21 de jul. 2010
Tic-Tac, per Mercè Llimona
Tic-Tac
Las horas del día de una niña
Mercè Llimona
Hymsa, 1942
(L´any 1976 s´edità en català,
al 1982 en francès
i al 2002 el grup Edicions B el torna a reeditar.)
Aquest és un bellíssim àlbum il·lustrat dels anys 40, i ens narra de manera il·lustrada, totes les coses que fa una nena al llarg del dia...
La suggerència d´avui la recupero gràcies a una persona a la qual admiro molt,
l´ estimada Mercè Escardó, bibliotecària i responsable de la meravellosa
Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa, de Parets del Vallès.
( Encara recordo a la Mercè el dia que va venir a l´escola i ens va oferir una sessió molt apassionada dedicada als "Llibres i Lectures", als mestres de l´escola on treballo, a Vic.
En acabar, no m´hi vaig poder estar i vaig acabar al terra, remenenant la seva maleta, amb el seu permís, plena de llibres d´ ara i de sempre! Inoblidable.)
I per què aquest àlbum il·lustrat?
La revista Faristol, en el seu darrer número, ha demanat opinió a diferents especialistes en LIJ, sobre els millors àlbums i les millors novel·les d´aquests darrers 25 anys.
Una d´aquestes persones que ha tingut l´ oportunitat de participar en aquest article ha estat la mateixa
Mercè Escardó i el seu record a Mercè Llimona.
Jo, segur que en algun moment de la meva infantesa i d´estudiant a l´escola he pogut llegir algun dels seus contes...
Ara, recullo amb molt de gust, les paraules que la Mercè Escardó hi dedica a aquesta gran il·lustradora del segle XX.
Tenir a les mans un llibre de la Mercè Llimona és aturar el temps i retrobar l´infant interior que tots duem dins , a través de la seva sensibilitat i sentiments que transmeten els seus dibuixos.
L´he triat perquè em permet teixir fils de tendresa amb els petits quan el compartim i ens endinsem plegats en aquest món, que ella amb una tranquil·la bellesa ens ofereix...
M´agrada també remirar i rellegir les adaptacions de contes clàssics i populars: "El soldadet de plom", "La rateta que escombrava l´escaleta", etc., per polidesa i honradesa dels seus textos i il·lustracions.
Això és estimar, inspirar-se i retrobar-se amb un gran tresor, molt valuós.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquest conte el tinc gravat de mirar-me'l una pila de vegades quan era petita! L'he estat buscant per casa i no hi ha manera de que el trobi i em sap un greu!
ResponEliminaOn devrait pouvoir revenir enfant...
ResponEliminaOhhhhhhhhhhhhhhhh, jo sí que el tinc i el guardo com un tresor preuat, quines lectures acompanyades de les il·lustracions de la Mercè Llimona, quins records.
ResponEliminaoh! quin tresor que acabo de recordar!!!! aquest llibre el tenia quan era petita i m'encantava...!
ResponEliminaAcabo de descobrir el teu blog a traves d'una seguidora del meu. Que be aixo de topar amb blogs nous i trobar sorpreses com aquesta!
Apa, ja em tens com a seguidora i ara fare el xafarder...
recodé un libro de mi niñez... demasiado similar... sospechosamente similar... con ilustraciones diferentes... mmm, descubrir de este modo que uno fue complice silente de un plagio... :(
ResponEliminate dejo un besote enorme
Qué bueno encontrar tu blog y poder recordar este libro que tenía de niña. Estoy tratando de encontrar alguna copia para comprarlo. Gracias por compartirlo!!!
ResponEliminaGracias a ti por compartir.
ResponElimina