Un barret solitari*

Foxhat
by Seungyoun Kim
graphic studio, 2009
Animation, 2012.

Director : Kim, Young-jun (Earth Design Works)

Animation : Kim, Young-jun / Kim, Ji-su

Original : Kim, Seung-youn (textcontext)

Music : Ko, Jin-young / Park, Hyun-woo

Should every child play with their friends? Should they have at least one favorite toy?
If not, is the girl or a boy a strange one?

"Shall I take a walk in the forest today?
There would be nobody in the deep forest.

I really want to be alone."

The girl dreamed of a beautiful dream

that she really wants to remember.

Unnamed birds, which she had seen only in her picture books,

came to her and sang a lullaby for her and the baby fox.

She was no longer cold in the dream.

 

 

Alguns llibres ***

Alguns llibres
és la mínima selecció que jo podria fer en aquests moments.
Alguns llibres llegits,
en silenci,
en veu alta,
compartits,
per als altres.
Alguns llibres oberts un dia i de nit.

Aquí alguns llibres:

Pinceladas, de Elsa Pascual y Montse Tobella, Pol·len edicions (Haikus).

Tres cuentos infinitos, Tralarí ediciones (llibre-joc)

E sulle case il cielo, de Giusi Quarenghi, illustrazioni Chiara Carrer, Topipittori (poesia).

Hänsel et Gretel, Grimm, illustré par Sybille Schneker, Minedition (conte il·lustrat).

Little Red, de Beatriz Martín Vidal, Logos edizioni (àlbum).

Oda als objectes, de Glòria Coll i il·lustrat per Alba Domingo, Galerada (poesia).

Coses que l'avi no pot fer, de Jordi Sierra Fabra i il·lustrat per Sílvia Cabestany, Fil D'Aram (conte il·lustrat).

El globito rojo, Iela Mari, Kalandraka (àlbum sense text).

Dins del Bosc, de Anthony Browne, FCE (àlbum).

El idioma secreto, de María José Ferrada y Zuzanna Celej, Faktoría K de libros (poesia).

Cómo funciona la maestra, de Susanna Mattiangeli y Chiara Carrer. Traducción de Vanna Andreini, Calibroscopio (álbum).

Circo de pulgas, de Celia Sacido, autoedición (llibre objecte).

Ver llover, de Germán Machado e ilustrado por Fernando de la Iglesia, Calibroscopio, colección líneas de arena (poesia).

*
*
*

L'esprit de l'escalier***

L'esprit de l'escalier
Objecte performatiu: fer paraules amb coses. 
Escrito a lápiz.
Un homentage a J.L.Austin i la seva filosofia del llenguatge, en què l'acte d'expressar una oració és realitzar una acció, o bé, part d'ella.

L'enginy de l'escala o que és el mateix, l'esprit de l'escalier, no és res més que una expressió francesa que descriu l'acte de pensar una resposta enginyosa quan és massa tard per a donar-la. Oh!

La paraula és anomenada i esdevé acció.

La paraula com a potens del puny que s'obre.

Versos

sobre pedra
Las palabras ¿obedecen?
Mi amor atrapado en el cálculo opaco
Piedra que no espanta el agua
Las piedras flotan en un mar de tiempo

La piedra vive / por el lado de abajo (Roberto Juarroz)

Owl

Owl
oana befort

La mirada del mussol a l'hivern.

In its miniature form*

Little details in miniature
by Rebecca Green

And just a tiny basket

out of foam and woven paper
bread and
apples and
big penny

real branches,
stones
and fire made from painted paper

marshmallows perfectly made from sculpey

Little details
in the morning
in the evening.

BAGGAGE

BAGGAGE
S. Marshak
V. Lebedev
The Museum of Modern Art , 2012

Abans de fer l'equipatge i tornar cap a casa, en tren, exactament com la protagonista de la història, havia d'acomiadar-me com cal de la "Capella" dels llibres per a infants i joves de la llibreria d'aquella gran ciutat. No em podia treure del cap "l'equipatge rus": BAGAZH publicat per primer cop l'any 1926 i, reeditat, recentment, sota el títol de BAGAGGE, pel segell editorial del MOMA
de Nova York.
Fer i desfer una maleta de viatge sempre ha estat un ritual, i, l'avantguarda russa, en aquest cas, va seguir un rigurós i trencador ordre.

Els "artistes" russos dels anys 20 intenta trobar camins per "moldejar" i modernitzar les ments dels nens i joves russos, i, és clar, veuen en els llibres una bona eina per enfortir la vessant tant ideològica, com l'artística.
La idea és clara: jugar amb la l'art i la literatura, on el llenguatge de l'absurd i la composició visual més "naïve" donessin pas a un nou tipus de llibre i, evidentment, a una societat capaç i curiosa per crear, per narrar d'una altra forma i mostrar l'art en auge.
Bé, el cas és que les editorials de l'estat hi donen suport, comencen a publicar: tot dóna lloc a una revolució lectora, ben pensada i ajustada a estimular un nou lector. El repte del lector.

