaig anar a parar, no sé si per atzar, al bloc anomenat "book by it's cover", editat per una tal Julia Rothman l'any 2006 com una manera molt personal d'anar mostrant la seva col·lecció de llibres. Recordo que, en aquella època, els lectors i curiosos sovintejàvem i interactuàvem a través d'aquell necessari i clar mitjà de comunicació entre persones apassionades pels llibres, l'edició del llibre, les cobertes de llibres, la il·lustració i altres aspectes en concret. Per a molts de nosaltres allò dels blocs va ser una salvació que ens permetia estar alerta i anar obrint els ulls i la ment del que succeïa allà fora. I sí, "book by it's cover" fou el primer bloc vinculat a la il·lustració (editat en anglès), que vaig descobrir i llegir i que temps més tard, em va permetre encetar el meu.
Però, els blocs requereixen molta dedicació, temps i estima. Sempre he cregut que cal tenir cura de les coses, en aquest cas, dels blocs, donar-nos temps per pensar si val la pena publicar, escriure i mostrar (les nostres curiositats), així com saber també aturar-nos el temps necessari per així creure-hi en la vitalitat d'aquests diaris tan personals.
El cas és que el bloc de la Julia Rothman s'atura l'any 2015 per temes professionals i de creació de l'autora. I el temps passa, i, just en aquesta setmana asfixiant de primavera, la natura fa acte de presència amb La vida en el campo de la Julia, publicat l'any 2011, i que, miraculosament ens arriba l'any 2017. Un miracle.
I resulta que el camp està de moda!
Un manual que descriu amb seqüències d'il·lustracions, amb regust a terra i fang, la vida al camp a Tabor (Iowa), on els avis d'en Matt, el company de l'autora, van decidir tornar-hi i quedar-s'hi.
Un d'aquells llibres que, havent remogut un nucli familiar dedicat a la terra, com tants dels nostres avantpassats, vol entendre una manera de viure la vida i, potser, d'incorporar-la als hàbits frenètics de la ciutat, de les grans ciutats.
La Julia, després de tot un any de llarg procés creatiu i de documentació, aconsegueix, a través el seu traç a llapis i tintes de colors, fer-nos sentir l'olor de les pomes acabades de collir, redescobrir el molinet de cafè del iaio, el gust del pa d'herbes cruixent, meravellar-me per aquell fus antic...
I mentre avanço entre els colors del camp, resulta que és com un mirar enrere, escoltar les històries que la meva àvia Victòria quan m'explicava sobre la vida i l'ofici dels nostres besavis agricultors.
I de pomes, n'hi ha tantes..., com de formes de núvols al cel.
*Aquest article està dedicat a la meva col·lega de professió, la Marta S., lectora i coneixedora d'aquest bloc des del principi. Gràcies, per tot.
Saberes y curiosidades
para disfrutar fuera de la ciudad
Julia Rothman
Errata naturae
La vida en el campo (Farm Anatomy), representa topar-me amb el treball en paper, i, per primera vegada, de l'autora novayorquesa Julia Rothman. I he de confessar que em fa especial il·lusió dedicar-li aquest article, a més de comentar certes curiositats entorn el seu treball i aquest manual de la vida al camp.
L'any 2008, probablement l'època i en el màxim esplendor dels blocs, que vaig anar a parar, no sé si per atzar, al bloc anomenat "book by it's cover", editat per una tal Julia Rothman l'any 2006 com una manera molt personal d'anar mostrant la seva col·lecció de llibres. Recordo que, en aquella època, els lectors i curiosos sovintejàvem i interactuàvem a través d'aquell necessari i clar mitjà de comunicació entre persones apassionades pels llibres, l'edició del llibre, les cobertes de llibres, la il·lustració i altres aspectes en concret. Per a molts de nosaltres allò dels blocs va ser una salvació que ens permetia estar alerta i anar obrint els ulls i la ment del que succeïa allà fora. I sí, "book by it's cover" fou el primer bloc vinculat a la il·lustració (editat en anglès), que vaig descobrir i llegir i que temps més tard, em va permetre encetar el meu.
