il libro aperto sopra la faccia
mi ripara dal sole
mentre mi cascano dentro
tutte le parole.
Poesie della notte,
del giorno,
di ogni cosa
intorno
Silvia Vecchini
Marina Marcolin
Topipittori, 2014
Poesia amb ales, lliure.
Poesia que vola alt.
Poesia que escampa els dies, les nits, detalls de l'entorn:
a fora tot és fosc,
una setmana de sol,
una glopada de calma,
el sol a la cara,
el llibre obert,
arriba la garça,
el meu joc preferit,
el color del cinema,
l'esmorzar i el pa,
cometre un error,
xutar fora de porteria,
la gelosia,
La fi de la pluja.
Quan s'escriu poesia és també viatjar en tren, deixar enrera una estació, un pas a nivell,
deixar de banda el mar, entrar dins la ciutat.
Jugar al joc preferit abans d'anar a dormir.
lampo bianco
schianto
tuono che rimbomba sulle scale
via la luce.
di dormire è fingermi
un sasso in mezzo
al bosco. Essere coperta
di muschio, stare
nella pancia del lupo
sapendo che nessuno
mi mangerà.
senza paura.