Les estratègies a BAGGAGE són clares: Marshak, l'autor del text, opta per l'estructura en vers (rimada) repetitiva i amb ritme. Lebedev, en canvi, se la juga amb el disseny d'imatges planes i netes que acompañen aquest "equipatge" de tren, i que alhora es repeteixen, en condicions i posicions en què es van alternant, i els nostres ulls que van i vénen. Llegeixen, rellegeixen i acumulen els estris de l'equipatge, és ben clar. Modernitat.

Fragile*

Ecailles en porcelaine
de Nathalie Choux

CÓMO FUNCIONA LA MAESTRA

CÓMO FUNCIONA LA MAESTRA
Susanna Mattiangeli
Chiara Carrer
Traducido por: Vanna Andreini
Calibroscopio, 2013

Com un regal, vist per els ulls d'algú, de l'adult.
Com un regal, obert per una mestra, esmicolada pels infants. Vista pel darrera i pel davant.
Algunas veces las maestras
salen de la escuela,
y se mueven con ruedas,
en esquíes, a vela, a motor.
Cada tanto vuelan.

Pero cuando sea necesario
reencontrar una poesía, un lago,
o una vieja historia escuchada
en clase, basta buscar bien,
y al final, vendrán todos juntos,
como los había puesto 
la mestra, los más pequeños sentados adelante y los más
altos detrás, de pie.

És cert, de mestres n'hi ha de totes les textures i estampats, amb veus que parlen i canvien.
Mestres que foren mestres d'altres, mestres que creuen el carrer.
Mestres farcides de nombres, cims i muntanyes.
Mestres que escolten, mestres rabiudes.
Mestres que canten i somien.
Mestres de galtes vermelles.
A la mestra, sempre la reconeixes.
La mestra marxa i torna a l'aula, com el gran i el petit.
La mestra, aquella que es vesteix i es desvesteix també.
A la mestra, sí, sempre la reconeixes.
Un dia mentre esperaves el semàfor, la tornes a veure.
És ella.

Matilde y La Puerta*

Matilde y La Puerta
testua: Ander Fernández
Ilustrazioak(litografiak): Maite Gurrutxaga
batbada 2010

Hay en mi casa una puerta que no se abre. Hasta hace poco no me había dado cuenta, y llevo largo tiempo viviendo en esta casa de escasos setenta metros cuadrados. Fue hace unos días cuando me acerqué e intenté abrirla, y vaya la sorpresa cuando descubrí que no se podía.
Siempre había sido la puerta del pasillo y yo la tomaba por un simple elemento decorativo.

Nunca le había prestado atención, fíjate, y ahora no puedo dejar de pensar en ella.
Qué va, qué va, nada. Allí ha estado todo el tiempo, y nada.

Si es de entrada o de salida no lo sé, pero desde luego, si yo estoy dentro, por esa puerta debería salir. O no, porque podría ser que entrara en otro lugar, y entonces sería de entrada hacia allí.

Creo que depende de quién lo mire, claro.
Entonces estaría suponiendo que al otro lado también hay alguien.
LA PUERTA

Tinc un llop...

TINC UN LLOP A LA TAULETA DE NIT
és una exposició itinerant per les Biblioteques públiques de Catalunya, en la qual el llop surt i entra dels llibres. El llop a la literatura, ple de matisos, un llop que canvia.
I és que el llop va arribar un bon dia a la Biblioteca Joan Triadú de Vic, i decideix quedar-se fins al 
8 de desembre del 2013.
Al cap i a la fi, voldria cridar la seva atenció.

L’exposició recull  les concepcions del llop com a personatge literari a través d’un muntatge on l’element expositiu és una tauleta de nit. Al voltant d'ella, s'ofereix una selecció de textos, imatges, i sons que conviden (o no) a acostar-se, a mirar i ensumar el llop a través de la lectura, l'escolta atenta, el mirar de lluny. 
Només caldria obrir els calaixos i...
tocar
mirar
descobrir

tots els llops disfressats i desdibuixats. Tots dolents?
Valents.
Reservats.
Astuts.
Discrets.
Llaminers.
Atemorits. 
Silenciosos.
Decidits.
Innocents.
Llops desconeguts i inesperats, a vegades descatalogats. Rescatats.

Alerta al llop que no n'hi ha cap d'igual.
*Exposició comissariada per Tantàgora.
 

EGUBERRIA

EGUBERRIA
text de Juan Kruz Igerabide
il·lustracions d'Elena Odriozola
Nerea, 2012

 Les tradicions, la música i les cançons, els mites, i "el pa nou bondadós" es reuneixen de nit per a resorgir en un món màgic, gairebé natural.
Eguberria recupera les olors d'un sentiment, de la vivència personal. El record dels avantpassats i la cultura oral, la tradició literària.
Eguberria contempla de manera afectuosa el cicle de la vida, la natura.
Mirar des de la finestra l'ocell que marxa, el" reyezuelo"; l'ocell que arriba, el "petirrojo".
A mesura que s'apropa el solstici de l'hivern, el Nadal, el Sol sembla cansat, 
encorbat, s'adorm un xic,
va morint de mica en mica, 
i torna a renéixer, 
nu com un infant, sense flors, mort de fred.

