LA VIDA EN EL CAMPO, Julia Rothman

LA VIDA EN EL CAMPO
Saberes y curiosidades
para disfrutar fuera de la ciudad
Julia Rothman
Errata naturae

La vida en el campo (Farm Anatomy), representa topar-me amb el treball en paper, i,  per primera vegada, de l'autora novayorquesa Julia Rothman. I he de confessar que em fa especial il·lusió dedicar-li aquest article, a més de comentar certes curiositats entorn el seu treball i aquest manual de la vida al camp.
L'any 2008, probablement l'època i en el màxim esplendor dels blocs, que vaig anar a parar, no sé si per atzar, al bloc anomenat "book by it's cover", editat per una tal Julia Rothman l'any 2006 com una manera molt personal d'anar mostrant la seva col·lecció de llibres. Recordo que, en aquella època, els lectors i curiosos sovintejàvem i interactuàvem a través d'aquell necessari i clar mitjà de comunicació entre persones apassionades pels llibres, l'edició del llibre, les cobertes de llibres, la il·lustració i altres aspectes en concret. Per a molts de nosaltres allò dels blocs va ser una salvació que ens permetia estar alerta i anar obrint els ulls i la ment del que succeïa allà fora. I sí, "book by it's cover" fou el primer bloc vinculat a la il·lustració (editat en anglès), que vaig descobrir i llegir i que temps més tard, em va permetre encetar el meu.
Però, els blocs requereixen molta dedicació, temps i estima. Sempre he cregut que cal tenir cura de les coses, en aquest cas, dels blocs, donar-nos temps per pensar si val la pena publicar, escriure i mostrar (les nostres curiositats), així com saber també aturar-nos el temps necessari per així creure-hi en la vitalitat d'aquests diaris tan personals.

El cas és que el bloc de la Julia Rothman s'atura l'any 2015 per temes professionals i de creació de l'autora. I el temps passa, i, just en aquesta setmana asfixiant de primavera, la natura fa acte de presència amb La vida en el campo de la Julia, publicat l'any 2011, i que, miraculosament ens arriba l'any 2017. Un miracle.

I resulta que el camp està de moda!
Un manual que descriu amb seqüències d'il·lustracions, amb regust a terra i fang, la vida al camp a Tabor (Iowa), on els avis d'en Matt, el company de l'autora, van decidir tornar-hi i quedar-s'hi.
Un d'aquells llibres que, havent remogut un nucli familiar dedicat a la terra, com tants dels nostres avantpassats, vol entendre una manera de viure la vida i, potser, d'incorporar-la als hàbits frenètics de la ciutat, de les grans ciutats.

La Julia, després de tot un any de llarg procés creatiu i de documentació, aconsegueix, a través el seu traç a llapis i tintes de colors, fer-nos sentir l'olor de les pomes acabades de collir, redescobrir el molinet de cafè del iaio, el gust del pa d'herbes cruixent, meravellar-me per aquell fus antic...
I mentre avanço entre els colors del camp, resulta que és com un mirar enrere, escoltar les històries que la meva àvia Victòria quan m'explicava sobre la vida i l'ofici dels nostres besavis agricultors.

 I de pomes, n'hi ha tantes..., com de formes de núvols al cel.

*Aquest article està dedicat a la meva col·lega de professió, la Marta S., lectora i coneixedora d'aquest bloc des del principi. Gràcies, per tot.