Versos que el viento arrastra
Karmelo C. Iribarren
Cristina Müller
El Jinete Azul, 2010
Aquesta segell editorial ha arribat fa poquet a les llibreries,
i ho fa amb una proposta literària molt novedosa.
Versos que el viento arrastra és
un llibre de poemes, però
no un de qualsevol.
Són d´aquells versos acompanyats d´unes il.lustracions
amb els quals mai abans m´hi havia trobat.
Versos i il.lustracions que evoquen de debò.
Un convit per a
disfrutar i
sentir.
*Un poema per a vosaltres:
Las estaciones
Las estaciones
sirven
para tres cosas importantes:
para que lleguen los trenes,
para que se vuelvan a ir,
y para que lloren los enamorados.
Ho sento, ja sé que arribo molt tard per fer un comentari a "Versos que el viento arrastra". Em va encantar de seguida, encara recordo aquest: La lluvia lejana
ResponEliminaCuando llueve sobre el mar a las gotas les parece que bajan a visitar a un pariente millonario.
Gràcies per el teu blog.
salutacions!
Gràcies al vers.
ResponElimina