Èlia Meraki

Alegria, de Ricardo Alcántara i Èlia Meraki

Com una capsa de sorpreses: Èlia Meraki
Vaig conèixer l'Èlia el segon dia de la Fira del llibre infantil i juvenil de Bolonya. L'autobús just arribava a la seva destinació i, en baixar d'entre la multitud de gent, vaig topar-me, primer, amb la gran Montse Tobella i, després a la jove Èlia Meraki. La vaig reconèixer d'immediat. Havia de ser ella, perquè entre les converses a casa de la Montse, me n'havia parlat d'ella, de l'Èlia i de la seva estada i estudis i aprenentatges a la ciutat d'Edimburg.

I allà vaig conèixer, a Bolonya, a una jove somrient i dolça, amb tota la vitalitat del món i per endavant. 

L'Èlia va començar els seus estudis a l'Escola Massana, on no dubta en experimentar amb tècniques il·lustratives vàries, fins a aproximar-se al treball en dues i tres dimensions i, posteriorment, en l'animació.

Alça el vol i decidida crea tot un joc d'escenaris que amb una encertada il·luminació i focus en acció la portaran lluny,

molt lluny, com el vol dels ocells.