Però, els blocs requereixen molta dedicació, temps i estima. Sempre he cregut que cal tenir cura de les coses, en aquest cas, dels blocs, donar-nos temps per pensar si val la pena publicar, escriure i mostrar (les nostres curiositats), així com saber també aturar-nos el temps necessari per així creure-hi en la vitalitat d'aquests diaris tan personals.
El cas és que el bloc de la Julia Rothman s'atura l'any 2015 per temes professionals i de creació de l'autora. I el temps passa, i, just en aquesta setmana asfixiant de primavera, la natura fa acte de presència amb La vida en el campo de la Julia, publicat l'any 2011, i que, miraculosament ens arriba l'any 2017. Un miracle.
I resulta que el camp està de moda!
Un manual que descriu amb seqüències d'il·lustracions, amb regust a terra i fang, la vida al camp a Tabor (Iowa), on els avis d'en Matt, el company de l'autora, van decidir tornar-hi i quedar-s'hi.
Un d'aquells llibres que, havent remogut un nucli familiar dedicat a la terra, com tants dels nostres avantpassats, vol entendre una manera de viure la vida i, potser, d'incorporar-la als hàbits frenètics de la ciutat, de les grans ciutats.
La Julia, després de tot un any de llarg procés creatiu i de documentació, aconsegueix, a través el seu traç a llapis i tintes de colors, fer-nos sentir l'olor de les pomes acabades de collir, redescobrir el molinet de cafè del iaio, el gust del pa d'herbes cruixent, meravellar-me per aquell fus antic...
I mentre avanço entre els colors del camp, resulta que és com un mirar enrere, escoltar les històries que la meva àvia Victòria quan m'explicava sobre la vida i l'ofici dels nostres besavis agricultors.
I de pomes, n'hi ha tantes..., com de formes de núvols al cel.
*Aquest article està dedicat a la meva col·lega de professió, la Marta S., lectora i coneixedora d'aquest bloc des del principi. Gràcies, per tot.
18 de maig 2017
15 de maig 2017
Èlia Meraki
Alegria, de Ricardo Alcántara i Èlia Meraki |
Vaig conèixer l'Èlia el segon dia de la Fira del llibre infantil i juvenil de Bolonya. L'autobús just arribava a la seva destinació i, en baixar d'entre la multitud de gent, vaig topar-me, primer, amb la gran Montse Tobella i, després a la jove Èlia Meraki. La vaig reconèixer d'immediat. Havia de ser ella, perquè entre les converses a casa de la Montse, me n'havia parlat d'ella, de l'Èlia i de la seva estada i estudis i aprenentatges a la ciutat d'Edimburg.
I allà vaig conèixer, a Bolonya, a una jove somrient i dolça, amb tota la vitalitat del món i per endavant.
Alça el vol i decidida crea tot un joc d'escenaris que amb una encertada il·luminació i focus en acció la portaran lluny,
molt lluny, com el vol dels ocells.
14 de maig 2017
VIII Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil
Escola d’Estiu de Literatura Infantil i Juvenil.
Jornades Internacionals sobre Literatura Parlada, Contes i Poesia.
L' Art de Dir i l' Art d' Explicar
La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, en col·laboració amb l'Abadia de Montserrat, obre la Vuitena Escola d'Estiu sobre Literatura Infantil i Juvenil adreçada a persones que, des de l'àmbit de l'ensenyament, la biblioteca infantil, la recerca o la motivació personal, tinguin interès en l'aprofundiment d'aspectes del llibre infantil i juvenil.
Aquesta edició se centra en la literatura Parlada: contes i poesia. L'art de dir i l'art d'explicar.
*Podeu continuar llegint en el següent enllaç: VIII Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil.
Jornades Internacionals sobre Literatura Parlada, Contes i Poesia.