Igerabide i Odriozola ens regalen la mirada desperta d'una nena que acompanya a la seva amona,
(l' àvia), qui coneix al detall i els secrets de tots els rituals, costums i cantarelles que tenen a veure amb la celebració del nadal al País Basc, des de l'Antiguitat a l'actualitat. Un passat contingut que encara perdura i el retroben en mig del bosc sempre present.
Fred, gelada. El vell i el nou. Nous cants.

Amassar bé el pa, el "nou pa", 
que les engrunes d'aquest pa protegeix de les bruixes i les làmies malignes...

 Plantar esqueixos de clavell en un test, on creixerà la flor més bella.

Olentzero, l'espantaocells.
La noche Olentzero
en lo alto de la escalera
hay una cesta de castañas
y dos chorizos por bandera.

 

 Buenas hierbas en la huerta

Las hierbas aromáticas

perfuman el huerto;

luce la luna en lo alto

y un clavel en el centro. 

 




 

¡DESPUÉS DE LA LLUVIA!

¡DESPUÉS DE LA LLUVIA!
Katsumi Komagata
petra ediciones, 2012

espérenme

apúrate

 ¿qué sucedió? 

¿a dónde vamos?

¿por qué?
no sé
Todos los animales caminan juntos, (solos y en parejas), hacia un destino incierto y dispuestos en acordeón, ( al reverso del librito la historia continúa), mientras, la lluvia cae, cae, cae.
La lluvia cae.
La pluja 
cau, 
cau, 
cau.
¿I..., després de la pluja?
Amb o sense un arc de Sant Martí.

   

Llegeix amb mi...

Llegeix amb mi,
un projecte per compartir la lectura entre els infants i les famílies d'una escola.

A l'inici del curs 2012-13, un grup de mares i pares amb iniciativa, motivats per tirar endavant l'escola i engrescar a infants i famílies en l'hàbit lector, demanen "ajuda" a la persona qui edita
El Petit Tresor. Oh!, sí, jo mateixa: l'Stel·la.
(És cert que, a vegades, els propis pares i mares observen i valoren la dedicació "lectora" d'una, que no pas els propis col·legues de tasca docent).

Bé, el cas és que els ronda pel cap un projecte lector on poder moure, compartir i apropar els llibres, les lectures a petits i famílies, en un sentit ampli i ric.
Tot va ser qüestió de seure i parlar-ne. Traçar un pla.
Dit i fet.
El curs passat vam començar amb tot allò i, el fet de veure de més a prop la gran varietat de llibres i les diverses tipologies de lectura va engrescar a tothom, sí.
Tot plegat va esdevenir gairebé un èxit, doncs s'hi van barrejar i sacsejar molts ingredients:
interès i ganes, motivació i dedicació, creativitat, col·laboració.
"Tothom" (famílies i infants), van agrair i disfrutar d'aquelles estones compartides on les paraules,
la veu i algunes històries van ressonar en un petit racó de la nostra escola.
Ah!, després de tot aquell enrenou fins i tot la premsa local de la ciutat "vigatana" va voler investigar sobre el tema... Què estava passant en aquella escola? Què era alló del Llegeix amb mi?

Enguany, continuem amb un nou Llegeix amb mi 2013-14, atents a allò que ens envolta, a la realitat i a l'imaginari, al sorprenent i al misteri.
Volem continuar llegint, que ens llegeixin, volem saber on trobar més i bons llibres, descobrir altres escenaris fantàstics, irreals i amb tocs d'humor.
Volem entrar i tafanejar una història, fer-la nostra.

Llegim plegats,

 amb mi.

El viento comenzó a mecer la hierba...

El viento comenzó a mecer la hierba
poemes d'Emily Dickinson
il·lustrat per Kike de la Rubia
Nórdica libros, 2012

Els poemes de l'Emily van entrar discretament per la finestra mig oberta de casa
i, a l'instant, cadascun dels versos es van anar agitant, moguts per una música.

Les estacions passen, sí, dibuixades amb elegància, alhora que cada vers recorren els camps vius i morts de l'autora.
Versos sincers, de la vida, l'amor, d'un viure recluït.
D'una vida solitària.

 El agua se aprende por la sed;
la tierra, por los océanos atravesados;
el éxtasis, por la agonía.
La paz se revela por las batallas;
el amor, por el recuerdo de los que se fueron;
los pájaros, por la nieve.

I els versos, després que l'Emily morí, es van trobar:1800 poemes dins d'uns llibrets cosits a mà per la mateixa autora i que són publicats l'any 1890, reeditats de manera "complerta" el 1955.
I els versos ja són lliures i són llegits, a vegades també s'il·lustren.
Encara s'escolten.

Mirar en la cajita de ébano, con devoción,
cuando los años han pasado,
sacudiendo el aterciopelado polvo
que los veranos han pasado.

Levantar una carta hacia la luz,
oscurecida ahora, con el tiempo, 
repasar las palabras desvaídas que, 
como el vino,
un día nos alegraron.