L' Art de Dir i l' Art d' Explicar
La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, en col·laboració amb l'Abadia de Montserrat, obre la Vuitena Escola d'Estiu sobre Literatura Infantil i Juvenil adreçada a persones que, des de l'àmbit de l'ensenyament, la biblioteca infantil, la recerca o la motivació personal, tinguin interès en l'aprofundiment d'aspectes del llibre infantil i juvenil.
Aquesta edició se centra en la literatura Parlada: contes i poesia. L'art de dir i l'art d'explicar.
*Podeu continuar llegint en el següent enllaç: VIII Escola d'Estiu de Literatura Infantil i Juvenil.
11 de maig 2017
Ghirlanda di primavera, Ninamasina
Ghirlanda di primavera,
de la Ninamasina,
arriba al petit tresor.
Ella, l'artesana i l'artista sensible
em recorden que la primavera fa el seu vaivé.
Retalls fets a mà, amb serenitat i delicadesa. Fragments del dia a dia que ens mou.
de la Ninamasina,
arriba al petit tresor.
Ella, l'artesana i l'artista sensible
em recorden que la primavera fa el seu vaivé.
Retalls fets a mà, amb serenitat i delicadesa. Fragments del dia a dia que ens mou.
7 de maig 2017
Els pòsters de Cesar Barceló
Els pòsters de l'alicantí Cesar Barceló
il·luminen la meva primavera en dies de parcs botànics i festivals de jazz.
il·luminen la meva primavera en dies de parcs botànics i festivals de jazz.
2 de maig 2017
De llibres per Bolonya 2017
L'entrada a la Fiera del Libro per Ragazzi |
Les hamaques il·lustrades |
(i intentar passar desapercebut), viatjar, simplement.
Els dies de fira, viscuts amb calma, poden arribar a ser veritablement intensos, perquè el cor i els ulls es dirigeixen d'un lloc a un altre. I és que entre passadís i passadís, sempre hi ha algun petit racó que et sacseja i t'atrapa, i llavors et trobes sola, en silenci i en calma, suspirant davant noves disposicions de línies i traços i paisatges d'històries mudes que mai abans havia pogut admirar.
Silent Book 2017 |
Llibres i mencions especials |
Mencions i llibres nominats i premiats |
Expo de la Rotraut Susanne Berner |
Endinsar-se dins la mostra de l'autora Rotraut Susanne Berner, premi A.C.Andersen d'il·lustració 2016, és un plaer que sobresurt del quotidià. Visualitzar part de la seva obra és un avançar i un tornar enrere. Un gust pels sentits i pel detall.
Mostra de la Routraut Susanne |
Books in Catalan |
I la fira té això: topar-se amb l'amiga de l'ànima quan la intenció era defugir dels estands i fer el cafè allà fora a la ciutat, però amb la Ninamasina les coses esdevenen màgia com "corpo celeste". I allà, enmig de petites aglomeracions em mostra la seva maqueta i proper llibre que es deixarà caure, per segell italià, la propera tardor. I t'adones que hi ha gent que creix, que s'arrisca, que evoluciona i que estima veritablement narrar històries, mai de la mateixa manera.
La maqueta de l'autora italiana Ninamasina |
Aquests llocs bé poden ser les galeries, els palazzos, les llibreries, les biblioteques...!
Libreria per Ragazzi Giannino Stopanni |
Històries de 17 il·lustradors i il·lustradores catalanes que (han fet camí), i que es van enlairar en les voltes del claustre de la Biblioteca Comunalle dell'Archiginnasio, construïda entre els anys 1562-63.
Una meravella que, contemplada en el moment d'obrir les portes de bon matí, el record es fa patent.
Biblioteca Archiginnasio |
42+17 autors i autores que deixen i han deixat una empremta en el nostre imatgiari.
Hi havia una vegada...
Gent amb molt de talent, gent generosa. Gent humana.
Arrivederci.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)